Les identitats LGTB prenen força a la literatura catalana

"Tenim moltíssima producció que no està classificada dins la categoria LGTB. Això fa que puguem arribar a un públic que no ens espera", afirma l'escriptora Bel Olid. Aquests textos, insisteixen llibreters i escriptors, fa temps que "van rebentar la categoria LGTB" i, ara, destaquen pel seu caràcter "irreductible a qualsevol etiqueta". Tot i que la transversalitat de les identitats LGTB cada vegada és més visible a la literatura catalana, també es troba a faltar una presència més normalitzada de la qüestió trans.

Anna Cristóbal
 
 
 
Cooperativa La Ciutat Invisible / SÒNIA CALVÓ

Cooperativa La Ciutat Invisible / SÒNIA CALVÓ

Les identitats LGTB a la literatura catalana transgredeixen els clixés de l’etiqueta i es consoliden en el panorama literari com a referències recurrents tant en narrativa com en poesia. I és que, si bé la major part de producció artística encara continua responent al model heteropatriarcal, resulta destacable la significativa i nombrosa presència d’identitats i d’imaginaris LGTB que proposa la literatura escrita en català.

En aquest sentit, Marc, llibreter de la Ciutat invisible, afirma que, “encara que aquest tipus de producció literària continua sent minoritària dins el camp literari actual, hi ha una presència incipient de textos –com, per exemple i només per citar-ne alguns, els de Carles Rebassa, Eva Baltasar o Sebastià Portell– que estan introduint perspectives molt valuoses”. Damià Gallardo, llibreter de la Laie del CCCB –llibreria que, per cert, ha hagut de triplicar recentment la secció d’estudis de gènere a causa de la demanda–, sosté que “ha sorgit una generació d’escriptors joves molt desacomplexada que presenta la qüestió LGTB amb total normalitat”. “L’espontaneïtat que desprenen els seus textos”, adverteix Gallardo, “no se cenyeix a la reivindicació LGTB, sinó que aquestes escriptures es caracteritzen sobretot per abordar l’actualitat d’una manera innovadora i per experimentar amb els registres lingüístics i literaris”.

Incomoditat amb la categoria LGTB

Malgrat que Eva Baltasar, autora de Permagel –novel·la que, a més de comptar amb una protagonista lesbiana, es resisteix a la (re)producció de realitats heteronormatives-, confessa no ser una “apassionada de les etiquetes” ni sentir-se “especialment atreta pel terme literatura LGTB”, també apunta que “el que és bonic, del panorama literari actual, és que a pràcticament tots els gèneres es pot trobar aquestes referències”.

Cooperativa La Ciutat Invisible / SÒNIA CALVÓ

Així, sense voluntat d’encapsular en una categoria els imaginaris possibles que poden obrir aquelles narracions amb identitats dissidents, l’autora de Permagel revela sentir-se interessada en aquelles escriptures que aposten per “una manera d’expressar-se única i en correspondència amb el que una sent”. Poc inclinada a les categories i a qualsevol forma d’essencialisme, Baltasar assenyala que “l’imaginari alternatiu” que plantegen els seus textos “no es deu únicament al fet de ser dona i lesbiana”.

En una direcció certament semblant, Carles Rebassa també mostra “incomoditat amb l’etiqueta autor LGTB”. Si bé és cert que Rebassa valora la presència de pluralitats d’identitats i de desitjos dels quals se n’està fent ressò la recent literatura catalana, l’autor mallorquí prefereix concebre la seva escriptura com un “projecte en el qual s’entremesclen diferents militàncies polítiques: la feminista, la lingüística i la identitària”.

La seva última obra, Eren ells –Premi Ciutat de Barcelona de Literatura catalana 2016–, es rebel·la “contra la idea preconcebuda i imposada d’haver de tenir una sola identitat i que aquesta identitat hagi de ser fixa”. En un context on el capitalisme absorbeix i neutralitza qualsevol reivindicació identitària no normativa, l’autor mira amb sospita l’etiqueta LGTB i, en la seva obra, es decanta per “il·luminar la violència que pateixen els cossos a causa de la intolerància cap a la diferència”.

