L’especulació immobiliària: comú denominador de les problemàtiques del Raval

Entitats veïnals denuncien que hi ha "una sinergia objectiva entre entitats financeres, fons d'inversió, propietaris en general, i el tràfic de drogues". Per això busquen aliats amb els professionals del CAP i el CAS Baluard per afrontar el problema

Diego Prego
 
 
 
Manifestación por el Raval en enero / DIEGO PREGO

Manifestación por el Raval en enero / DIEGO PREGO

El fenomen dels ‘narcopisos‘ és una conseqüència més d’una problemàtica major de despoblació que estan patint els veïns dels barris cèntrics de les grans ciutats davant els elevats preus dels lloguers. Una problemàtica que afecta el barri del Raval i que s’està estenent a altres com el Gòtic, Poble sec o Sant Antoni. El portaveu d’Acció Raval, l’Àngel, parla d’aquest barri com un “caramel per a inversors i lobbys turístics”. “Més que de ‘narcopisos‘ hauríem de parlar de ‘narcoespeculació‘. Aquesta sinergia objectiva que hi ha entre entitats financeres, propietaris en general, i el tràfic de drogues, suposa una “col·laboració no pactada”, apunta l’Àngel referint-se a la inactivitat dels propietaris davant d’aquestes accions delictives que es desenvolupen en aquests immobles.

El passat 30 de juny, l’Assemblea Raval No Resignat juntament amb altres col·lectius veïnals com Acció Raval, Acció Reina Amàlia i Guerrilla Raval, es van concentrar a la plaça dels Àngels per protestar i fer visible el creixent malestar a causa de la gentrificació, la indústria turística , l’especulació immobiliària i el fenomen dels ‘narcopisos’. Un front unit que cada vegada cobra més força i que s’ha reivindicat en aquesta plaça simbòlica amb el propòsit d’exigir a l’Ajuntament de Barcelona que posi en marxa el pla de xoc aprovat per a aquest estiu.

El pla municipal busca combatre la problemàtica de les drogues al Raval. Per aconseguir-ho, es proposa ampliar els serveis de Centre d’Atenció i Seguiment Baluard, centre d’atenció integral de drogodependències, que ja està en marxa; reforç dels programes de prevenció a les escoles; programes comunitaris per a joves; i l’increment d’educadors de carrer per oferir recursos als consumidors. L’equipament que gestiona l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) disposarà d’un nou contracte que suposa un augment dels recursos en 800.000 euros l’any, fins a consolidar un pressupost total de 2,37 milions d’euros a l’any.

L’estiu passat el barri del Raval va patir un dels seus moments més intensos amb la irrupció dels ‘narcopisos‘, però els veïns porten enfrontant-se a aquesta problemàtica des del 2013, any des del qual es té constància de la presència dels primers pisos ocupats destinats al trànsit. Entitats veïnals com Acció Raval o Acció Reina Amàlia realitzen cassolades constants davant de les portes d’aquests pisos ocupats per narcotraficants; organitzen assemblees setmanalment i intenten buscar noves alternatives d’acció. L’objectiu final: fer fora els traficants fora d’aquests pisos ocupats.

Davant les denúncies veïnals contra aquestes ocupacions, molts propietaris, entitats financeres i fons d’inversió, no han donat resposta. “Hem pogut comprovar que les entitats financeres segueixen sense fer res, tot i que es denuncia. Això contribueix al deteriorament del barri i és una altra manera d’expulsar els veïns”, explica l’Àngel.

Acció Raval i veïns d’altres associacions com Eix Sant Gil o Acció Reina Amàlia se sumen a les polítiques habitacionals de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat de Llogaters. Reclamen la cessió per part dels grans propietaris dels pisos buits per a un lloguer social. Aquests grans propietaris tenen nom i són grans fons d’inversió estrangers i gestores immobiliàries com Blackstone, Anticipa o MK Premium, entre d’altres, segons informacions facilitades pel consistori.

Iñaki García, conegut activista en la lluita veïnal del barri del Raval, és membre de la llibreria llibertària ‘El Lokal‘ i de l’Assemblea del Raval. Fa 30 anys que està al capdavant d’aquest espai que, tot i que portes enfora aparenta ser una antiga llibreria, per dins és un lloc de suport i cooperació per als veïns. L’Iñaki gestiona a peu de carrer una plataforma que tracta d’evitar qualsevol desnonament de famílies o persones en situació de precarietat. L’activista coincideix amb el discurs de l’Ángel: “El problema són els pisos buits. En haver-hi molts pisos buits a causa dels rescats bancaris amb una deixadesa i degradació manifesta, els costos s’abarateixen i per a alguns és el moment de fer negoci”.

