Les cortines de fum de l’incendi de Sant Roc

Tot va massa ràpid en els temps que corren d’immediatesa informativa. Sense haver pogut digerir encara els fets i mentre les famílies afectades per l’incendi de Sant Roc segueixen de dol, ens trobem ja immersos en una espiral informativa que ha comprat el discurs causa-efecte entre ocupacions i incendis. Com hem arribat fins aquí en tan poc temps?

Irene Peiró
 
 
 
Edifici de Sant Roc (Badalona) on es va produir l'incendi | Ajuntament de Badalona

Edifici de Sant Roc (Badalona) on es va produir l'incendi | Ajuntament de Badalona

El popular Xavier García Albiol va encendre l’espurna informativa, vinculant de seguida la permissivitat que, segons el seu parer, va tenir el govern encapçalat per Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú) amb les ocupacions, fenomen que segons el popular van causar amb el tràgic incendi que va afectar el barri de Sant Roc a Badalona a principis de gener. No va respectar ni tan sols els tres dies de dol oficial per fer campanya electoral a costa del dolor aliè i fins i tot ha gosat querellar-se contra la família del pis on es va originar el foc, el 1r 2a del bloc afectat, acusant-los de ser els culpables dels fets. A alguns, i vull pensar que no som pocs, les seves paraules ens han ferit la sensibilitat.

També resulta decebedor el seguidisme que determinades informacions periodístiques –afortunadament, encara queden honroses excepcions- han fet d’aquesta falsa relació causa-efecte, destinada a criminalitzar les persones més empobrides. A propòsit del tractament mediàtic, també recordar que el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) recomana citar la procedència de les persones implicades només si aquesta és rellevant per comprendre els fets. Un cop més, s’ha informat innecessàriament de l’origen romanès de la família del pis incendiat, com si no hi hagués persones que ocupen, majoritàriament per necessitat, de tots els orígens.

Albiol ja havia fixat un marc discursiu classista i racista -en que ha caigut, per cert, de quatre grapes l’actual alcalde de Badalona, Álex Pastor (PSC)- i ara es tractava de buscar les reaccions dels altres partits polítics a les seva paraules. Amb aquest cas, com en tants d’altres, hem entrat en l’espiral del periodisme de declaracions, que oblida el seu deure de qüestionar el marc de debat promogut interessadament pels centres de poder, que, en aquest cas, pretenia ocultar que s’han produït tres morts que s’haurien pogut evitar per la manca de polítiques públiques i la mercantilització dels drets socials bàsics. Així doncs, abans d’assenyalar els “ocupes” com a culpables, alguns farien bé d’assenyalar-se a ells mateixos, no els sembla?

Els recordaré algunes de les seves responsabilitats. D’entrada, recordar-los que el dret a l’habitatge -protegit per la Constitució Espanyola (art.47), l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art.26) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Nacions Unides (art. 11) subscrit per l’Estat espanyol, entre un llarg etcètera de normatives impossibles d’enumerar- implica, no només la mera tinença d’un sostre, sinó també que l’allotjament reuneixi totes les condicions necessàries per viure amb dignitat. Segons l’ONU, les persones veuen garantit aquest dret quan l’habitatge compta amb els subministraments necessaris, la seva tinença és segura, els seus costos són sostenibles per a les famílies i reuneix unes bones condicions d’habitabilitat, que garanteixin la seva seguretat física, entre d’altres factors.

Així doncs, és més que evident que el bloc sinistrat a Sant Roc no reunia la majoria -per no dir cap- d’aquestes condicions. I el que és pitjor, moltes altres finques del mateix barri es troben en condicions similars i, per tant, pateixen grans riscos de seguretat.

