“L’Estat d’Israel està al servei de determinats interessos, que són els que dominen el món”

El passat 15 de maig es va commemorar el 71è aniversari de l’ocupació d’Israel sobre territori palestí, provocant l’expulsió de 800.000 ciutadans autòctons. Des de fa massa dècades, s’estan produint crims contra la humanitat, davant la impassibilitat d’Europa. Mantenim una conversa amb el jueu Laurent Cohen, copresident de Junts, i Ibrahim Beisani, expresident de la Comunitat Palestina a Catalunya

Marta Pérez
 
 

A Barcelona trobem Junts, l’associació catalana de jueus i palestins, formada per un grup de persones que col·laboren activament per acabar amb l’ocupació, la segregació, el bloqueig a Gaza i fer justícia al poble palestí. Ens reunim amb Laurent Cohen, copresident de Junts, que condemna rotundament els atacs d’Israel sobre la població palestina, i amb Ibrahim Beisani, expresident de la Comunitat Palestina a Catalunya, els quals alcen la veu en aquesta entrevista per a denunciar la situació d’indefensió en la que es troba el territori palestí i els seus ciutadans.

Quines són les arrels de l’ocupació d’Israel sobre Palestina?

L: S’ha de remuntar més d’un segle enrere, quan sorgeix una ideologia que després prendrà el nom de sionisme, la qual propugna que el poble jueu és una nació i, com a tal, necessita un Estat. Theodor Herzl, el fundador del sionisme, ven la seva idea a l’Imperi Britànic prometent-los que la nova llar jueva defensarà els interessos d’Occident. El 1919, l’Imperi Britànic ofereix als sionistes l’establiment d’un Estat jueu a Palestina. Quan l’Imperi Otomà, on es trobava Palestina, s’ensorra, s’estableix un acord entre França, Anglaterra i Rússia per a repartir-se les restes. Palestina queda sota mandat. Desafortunadament, el projecte sionista no suposa una convivència pacífica amb el poble palestí, sinó que constitueix un colonialisme d’assentaments, nacionalista i excloent al servei del poder de l’Imperi Britànic primer i, d’Estats Units, després. Al 1948, l’Estat d’Israel declara unilateralment la seva independència, és llavors quan les forces paramilitars sionistes expulsen a la meitat de la població autòctona de Palestina i, des d’aquest moment, hi ha una ocupació militar, que s’incrementarà al 1967 i a les successives guerres.

Quina influència ha tingut en el conflicte la persecució dels jueus durant la Segona Guerra Mundial?

L: Abans de la proclamació de l’Estat d’Israel, les Nacions Unides van dictar una resolució conforme entregaven el 54% del territori de Palestina als jueus. Occident va imposar aquest pla de partició perquè, durant el genocidi jueu per part del règim nazi, Estats Units i la major part dels Estats d’Europa no van fer res per a salvar els jueus. En aquest moment, existia un fort sentiment de culpa per part de les nacions europees i certa urgència per “resoldre” la qüestió jueva.

I: Però els palestins no som culpables de l’holocaust, el què va succeir no pot suposar una llicencia per a maltractar.

Quins bloquejos estableix l’Estat d’Israel sobre Palestina, a nivell polític i econòmic?

L: La vida econòmica de Palestina està sent asfixiada. L’electricitat, el combustible, el telèfon o les fronteres, depenen d’Israel. Inclús el salari dels funcionaris que treballen a l’Administració de Cisjordània el paga el govern israelià. Fa poc, aquests funcionaris van estar treballant durant un any sense remuneració.

I: Els impostos dels ciutadans palestins els cobra Israel i després els transfereix al president de l’Autoritat Nacional Palestina, encara que prenent-se algunes llicències, com descomptar els diners de les multes de trànsit dels palestins.

A quin tipus de discriminació es veu sotmesa la població palestina?

I: Hi ha carreteres per on només poden circular cotxes amb matricula jueva. En aquestes carreteres es pot transitar lliurement, no existeixen controls. En canvi, els vehicles amb matricula palestina únicament poden circular per carreteres determinades, en les demés estan molt controlats i, inclús, vetats. Existeix una segregació molt forta que constitueix un apartheid. Actualment, hi ha més de 700.000 colons a Palestina, que es troben en assentaments il·legals. En tot el territori palestí hi ha més de 500 checkpoints, és a dir, punts de control militar on retenen i registren als ciutadans palestins. Els checkpoints fan molt difícil la vida diària ja que fragmenten tot el territori. És un vertader infern. Constitueix una provocació per a fer fora els palestins de les seves llars i donar via lliure als colons jueus per ocupar-les. Per exemple, a la ciutat d’Hebron, existeixen 400 colons que fan la vida impossible als 200.000 ciutadans palestins que viuen al territori.

I: És una estratègia pensada per a què marxin, ja que no els poden expulsar a tots.