La identitat trans encara invisibilitzada en la literatura

Tot i que cada vegada la presència de personatges lesbians, gais i bisexuals sembla més naturalitzada en la literatura escrita en català, ¿succeeix el mateix amb la identitat trans? Per a Ian Bermúdez, autor del poemari Ser h(o)ome*∞(*à) i de la novel·la gràfica Transito, “la presència de qüestió trans encara no està gens normalitzada”. Precisament perquè és un col·lectiu que encara pateix molta discriminació en l’àmbit social i institucional i la seva realitat és molt desconeguda per a la majoria, Bermúdez lamenta que, quan la persona trans es posa a fer ficció i vol escriure des de la seva pròpia vivència, “ha de travessar primer una barrera de prejudicis i tòpics negatius que pot tenir la persona que llegeix”.

Amb la voluntat que la seva realitat existeixi entre les pàgines dels llibres i les parets de les llibreries i biblioteques, Bermúdez aposta en la seva obra per “fer visible la pròpia vivència i per celebrar el desafiament als patrons establerts que aporta l’experiència trans a la societat”. Bermúdez ho té clar: “Ja no acceptem que se’ns vegi com a malaltes o com a ciutadanes de segona, hi ha un orgull de reivindicar-nos com a persones valuoses i dignes”.

Encara que adverteix que “no hi ha una tradició en la narrativa que abordi la qüestió trans”, Bermúdez també insisteix a ressaltar l’aparició d’obres com Limbo de les Impuxibles o Duna. Diari d’un estiu de Muriel Villanueva, així com també Carícies de Sergi Belbel o la novel·la juvenil de Maria Aurèlia Capmany Quim/Quima.

L’obra de Campany també és descrita amb interès i entusiasme pels escriptors Sebastià Portell i Bel Olid. I és que “el caràcter queer de la seva protagonista, tan semblant a l’Orlando de Virginia Woolf”, exclamen, “ja desmuntava la naturalesa del binarisme gènere a la fi dels anys 70”. L’escriptor de El dia que va morir David Bowie celebra que la reedició d’aquesta novel·la l’hagi impulsat l’editorial Males Herbes: “És positiu que una editorial –generalment– de ciència ficció publiqui una obra com aquesta perquè, d’aquesta manera, podrà arribar a molta més gent”.

Antologia i festival: un ball queer

L’escena literària catalana ofereix algunes sorpreses per als propers mesos: al juny, el festival Qlit (Festival de Literatura Queer) organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i, a l’octubre, una antologia de poesia catalana LGTB sota el segell d’Angle Editorial.

El festival Qlit, revela Olid, té com a objectiu “visibilizar aquelles produccions literàries en català que reflexionen sobre les no monogàmies, l’homosexualitat, la bisexualitat, o, en definitiva, sobre aquelles formes d’organització vital no hegemòniques”. Com no podia ser d’una altra manera, el festival aprofitarà el vintè aniversari de la mort de Maria Mercè Marçal –”referent literari clau en la configuració identitària de moltes de nosaltres en l’adolescència”, subratlla Olid– per retre-li un homenatge. Amb l’objectiu de trencar motlles, el Qlit també es proposa foradar les fronteres de la institució i aterrar a les aules dels instituts mitjançant un concurs literari. Batejat amb el nom “Imagina un amor”, el concurs té una única consigna: “imaginar una història d’amor no heteronormativa”.

Per la seva banda, Portell està treballant en una genealogia de textos LGTB de poetes menors als quaranta anys com –entre molts altres– Mireia Calafell, Martí Sales, Maria Sevilla o Pau Vadell. “La creació LGTB està a l’alça i el moviment LGTB que sacseja la literatura catalana és molt potent”, assegura l’escriptor.

En efecte, la literatura catalana està de celebració. I avui especialment: a les 11h, alguns d’aquests autors –així com també Júlia Bertran, Lucía Lijmaer, Irene Solà, Maria Antònia Massanet i Laia Martínez López– obriran el festival offSant Jordi –a l’Antic Teatre– amb una trobada d’escriptores i col·lectius feministes i LGTB.

Cooperativa La Ciutat Invisible / SÒNIA CALVÓ

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*