L’Iñaki es refereix a Ciutat Vella, l’antic districte centre de Barcelona, ​​com “un lloc en el qual distorsiona la realitat, un pastís a repartir entre el gran capital internacional”. Pel que fa als ‘narcopisos‘ afirma que és “un fenomen inflat”. “Des dels mitjans sembla que el Raval es converteixi en una plataforma de venda d’heroïna, o que hi hagi ‘narcopisos‘ a tot arreu. No és cert, són a zones determinades”, afegeix l’Iñaki.

Des d’Acció Raval critiquen la inactivitat de les institucions i confessen que l’únic actor que està intentant afrontar el problema, tot i que amb limitacions, és l’Ajuntament de Barcelona. El govern municipal està intentant traslladar el problema al Congrés dels Diputats per parlar sobre l’increment dels lloguers que pateixen les grans ciutats i la necessitat de modificar la llei estatal amb la intenció de regular les pujades abusives i allargar els contractes de lloguer, i així donar més estabilitat als llogaters.

La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) dóna marge a l’especulació de l’immoble als propietaris, mentre molts inquilins es troben al carrer davant d’una renovació del contracte de lloguer amb preus difícils d’afrontar. “La LAU permet contractes de tres anys amb preu lliure i el llogater sense cap dret, tot i que es dóna una imatge del propietari com algú desvalgut. Mentre no canviï la llei, no hi ha res a fer”, critica l’Iñaki.

A l’abril es va aprovar la llei de desnonaments exprés que permet la sentència de desallotjament a 20 dies per a les persones físiques propietàries i entitats sense ànim de lucre. No obstant això, no es garanteix una alternativa habitacional per a aquelles persones desnonades que es troben en situació de vulnerabilitat. “Que la policia tingui la facultat d’entrar als pisos sense cap ordre i després un jutge decideixi, utilitzant els ‘narcopisos’ com a pretext, és un problema. On és el dret a l’habitatge?”, qüestiona l’Iñaki.

Ell i altres veïns de plataformes com Acció Raval i la PAH proposen que davant d’aquesta crisi social els inquilins han de pagar quantitats raonables de lloguer i que l’habitatge buit passi a ser habitatge públic, un lloguer social. “Les administracions i els grans propietaris en comptes de fer negoci han d’assumir una part d’aquest cost social, i més quan part d’aquests pisos s’han pagat amb el rescat bancari”, matisa el propietari d”El Lokal‘.

Manifestación por el Raval / DIEGO PREGO

L’Andrés és un jove que viu a Reina Amàlia, un carrer del barri del Raval en què hi ha una important presència de pisos ocupats per traficants. “A Reina Amàlia hi ha tres finques amb ‘narcopisos’ però dins de cada finca hi ha diversos”, explica Andreu. Aquest jove es va mudar fa un parell d’anys al Raval amb la seva parella i conviu porta amb porta amb un d’aquests ‘narcopisos’. Com a veí directament afectat demana una solució per als pisos buits: “Aquest buidament del Raval creiem que té a veure amb unes polítiques de desregulació que donen peu a l’especulació i als elevats preus del lloguer”.

Des de l’entrada de la crisi immobiliària els preus dels lloguers han augmentat de manera progressiva –arribant a duplicar-se– com denuncia Andrés: “En aquest barri hem passat de pisos de 40 metres quadrats que costaven 450 euros mensuals a uns 800 euros en l’actualitat”. El pis de l’Andrés és propietat de Mk Premium, un grup immobiliari que s’ha convertit en un imperi a Barcelona a costa de buidar edificis per tornar-los a vendre a un elevat cost. L’Andrés confessa que pel carrer està ple de paperetes en què posa “Compro pis en qualsevol condició. Truqui a aquest número” com a pràctica per fer-se amb finques senceres i treure-li una alta rendibilitat després de la seva reforma.

Davant d’aquesta situació, les entitats veïnals estan buscant noves formes d’abordar el problema amb altres actors de la sanitat pública que aportin diferents punts de vista. “Els professionals del CAP i CAS Baluard són els nostres aliats, no són polítics i ens poden ajudar a afrontar el problema. Volem obrir un debat públic, donar més arguments i unir forces. A nivell de barri als veïns els serà útil”, explica Iñaki.

De cara al futur s’està intentant organitzar unes jornades amb experts en l’àmbit sanitari on poder obrir un debat i tractar noves alternatives de solució. Les entitats no obliden el seu objectiu final; intentar canviar la llei, evitar l’expulsió de veïns i afrontar els problemes del barri amb la participació de la comunitat.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*