president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya

“Les instàncies internacionals s’acabaran pronunciant sobre la denegació de drets que suposa tenir polítics i activistes en presó provisional”

Entrevistem a David Bondia, president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i professor de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona (UB). Es mostra preocupat pel fet que s'estigui aplicant la Constitució "per restringir drets fonamentals" i perquè "el Govern de l'Estat, el Constitucional i ara el Suprem volen acabar decidint qui pot ser investit en la presidència del Govern de Catalunya"

Yeray S. Iborra / Sònia Calvó
 
 
David Bondia a les oficines de l'IDHC | Sònia Calvó

David Bondia a les oficines de l'IDHC | Sònia Calvó

L’estratègia de defensa de Jordi Sànchez no anirà, de moment, al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), ja que primer presentarà un recurs a la sala d’apel·lacions número 2 del Tribunal Suprem (TS). La decisió arriba després que divendres es conegués la decisió del TS de no permetre que Sànchez assistís al ple d’investidura del Parlament de Catalunya, prevista en un primer moment per aquest dilluns. Aquest canvi es deu al fet que han decidit esgotar primer totes les instàncies i vies espanyoles abans d’anar a Estrasburg. El Síndic de Greuges també ha alertat que prohibir que Jordi Sànchez “exerceixi els seus drets polítics” és un “atac greu als principis que sustenten l’Estat de dret a Espanya i el Codi europeu de drets humans”.

Parlem amb David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i professor de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona (UB), que es mostra preocupat per la decisió del Suprem, pel fet que s’estigui aplicant la Constitució “per restringir drets fonamentals”, en relació a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya i perquè “el Govern de l’Estat, el Constitucional i ara el Suprem volen acabar decidint qui pot ser investit en la presidència del Govern de Catalunya”. Tot i això, confia que les limitacions de la llibertat d’expressió i el dret de participació política acabin arribant a instàncies internacionals, com el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Jordi Sànchez, proposat com a candidat a presidir la Generalitat, no podrà ser al Ple d’investidura, ja que el Suprem li ha denegat el permís i el mantindrà a la presó. Segons el jutge Pablo Llarena, hi ha “risc de reiteració delictiva” i té l’obligació de protegir “els drets subjectius de tota la població”. Quina valoració fa de l’aute del jutge?

És un aute que conté valoracions polítiques que són impròpies d’un Estat de dret on es garanteixi clarament la separació de poders. L’aute diu textualment que Jordi Sànchez “no ofrecía para sus electores el liderazgo que ahora reclama” i continua afirmant que en la coalició que es va presentar hi ha d’altres persones “con el mismo número de apoyos en los electores en los que no se aprecian los riesgos colectivos que tratan de conjurarse”. Així és impropi en una argumentació de caràcter jurídic, un jutge està dient a qui haurien de presentar com a candidat o candidata. S’aparta sense una clara justificació del precedent del Sr. Juan Karlos Yoldi, del 1987, on es va acceptar la seva petició d’excarceració per poder participar al ple d’investidura del Parlament Basc com a candidat a la lehendakaritza per Herri Batasuna.

Més enllà de les opcions polítiques de cadascú i cadascuna, tant en aquest cas com en el del Sr. Puigdemont, el Govern de l’Estat, el Tribunal Constitucional (TC) i ara el Tribunal Suprem (TS) volen acabar decidint qui pot ser investit o investida en la presidència del Govern de Catalunya. Entenc que estan marcant un perillós precedent de cara el futur, independentment del Govern que hi hagi a Madrid i del partit que vulgui presentar un o una candidata a la presidència del Govern de Catalunya. Més enllà de la interpretació que se li vulgui donar, això no va d’independència, va de democràcia i Estat de dret. Podem considerar que s’estan vulnerant i alterant la voluntat de tots els electors, malgrat que aquesta no hagués estat la nostra opció electoral.

Un comandament dels Mossos d’Esquadra va declarar com a testimoni davant el Tribunal Superior que a les concentracions davant de la seu d’Economia, els dies 20 i 21 de setembre, no hi va haver violència, però sí un risc per a la seguretat. Com ho valora?

El que estan imputant a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart és rebel·lió i sedició, delictes que havíem oblidat que existien pràcticament. La sedició implica concentració tumultuosa no violenta i la rebel·lió sí que implica violència. Però aquí hi ha un dret que està per sobre de tot això: la llibertat de manifestació. El TC té sentències sobre això que diuen que l’espai públic és un espai de circulació, però també de protesta. Hem de veure quin dret preval. Jo personalment crec que va ser un exercici legítim de manifestació. En tot cas, els hi podrien imputar altres delictes, però no rebel·lió i sedició.

