L’esdevenir feminista de les Institucions

El feminisme és la mirada que permet veure el món amb els ulls de qui sempre s’ha quedat als marges i des del municipalisme es tradueix en la capacitat d’incorporar a tota la ciutadania en la seva forma de fer política. L’esdevenir feminista de les institucions no és res més que la democratització de la mirada amb la que s’ha fet política fins ara

Laura Pérez Castaño
 
 
 

"La revolución será feminista o no será" / MARTA BORRAZ (MADRID)

L’any 2011, la plaça del Sol, en ple 15M, xiulava massivament contra la pancarta que clamava “La revolució serà feminista o no serà”. Fa pocs dies, Inés Arrimadas assumia el terme feminista com a propi. Set anys i una lluita incessant del moviment feminista separen aquests dos fets. Avui, tenir com a carta de presentació el ser la regidora de Feminismes i LGTBI de Barcelona, ja no es veu com una qüestió menor, sinó que s’entén com una eina amb un potencial polític enorme. No obstant això, aquest canvi pot interpretar-se de diferents maneres.

Amb major optimisme, ho podem entendre com l’expansió del consens sobre la transformació social proposada des del feminisme; sense tanta eufòria, assumiríem que s’ha avançat en la comprensió de la seva perspectiva transversal i en la legitimitat d’incloure-ho en l’agenda pública. Des d’una perspectiva més pessimista, ho podem percebre com un discurs de moda que no arriba a qüestionar o transformar la realitat. L’abast real del canvi dependrà de múltiples factors, però és indubtable que també es tracta d’una decisió política que es trasllada a la gestió de govern, en el nivell competencial que sigui.

Des del govern municipal de Barcelona ens atrevim a parlar de transformació en el marc d’un procés de dos anys i mig, en el qual, hem apostat per l’esdevenir feminista de la institució. Les institucions no només no són neutres, sinó que sovint són instruments molt potents de reproducció de les desigualtats. Impulsar un canvi institucional, aquest esdevenir feminista de les institucions, implica una transformació de les pròpies pràctiques i de la cultura política i organitzativa de l’administració: és un esdevenir de la priorització de les polítiques (el contingut) i de la manera de fer-les (les formes).

Avui dia, el potencial transversal d’aquesta perspectiva es concreta en un ventall de polítiques que van des de la lluita contra la precarietat, la lgtbifòbia o les violències masclistes, fins a repensar la mobilitat, l’urbanisme o l’habitatge, des d’una mirada de gènere. Les polítiques feministes han deixat de ser, per tant, una política residual i secundària, per convertir-se en un dels eixos principals del govern de Barcelona. La transversalitat de gènere, en la pràctica, ha consistit precisament en convertir els nostres objectius “sectorials” en objectius estratègics en cada una de les àrees municipals, dels districtes i inclús d’aquells sectors sobre els que tenim incidència, més enllà de l’estructura administrativa.

Això, per entendre’ns, implica posar-li ulleres liles a tots els racons de l’Ajuntament i posar en marxa un procés de revisió de processos i rutines institucionals que incorporen la igualtat com a requisit. Per exemple, la preparació dels pressupostos, la formació del personal tècnic o l’elaboració de les clàusules de contractació pública que es tradueix en uns pressupostos que tinguin en compte com operen els rols de gènere a la societat a l’hora de distribuir els recursos, o en unes normes de contractació pública que busquen com combatre l’escletxa salarial, l’assetjament sexual o la discriminació por raó de sexe, gènere o orientació sexual. Si no incorporem aquesta mirada, els mecanismes administratius ordinaris poden ser eines molt potents per seguir reproduint les desigualtats de gènere.

Des de la política municipal, frenar i revertir una escletxa salarial del 21,8 % a la ciutat de Barcelona implica prendre mesures com donar suport als sectors on les dones estan més presents amb treballs de qualitat, oferir oportunitats formatives, enfortir les xarxes de dones auto-organitzades o donar suport a les empreses responsables amb la igualtat de gènere i la coresponsabilitat. És per aquest motiu, que en aquests dos anys i mig hem desenvolupat mesures que avancen contra la feminització de la pobresa, la coeducació i en el dret a la ciutat que implica altres drets -culturals, participatius, de salut, seguretat o d’habitatge-, amb accions dirigides per exemple a garantir una programació cultural paritària, donant suport a les joves creadores, reconeixent l’aportació de les dones en la historia i la memòria col·lectiva de la nostra ciutat. També hem apostat per la xarxa d’escoles per la igualtat, amb una estratègia coordinada de prevenció del sexisme i hem desenvolupat els primers passos cap a una economia de les cures que reconegui, visibilitzi i reverteixi les desigualtats en el marc dels treballs de cura, remunerats i no remunerats.

El nostre repte és el de construir institucions que siguin capaces d’absorbir el millor de la cultura política pròpia del feminisme. Perquè es allà on hem aprés que la forma amb la que fem les coses canvia el resultat que obtenim. El feminisme és la mirada que permet veure el món amb els ulls de qui sempre s’ha quedat als marges i des del municipalisme es tradueix en la capacitat d’incorporar a tota la ciutadania en la seva forma de fer política. L’esdevenir feminista de les institucions no és res més que la democratització de la mirada amb la que s’ha fet política fins ara.

Laura Pérez Castaño
Sobre Laura Pérez Castaño

Laura Pérez (Barcelona, 1982) és regidora de Feminismes i LGTBI a l'Ajuntament de Barcelona. Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*