L’especulació amenaça una de les últimes colònies industrials de Barcelona: “Aquí vivim en comunitat, i volem seguir fent-ho”

La nova propietat de la colònia Bausili ha comunicat a diversos inquilins que no els renovarà el seu lloguer. Els veïns sumen una nova amenaça al seu històric habitatge: fa una dècada que conviuen amb un pla d'enderroc sota un projecte urbanístic ja aprovat. Demanen ara que es catalogui el seu carrer com a patrimoni de la ciutat.

Yeray S. Iborra
 
 
 
La colònia Bausili

La colònia Bausili

Hi ha un lloc on els nens pugen a sopar d’un crit, on els veïns es coneixen fins al punt de batejar nens i celebrar casaments al carrer i organitzar les seves pròpies festes majors, on famílies senceres –amb membres de quarta generació fins i tot– ajuden les persones grans en un obrir i tancar d’ulls. Aquest espai existeix a la Barcelona present, encara que la música sobre la seva extinció sona des de fa deu anys. Des de finals de 2016 les veus sobre la seva desaparició han començat a fer-se ensordidores.

Els veïns de la colònia Bausili, una de les últimes edificacions industrials habitades de la zona popular de la Marina del Prat Vermell, senten des de 2008 que les seves cases seran enderrocades. A l’amenaça de demolició dels seus habitatges, recollida en una modificació del Pla General Metropolità (PGM) de 2006, se suma ara l’especulació immobiliària que afecta tota la ciutat. La colònia Bausili és un dels últims vestigis de l’arquitectura industrial que va poblar aquest barri del litoral barceloní, un indret per on a principis del segle XX es podia fins i tot accedir a la platja. D’aquella època no queda més que l’esmentada Bausuli, a més de la colònia Santiveri i la Cantí.

Fa un parell d’anys la immobiliària Global Blue Center va adquirir les 22 cases –dividides en dues plantes i amb les escales per fora– de la colònia Bausili, fins aquell moment en mans de la família de la qual guarda el nom i que va reformar una fàbrica tèxtil, el Prat Nou, construïda fa un segle, en habitatges pels vols dels anys 30 del segle passat. Després de la compra, la nova propietat va començar a enviar cartes als veïns als quals els vencia el contracte informant que no els renovaria; l’empresa no pretenia llogar, des que va adquirir la colònia han marxat almenys tres famílies i la seva resposta ha estat tapiar les cases.

Cinc veïns amb contractes de curta durada, fruit de la llei d’arrendaments urbans, van rebre un burofax de la firma al gener dient que havien de marxar. A tres ja els ha caducat el contracte i viuen en la desprotecció. Hi ha uns altres nou amb contracte de renda antiga que se solidaritzen amb la urgència de la comunitat. A més dels catorze habitatges, entre els dos règims, també hi ha dos pisos ocupats per famílies vulnerables amb els que hi ha –segons el veïnat– total harmonia.

Per evitar l’expulsió de veïns per la finalització de contractes i que a la llarga la comunitat sigui enderrocada pels plans del PGM, la comunitat va contactar al Sindicat de Llogaters unes setmanes enrere.

Després d’una reunió entre sindicat, veïns i immobiliària, la firma els va prometre que els garantia la seva estada fins al 2019. Però ells volen romandre a casa seva per més temps: no abunden els espais així a la ciutat. El seu carrer es vesteix cada dia de nens de la mateixa colònia jugant a pilota i de grans amb les seves cadires, a la fresca. El silenci és total, tot i trobar-se en paral·lel al Passeig de la Zona Franca i a l’ombra d’una benzinera i una torreta (propietat de la mateixa immobiliària).

“Aquí vivim en comunitat, i volem seguir fent-ho”, comenta la Lourdes. La seva mare, que té contracte indefinit, la seva filla i la seva néta, una de les persones amb el contracte vençut des de finals de l’any passat, viuen també a la colònia. És per això que els veïns es van reunir dilluns passat amb l’Ajuntament de Barcelona i li van demanar que la zona fos declarada patrimoni per protegir-la de l’enderroc (cosa que ja es va fer amb el veïnat Plus Ultra, també a la Zona Franca). Segons ha pogut saber aquest mitjà, el consistori valorarà l’opció.

La Isabel, nascuda fa 80 anys a la colònia Bausili, xerra amb les seves veïnes | Sandra Vicent

Els veïns volen solucionar la situació amb urgència: conviuen des de fa més d’una dècada amb el rum-rum de l’enderroc per un projecte municipal de 2006 –sota tutela de l’alcalde socialista Jordi Hereu– que pretenia convertir la zona de la Marina en un barri residencial. L’obra tenia previstos més de 10.000 habitatges nous, que es van veure frenats per la crisi econòmica. De fet, dels catorze sectors en què es va dividir la modificació del PGM, només quatre segueixen en procés de transformació.

La colònia Bausili és en un d’ells. Però la propietat encara hauria de presentar el projecte de reparcel·lació i urbanització de la zona, el que podria portar-los –destaca el consistori– dos o tres anys de tràmits. Ara els veïns als quals els venç el contracte confien que Global Blue Center els permeti allargar la seva estada mentre tots aclareixen la situació de l’enderroc. Aquest mitjà ha intentat contactar amb l’empresa Global Blue Center per conèixer les seves intencions, sense èxit.

Des d’instàncies municipals s’assegura que si s’acaba produint l’enderrocament, segons recull la llei d’habitatge, a les rendes antigues se’ls assegurarà un pis. L’opció no convenç a ningú. “Vaig néixer aquí. Tinc 80 anys, on trobaré alguna cosa a peu de carrer? ¿Peatonal?”, remuga la Isabel, amb un lloguer de renda antiga pel qual paga 200 euros. La resta de preus per habitatges en la seva condició oscil·len entre els 150 i els 300 euros. Als webs d’anuncis de lloguer al barri el preu es dispara fins als 800.

Isabel recorda la zona quan no hi havia més que camps. Fins i tot rememora l’impost que es cobrava als residents de la colònia per una petita parcel·la per plantar. El va pagar religiosament, fins i tot quan ja no la tenia. Ara només vol abonar el lloguer en aquest oasi a Barcelona, ​​fins a la fi dels seus dies. “Si me’n vaig a un altre lloguer serà directament allà”. Pilar assenyala el cementiri de Montjuïc i marxa riallera.

2 Comments en L’especulació amenaça una de les últimes colònies industrials de Barcelona: “Aquí vivim en comunitat, i volem seguir fent-ho”

  1. J. Ollé // 11/04/2018 en 18:25 // Respon

    Que espereu d’aquest país?

  2. J. Ollé // 11/04/2018 en 18:26 // Respon

    Voteu i prou (i per naltros eh)

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*