Què marca la línia entre una imputació o una altra?

Van haver-hi destrosses? Potser sí, però a moltes manifestacions n’hi ha. Aleshores el que s’ha de fer és, a títol individual, aplicar el delicte a cada persona que s’identifiqui. El que no es pot fer és considerar-los instigadors a ells, perquè el mateix dia –i s’ha acabat arxivant– hi ha un setge policial a la seu de la CUP. Els Mossos hi volien entrar, però no tenien ordre d’entrada ni de registre. La gent es va comportar de forma pacífica, però podria haver-hi hagut violència. Jo situo per sobre de tot això el dret a manifestar-se. Si vols imputar les persones de forma individual, però posar-los en presó per pensar que van cridar a una revolta i desobeir ordres… No ho veig. Rebel·lió no n’hi haurà, perquè els fets es van succeir sense violència, però la sedició és el delicte tapat.

Si són condemnats, es crearà jurisprudència?

És perillós perquè s’estan buscant imputacions penals a situacions que no es corresponen amb els delictes penals que s’estan utilitzant, i això ve de més lluny que l’1 d’octubre. La deriva repressiva de l’Estat ve des de la Llei mordassa i les modificacions últimes del Codi Penal, no ho oblidem. Introduir els delictes d’enaltiment del terrorisme o els delictes d’odi al Codi Penal… És utilitzar el Codi Penal, considerada l’última ràtio, com a dret penal de l’enemic, utilitzar-ho amb caràcter preventiu. Un sistema que fa servir el dret penal per a enfortir-se és un sistema insegur. I aquesta és la deriva que està seguint l’Estat espanyol, no només el Govern sinó també els tribunals. Amb la convivència del poder legislatiu, que fa unes modificacions que ho permeten. Els delictes d’odi estan pensats per a protegir uns col·lectius i persones que poden ser vulnerabilitzades, no per a criminalitzar els que no pensen com aquells que estan al Govern.

Està canviant la consideració sobre el delicte d’odi?

En l’exercici al dret a la llibertat d’expressió es poden posar restriccions quan s’afecta a determinats col·lectius o a la reputació d’algú, perquè el delicte d’odi ha de servir per a protegir a determinats col·lectius i persones de determinades manifestacions que incitin a l’odi. Però s’ha de distingir entre delicte d’odi i discurs d’odi. Des de l’Estat s’està limitant directament la llibertat per delicte d’odi o enaltiment del terrorisme. El cas dels titellaires a Madrid, et pot no agradar o no l’obra, però no ho pots censurar. S’està fent servir el delicte d’odi i l’enaltiment per a censurar. I amb això estan buscant l’autocensura. Hi ha sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que parla de l’efecte dissuasiu (chilling o deterrent effect), que la por faci que la gent no actuï d’una determinada forma. És el que es busca.

Això afecta a la llibertat d’expressió i de manifestació, tal com criticava recentment també un informe d’Amnistia Internacional.

Tenint en compte les cauteles que moltes vegades té Amnistia, l’informe s’atrevia a dir moltes coses. I encertava. Perquè parla d’un referèndum suspès (l’1-O es fa un referèndum amb una suspensió del Tribunal Constitucional però encara no estava declarat il·legal); parla dels representants de moviments socials que estan presos, i es podria criticar que no parli d’altres que també hi són pels mateixos motius, motius polítics; i alerta del deteriorament de l’àmbit de la llibertat d’expressió. L’informe està focalitzat a Catalunya, però la gent no és conscient que això s’està estenent per tot l’Estat espanyol.

El col·lectiu Praga, una quarantena de catedràtics i professors de drets associats, va presentar una denúncia per vulneració de drets fonamentals a Catalunya el passat 1-O davant el Consell d’Europa (CdE). Està d’acord amb les seves reclamacions?

Ells la van presentar al Comissari Europeu de drets humans, i trobo que està molt bé, però s’ha d’advertir que no és una via jurisdiccional. Ells li feien saber sobre la restricció de drets que suposa el 155, més enllà d’independència sí o independència no. I està bé, perquè el 155 ha implicat vulneracions, així com les reaccions posteriors, com els empresonaments d’activistes i polítics. Això està deteriorant la democràcia no només a Catalunya, sinó a tot l’Estat espanyol. I s’ha de denunciar.