L: A la població palestina, la injustícia està present en tots els aspectes. A Israel existeix la detenció administrativa, de manera que l’Estat militar pot detenir un ciutadà palestí durant 6 mesos prorrogables, sense donar cap explicació ni assignar cap càrrec. No es té dret a un advocat ni a visites familiars. Hi ha persones que passen 4 o 5 anys en detenció administrativa. Actualment, s’ha de tenir en compte que els ciutadans palestins que es troben als països àrabs, com el Líban, viuen en campaments de refugiats i se’ls nega la nacionalitat, el passaport i, inclús, la feina. Es troben en una situació d’emergència i necessiten tornar al seu territori.

Ibrahim Beisani - Laurent Cohen Foto: Sandra Vicente

Es parla del territori palestí com una “presó a l’aire lliure” tancat per un mur construït per l’Estat israelià. Quina és la finalitat d’aquest mur?

I: Durant la Segona Intifada, es va començar a construir aquest mur que separa de nord a sud tota Palestina i que comprèn més de 700 kilòmetres. Hi ha uns 40.000 ciutadans que estan rodejats i, per anar a l’altra banda, depenen d’un soldat que els permeti el pas. El mur separa als palestins dels seus familiars, dels seus camps i dels seus llocs de treball.

Quina situació es viu actualment a la franja de Gaza?

I: La situació a la franja de Gaza es catastròfica. En un o dos anys, no s’hi podrà viure. Més d’un 40% de la població està a l’atur i, els que treballen, no guanyen gaire. Els comerciants no venen perquè la gent no té diners per a comprar productes. A més, la franja està acordonada: no es pot sortir per via terrestre i, per mar, només fins a tres milles, després es troben fragates israelianes que barren el pas dels palestins.

L: El complex militar industrial israelià guanya moltíssims diners amb les estratègies de control de la població civil a Palestina, considerada com a “rebel”. Israel és una potència tecnològica. Els seus sistemes de seguretat són provats amb la població civil a Gaza i a Cisjordània, pel que les armes emprades es venen molt bé a Occident i a la resta del món.

Veuen la possibilitat d’un acord de pau, a curt o a llarg termini?

L: L’Estat d’Israel està al servei de determinats interessos, que són els que dominen el món. No podem albirar una solució quan veiem que Donald Trump va a ajudar a Netanyahu en la seva campanya electoral. Això ho diu tot. És molt difícil que, per pròpia voluntat, els dirigents israelians posin un final a aquesta situació. Si Estats Units, com a potència hegemònica, no els obliga a signar la pau, no ho faran. S’haurà de veure, en un futur, què succeirà quan Estats Units ja no sigui la potència mundial. Per part d’Europa, tampoc hi ha pressió política per a què Israel signi la pau i es retiri dels territoris ocupats.

I: Durant la Primera Intifada, es van portar a terme els acords d’Oslo, els quals estableixen que, abans de 1999, s’havia d’haver fundat un Estat palestí. De fet, es va crear l’Autoritat Nacional Palestina, que havia de ser el nucli d’aquest futur Estat però, a dia d’avui, no s’han acomplit els acords, el que porta al poble palestí a un estat de frustració. El lema dels palestins és el següent: “L’últim dia de l’ocupació serà el primer dia de la pau”.

En què consisteix la campanya de boicot a Israel?

L: Els palestins sempre diuen que la seva única esperança recau en la solidaritat internacional. Per això, ha sorgit el Moviment de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) que constitueix una crida a la societat civil mundial per a què faci pressió sobre Israel a fi de que retorni les terres, permeti el retorn dels ciutadans palestins refugiats al 1948 i atorgui els mateixos drets als palestins que viuen dins de les fronteres d’Israel.

I: Es tracta de seguir el model sud-africà que, gràcies a un boicot similar, es va aconseguir que els governants racistes abandonessin els seus càrrecs. Es va desenvolupar una estratègia per arraconar el país i fer-lo sentir un pària al món. Es va establir un bloqueig sobre Sudàfrica per no comprar ni vendre els seus productes i va ser apartat de totes les competicions esportives i artístiques, entre altres coses. Això és el que s’hauria de fer amb Israel però, en general, els Estats d’Europa miren cap a una altra banda. Hi haurà pau quan a Occident hi hagi uns governs més morals i justos.

L: Fa uns dies, es va celebrar a Tel Aviv el festival d’Eurovisió, que va generar un moviment d’oposició ja que és una hipocresia celebrar un esdeveniment d’aquestes característiques en un territori que està exercint una violència desmesurada sobre la població palestina.

I: BDS és un moviment no violent que només implica als ciutadans i que donarà per finalitzada la seva missió quan s’acompleixin les condicions que va reclamar la Societat Civil Palestina l’any 2005: finalitzar l’ocupació dels territoris conquerits al juny de 1967, desmantellar el mur il·legal, reconèixer els drets d’igualtat dels palestins residents a Israel i respectar, protegir i promoure el dret de retorn dels refugiats.

Ibrahim Beisani - Laurent Cohen Foto: Sandra Vicente

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*