Les polítiques de gènere sota els focus: com aborden els partits de Barcelona la igualtat en les seves organitzacions

Tres grups municipals, BComú, ERC i CUP, tenen pressupost per a dissenyar i implementar polítiques de gènere internes, però només els comuns revelen el total de les seves partides. La majoria de formacions disposen de pla de gènere i de comissions de seguiment, a excepció de Ciutadans i del PP.

Anna Cristóbal / Yeray S. Iborra
 
 
L'alcaldessa Ada Colau i les regidores Laura Pérez i Janet Sanz | Ajuntament de Barcelona

L'alcaldessa Ada Colau i les regidores Laura Pérez i Janet Sanz | Ajuntament de Barcelona

Com aborden els partits de Barcelona la igualtat en les seves pròpies organitzacions? Tenen polítiques específiques? Inverteixen pressupost? La mobilització feminista del 8 de març ho va sacsejar tot i la majoria de grups es van manifestar a favor de la paritat. Però, tot i que la gran part de l’arc municipal, a excepció de Ciutadans i del PP, disposa de plans d’igualtat (nacionals) i de comissions per al seu seguiment, tan sols tres partits inverteixen recursos contra el masclisme en les organitzacions.

Tres grups municipals, Barcelona en Comú, ERC i la CUP, assignen pressupost intern per a dissenyar i implementar polítiques de gènere. ERC i la CUP el destinen especialment a formació, encara que es reserven el total invertit en aquest tipus de mesures. Només el partit d’Ada Colau revela la suma de les seves partides pressupostàries per a la igualtat: 160.000 euros des de la irrupció del partit al 2015.

A més d’invertir recursos econòmics en cursos de gènere per a la militància i els òrgans del partit, BComú també contempla altres accions al voltant del gènere: l’organització ha encarregat a una entitat externa l’elaboració d’una diagnosi (11.572 euros); dóna ajudes als membres amb responsabilitats públiques i nens a càrrec (98.000 euros per a 29 persones); i, entre d’altres, també ha creat un espai de cures per a nens i nenes per a “facilitar la participació i la conciliació dels activistes” (11.000 euros).

No tots els grups veuen necessària la inversió directa en igualtat. Raquel Querol, coordinadora de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del PSC, ressalta els aspectes positius d’apostar simplement per la perspectiva de gènere: “El millor d’aplicar una mirada feminista és que no costa diners, només esforç”.

Al seu torn, Ciutadans i PP tampoc veuen necessària la despesa. Ciutadans al·ludeix a l’evidència de la paritat dins del seu grup municipal: “La líder de Cs a nivell municipal és una dona, Carina Mejías, i dels cinc regidors que representen al grup municipal, dos són dones”, destaca una portaveu de la formació taronja. Isabel Aguado, portaveu dels populars, simplement resol que “no hi ha masclisme” al partit.

El paraigua dels plans nacionals i el subtil impacte del 8M

La majoria de formacions municipals disposa de plans d’igualtat sota el paraigua de la formació nacional. Totes a excepció de Ciutadans i del PP. El PSC, per exemple, ostenta el pla d’igualtat més antic d’Europa, que prioritza l’objectiu de “fer transversal la perspectiva de gènere en tots els àmbits i de promoure la participació política de les dones mitjançant les llistes cremallera”. A més, insisteix Querol, el partit també es compromet a “impulsar mesures de conciliació de la vida laboral i familiar dels afiliats i de les afiliades”.

Esquerra Republicana va aprovar al darrer any un Pla d’Igualtat els objectius principals del qual són “garantir la paritat i la formació de gènere; desenvolupar estratègies per feminitzar la comunicació d’ERC i vetllar per l’optimització del temps i la conciliació”. La seva marca a Barcelona, liderada per Alfred Bosch, és una de les poques que ha fet un gest arran del 8M (i després de la polèmica per la burxada telefònica amb declaracions masclistes de Lluís Salvadó): properament, taller de micromasclismes i violència de gènere dirigit a tot el grup municipal.

De la mateixa manera que els comuns, però en l’àmbit nacional, la CUP també va encarregar fa unes setmanes una diagnosi a una consultoria amb la finalitat de fer un retrat del partit i de les seves filials locals en matèria d’igualtat. El responsable de premsa dels anticapitalistes revela que el pressupost per a la diagnosi va ser de 8.000 euros, però que per implementar-la serà necessària una nova partida. Per la seva banda, el PDeCAT (antiga CiU i la marca de la qual a Barcelona és ara el Grup Municipal Demòcrata), després de la seva renovació i del canvi de sigles, assegura tenir en l’agenda l’objectiu d’elaborar un pla d’igualtat que “permeti avaluar l’organització i definir un pla per millorar, si és necessari”.

Totes les formacions, tret de Ciutadans i del Partit Popular, tenen comissions (locals o nacionals) que revisen les polítiques de gènere internes: BComú l’anomena eix de feminismes i LGTBI; la CUP Barcelona, comissió de feminisme; ERC, Secretaria de les dones; el PSC, Secretaria de Polítiques de les Dones i Consell d’Igualtat. Fins i tot el Partit Demòcrata, amb tan sols un regidor a Barcelona (el no adscrit Gerard Ardanuy), afirma tenir “un àmbit de treball específic sobre polítiques d’igualtat i de gènere”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*