Marta Bolinches, advocada d’Irídia, entitat que porta diverses causes per l’1-O, apuntava a la possibilitat d’acabar buscant responsabilitats a altes instàncies per una acció coordinada de la qual serà difícil identificar els individus un per un, en referència a l’actuació policial.

Jo entenc que els fets de l’1 d’octubre no són actes aïllats. Que diguin que l’estructura de l’1 d’octubre és secret d’estat… És molt fort. Des del Govern han d’explicar perquè ho és. No pot ser. Tot el dispositiu, les declaracions de Pérez de los Cobos, situen la legalitat per sobre de la convivència ciutadana. I una llei que està per sobre de la convivència ciutadana perd qualsevol legitimitat. S’han de demanar responsabilitats. S’ha creat una estructura de drets humans a Catalunya, formada pel Síndic, l’IDHC, un consell assessor on són Amnístia i entitats com UNICEF, laFede.cat, que firmava un manifest que vol una investigació sobre l’1 d’octubre. Una cosa són les causes penals que s’han obert, que porta Irídia, i em sembla fantàstic, però també cal una responsabilitat política. I bàsicament perquè si hi ha moltes causes que s’acaben arxivant, segons la jurisprudència del TEDH, això també és una violació per omissió, però per no investigar. Les violacions dels drets humans poden ser per acció i per omissió, podem recordar la recent sentència del TEDH en el cas Portu i Sarasola contra l’Estat espanyol.

Qui hauria de fer aquesta investigació?

Un òrgan independent, o el Parlament de Catalunya. De fet el Parlament va intentar crear una comissió d’investigació que el 155 va dir que no es podia fer. No pot ser el mateix Govern central qui faci la investigació, però des del Congrés sí es podria fer, amb caràcter polític, fent que els responsables vagin a declarar

Per tot plegat, podríem parlar de violència institucional, tot i estar en un Estat de dret?

Sí. O com a mínim, estem en un Estat de dret on hi ha escenaris de violència institucional. Estem en una democràcia imperfecta amb casos de violència institucional. I no ho diem només des de l’activisme o des de l’acadèmia. Ho diu el TEDH, cada vegada que hi ha una sentència contra l’Estat per maltractament. També és violència institucional la tanca a la frontera sud, a Melilla. Expulsar migrants sense obrir un expedient administratiu per veure si són refugiats o tenen dret a protecció internacional, també és violència institucional. Això acaba erosionant l’Estat de dret, la democràcia. També cal no oblidar que els Mossos han fet violència institucional. Ara recentment potser no, i els estem aplaudint, però també n’han provocat i han estat agents repressors en determinades situacions. Des de la societat civil hem d’ajudar a consolidar la democràcia i hem de denunciar la situació.

Anna Gabriel va decidir no venir a declarar al Tribunal Suprem perquè deia que no tenia assegurat un judici just o amb garanties. Creu que hauria estat així?

Com estan anant les coses podem arribar a qüestionar la imparcialitat del poder judicial, sí. Per diversos motius… Per les ordres d’empresonament, per exemple. Quina és la justificació per tenir dos activistes i dos polítics a la presó? La reiteració delictiva? No ho veig gaire, i més quan la presó provisional ha de ser l’última de les accions. Aquestes persones van mostrar voluntat de comparèixer. I més: Per què no ho està jutjant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya? I l’euroordre, per què la plantegen i després la retiren? Per què saben que aquí els estan imputant uns delictes que no ho són a Suïssa o a Bèlgica? Perquè són de caràcter polític? Es pot qüestionar molt també que abans de l’1 octubre es cités a declarar a 700 alcaldes. Jurídicament els pots citar quan cedeixen els locals, després de l’1-O, però no abans. S’està instrumentalitzant la justícia, i aquest és l’argument d’Anna Gabriel. I més quan en algunes denegacions de llibertat el jutge diu clarament que persegueix per les idees. El que està situant és la unitat de l’Estat per sobre del legítim dret a la llibertat d’expressió.

Aquesta presó preventiva a polítics i activistes pot indicar cap a on aniran les sentències?

Des del meu punt de vist són una mica exemplaritzants: ‘Us tenim a presó i ja veurem que passarà’. No hi ha risc de destrucció de proves o fuga en cap cas, i –insisteixo– la presó hauria de ser l’última mesura. Tenim altres mesures menys lesives. Jo crec que acabarà passant que des d’instàncies internacionals s’acabin pronunciant, no sobre el judici, que va per llarg, sinó sobre la denegació de drets que significa tenir-los a presó provisional.