Per entendre l’actual situació de Sant Roc, ens hem de remuntar a mitjans del segle passat, quan centenars de milers de persones procedents d’arreu de l’Estat van venir a treballar a Catalunya pel seu fort desenvolupament industrial, del qual les nombroses fàbriques de Badalona n’eren una bona mostra. Davant de la manca de planificació de polítiques d’habitatge per acollir les persones nouvingudes, moltes d’elles es van amuntegar en barris de barraques. Però, posteriorment, el règim va promoure el denominat “chabolismo vertical”, és a dir, la construcció de grans blocs d’edificis en barris perifèrics amb condicions deficients d’urbanisme, salubritat o serveis públics, per reallotjar aquestes famílies i fer desaparèixer així el barraquisme. Així va néixer el barri de Sant Roc als anys 60, amb persones procedents de les barraques de Montjuïc o del Somorrostro, juntament amb les damnificades per la riuada de 1962 i les afectades per les expropiacions que es van fer per construir l’autopista.

Amb aquesta herència a les esquenes i un abandonament històric per part de les institucions, Sant Roc segueix presentant encara avui alts índexs de vulnerabilitat social. Específicament del barri de Sant Roc, escassegen dades estadístiques específiques i actualitzades, perquè ni tan sols s’han recollit de forma sistemàtica dades objectives del territori. Ara bé, segons l’Anuari metropolità de Barcelona 2017 de l’IERMB, els barris que envolten el riu Besòs, entre ells Sant Roc, són dels que concentren majors índexs de vulnerabilitat de tota l’àrea metropolitana.

En aquesta situació, la majoria de famílies no poden costejar-se o mantenir un pis, i més tenint en compte l’encariment del preu de l’habitatge dels darrers anys, que els poders públics haurien de regular amb urgència. Això ha abocat moltes famílies als desnonaments i algunes d’elles a les ocupacions, com a única alternativa per accedir a un sostre on viure. Cal recordar que molts dels pisos buits ocupats, com el del 1r 2a del bloc sinistrat, estan en mans de bancs i que molts d’ells provenen de desnonaments anteriors. El sector financer també hauria d’entomar el mea culpa.

La pobresa, juntament amb l’encariment del preu de l’energia, també expliquen la proliferació dels pisos amb la llum punxada en barris empobrits com Sant Roc. La companyia Endesa recorda que ha obert 1.589 expedients de frau elèctric en aquest barri entre 2017 i 2018. Però haurien de recordar també que el rebut de la llum d’un usuari mitjà s’ha disparat un 85,7% en 15 anys, segons dades de Facua de 2018.

A la vista de tots aquests factors, i tenint en compte la manca de condicions de seguretat de l’edifici incendiat, l’administració pública hauria d’haver reallotjat els seus inquilins en habitatges en condicions dignes i segures, o bé promoure la rehabilitació dels pisos, si els inquilins no comptaven amb mitjans propis per fer-ho. Però, és clar, ni a Sant Roc ni enlloc del país, hi ha prou habitatges socials (representen menys del 2% del parc immobiliari de Catalunya). Les entitats veïnals de Sant Roc també lamenten la manca d’ajuts socials.

També convé recordar que si s’hagués desplegat amb eficàcia la llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica, deriva de la ILP impulsada pels moviments socials, res d’això no hagués passat. Els articles referents a pobresa energètica, per evitar talls de llum a persones en situació de vulnerabilitat, mai no han estat impugnats. I la majoria dels que va impugnar el PP al Tribunal Constitucional han estat desbloquejats recentment pel govern del PSOE. Tornen a estar en vigor els articles que obliguen els grans tenidors a reallotjar les persones en risc de desnonament o expropiar temporalment els pisos buits des de fa més de dos anys de grans tenidors per a lloguer social.

Aquests només són alguns exemples dels innumerables incompliments de la normativa que protegeix el dret a l’habitatge. Així, que els poders públics farien bé de reconèixer errors, emprendre mesures per corregir-los i evitar que cap desgràcia torni a succeir en el futur. I els mitjans de comunicació no haurien d’oblidar que la seva principal funció és fiscalitzar el poder i no convertir-se en còmplices d’aquells que volen criminalitzar els més dèbils per eludir les seves pròpies responsabilitats.

Aquest article va ser publicat originalment a l’Independent de Badalona

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*