Què vol dir?

L’estratègia d’Oriol Junqueras ara és: ‘He plantejat davant del TC un recurs d’empara sobre la presó provisional (confirmada pel Suprem), ara el TC confirmarà’. Aleshores Junqueras anirà a Estrasburg per les mesures cautelars, no per si és innocent o no, sinó sobre l’extralimitació que hi ha en aquesta presó provisional que se li està aplicant.

A TV3 vostè va dir que es podia portar el 155 al TEDH, a què es referia?

Jo tinc molt clar que algunes de les mesures del 155 acabaran al TEDH, tot sencer no, perquè ens agradi o no ens agradi, el 155 es pot aplicar, està a la Constitució. Però tal com està a la Constitució no es pot fer servir per a restringir drets fonamentals. El que veig claríssimament és que el 155 no permet suspendre el Parlament o el Govern. Això veta l’article 23, els drets de participació política, a unes eleccions on la gent escull qui vol. El 155 no permet això. Tothom va acabar dient que van aplicar el 155 el mateix dia que van convocar eleccions. Jo crec que convoquen eleccions simplement per poder justificar la suspensió del Parlament. I no pots suspendre així un Parlament.

No?

No, té els seus procediments. El pot dissoldre el president del Govern de Catalunya, però no el del Govern de l’Estat espanyol. Jo crec que hi ha vàries vies per les quals acabarà arribant a Estrasburg. I una és la dels electors que van participar en les eleccions i que veuen que un òrgan que no té aquesta capacitat, suspèn el parlament. L’altra via que jo veia és que un cop celebrades les eleccions, un cop les majories donen per a proposar Carles Puigdemont, el que diu el Govern és anar de nou al TC a demanar que el mateix Puigdemont hagi de demanar autorització jurídica. Això no pot ser, l’autorització ha de demanar-la algú que està a la presó, però ell no està a la presó, ell està fugat.

A Carles Puigdemont se li estan aplicant impediments de més i per això pot anar a Estrasburg?

Entenc que a ell li estan posant un requisit suplementari. I això va en contra d’una altra qüestió que marca el TEDH, que es la confiança legítima. Quan la gent va anar a votar, en cap moment es va dir que si Puigdemont era escollit hauria de demanar autorització, estava claríssim que Jordi Sànchez o Junqueras sí ho haurien de fer perquè estaven a presó. Però ell no. Com hi poden anar? S’han d’exhaurir les vies internes, però contra les mesures cautelars del TC no hi ha recursos interns, per tant Puigdemont i els electors poden veure decebuda la seva confiança legítima. Què ha passat? Que ara ha decaigut això, ja no es presenta Puigdemont, es proposa un altre candidat. Li han fet la feina al Constitucional. És un risc perquè ara qualsevol altre govern podrà posar condicions sobrevinguda a altres candidats… Quan surt algú del PP dient que no es pot presentar un candidat… Això ho ha de dir el Suprem, no el Govern.

Que creu que farà ara Carles Puigdemont?

No tinc molt clara l’estratègia internacional de Puigdemont. Per què anar al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides? Això et tanca directament la porta del Tribunal Europeu de Drets Humans… No pots presentar el mateix recurs als dos llocs. Crec que és un error. Suposo que han fet càlcul polític, perquè jurídicament tenir una sentència del TEDH, a llarg termini és millor. Per què provar l’altra via? No ho sé.

Més enllà de Puigdemont, quins casos arribaran doncs al TEDH?

Qüestions que tinguin a veure amb la restricció de la llibertat d’expressió, o el 155 entenent que pot limitar el dret de participació política. Les investigacions de l’1-O acabaran arribant també, inicialment era desobediència i prevaricació i de cop i volta s’imputa rebel·lió i sedició? Això arribarà, i també la vulneració de la presumpció d’innocència. I de la llibertat de pensament. No arribarà una única causa en paquet, sinó vàries. La de Roger Español, el noi que va perdre un ull, acabarà arribant si no es depuren responsabilitats en l’àmbit intern. Però tot això passarà en cinc, sis o set anys, la gent no ho recordarà, per això és important denunciar ara i fer pressió perquè la deriva acabi. Ara és més important que mai mobilitzar la vergonya per les accions repressives que s’estan fent a l’Estat espanyol.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*