L’emergència del lloguer a Barcelona empeny els inquilins al carrer: “Estem farts del nomadisme a què se’ns condemna en aquesta ciutat”

El Sindicat de Llogaters és un dels molts col·lectius que s'ha sumat a la manifestació d'aquest dissabte, que denuncia "la mercantilització i la precarització de la vida a la ciutat". A la capital catalana, la manifestació donarà el tret de sortida a les 18 h als Jardinets de Gràcia i recorrerà diferents "punts calents" que els organitzadors consideren responsables de la situació actual, fins a arribar davant de la Delegació del Govern

Sònia Calvó
 
 
 
Una niña durante una manifestación por el derecho a una vivienda digna / OLMO CALVO (eldiario.es)

Una niña durante una manifestación por el derecho a una vivienda digna / OLMO CALVO (eldiario.es)

“Saps qui és el propietari? Té més propietats? Has de mirar-ho al Registre de la Propietat”. L’Aldo, l’Oleguer, el Quim i la Marta repeteixen aquestes frases, qual mantra, als assistents a l’assemblea de benvinguda del Sindicat de Llogaters cada diumenge. A l’última sessió han acudit prop de 40 persones. Amigues que comparteixen pis, famílies amb fills, gent gran, representants de comunitats de veïns… Tots els perfils que es puguin imaginar es reuneixen en aquesta assemblea. L’Oleguer, membre del Sindicat, pren el micro i deixa clara l’única premissa: “Aquí no venim a preguntar ‘com està el meu tema’, es tracta d’aprendre i d’ajudar-nos entre tots”. Tothom assenteix i de mica en mica van aixecant la mà per demanar torn.

La Maria (32) i la Clàudia (29) són de les primeres a parlar. Fa tres anys que viuen al districte de Gràcia. El seu contracte finalitza aquest agost i ja els han avançat que els pujaran el lloguer 200 euros més, amb l’afegit de 300 euros pels tràmits per renovar el contracte. “Estem preocupades, perquè ens han donat un ultimàtum que hem de donar una resposta aquest divendres”, expliquen les joves. La seva sorpresa ha sigut majúscula quan el Sindicat els ha desmentit aquesta informació, ja que, legalment, tenen més temps per decidir sobre el seu futur habitacional. No obstant això, les dues es mostren preocupades, tot i tenir feina fixa com a mestres. “Hem buscat altres llocs pel barri, però no hem trobat res pel preu que podem assumir, haurem de marxar del barri i de la ciutat perquè no podem pagar?”, qüestionen. Les dues assistiran a la manifestació programada per a aquest dissabte a la tarda. “Barcelona no està en venda”, resa la convocatòria. Les dues mestres es pregunten: “Si ens fan fora, on anirem a viure?”. Per això demanen a l’Ajuntament que reguli i limiti el preu del lloguer.

El Sindicat de Llogaters és un dels molts col·lectius que s’ha sumat a la manifestació de dissabte, al costat de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Barri del Poble-sec, el Grup d’Habitatge de Sants, l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, l’Observatori DESC i un llarg etcètera. La manifestació vol denunciar “la mercantilització i la precarització de la vida a la ciutat”. A la capital catalana, la manifestació donarà el toc de sortida a les 18 h als Jardinets de Gràcia i recorrerà diferents “punts calents” que els organitzadors consideren responsables de la situació actual –immobiliàries, oficines de turisme o seus de partits polítics– fins a arribar davant de la Delegació del Govern.

La manifestació se celebrarà de manera simultània en diferents punts de tot l’estat perquè, opinen des del Sindicat, és una situació “que es repeteix una vegada i una altra”. “Les nostres ciutats no estan en venda, no són mercaderies en mans d’especuladors ni de qui es vulgui lucrar a través de l’habitatge, el consum, o la força del treball”, afegeix la portaveu. Aquesta situació, conclou Ill, condemna a la ciutadania a ser nòmades, amb contractes que s’extingeixen cada tres anys. “Estem farts”, despatxa.

Els membres del Sindicat de Llogaters aprofiten l’assemblea per animar els assistents a participar en la manifestació de dissabte, que esperen que sigui multitudinària, amb més de 3.000 persones. La Fatiha, de 58 anys i veïna del Raval, és el primer dia que assisteix al Sindicat de Llogaters, però té clar que anirà a la manifestació de dissabte. “Vaig anar a la tancada de Migrants i aquí em van informar de la manifestació pel dret a l’habitatge per a tothom”, relata la Fatiha. Ella viu amb tres familiars en un petit pis al Raval, però és l’única que treballa, a més de tenir cura de la resta de familiars, que estan malalts. Fa cinc anys que viuen en aquest pis i, tot i que falten vuit mesos per a la finalització del contracte, ja els ha arribat una carta explicant que no els volen renovar. La Fatiha intueix que és pel canvi de propietat de l’edifici, ja que va morir l’antiga propietària i ara el gestionen els seus fills. “Si ens fan fora, on anirem?”, es pregunta la Fatiha, que ara paga prop de 400 euros pel petit pis. Dubte que trobi res per un preu similar. Segons xifres facilitades pel Sindicat, hi ha 40.000 contractes de lloguer a la ciutat, en la qual calculen que hi ha unes 300.000 famílies que viuen en lloguer.

Oleguer pide turnos durante la asamblea del Sindicato de Inquilinos en la Lleialtat Santsenca / SÒNIA CALVÓ

Mentre la Fatiha relata el seu cas a l’assemblea de benvinguda, per la porta no para d’entrar gent com comptagotes. Una d’elles és la Sandra, de 35 anys i visiblement preocupada. Ella i les seves dues filles menors viuen al Raval amb el sou d’ella, de 1.000 euros al mes, com a única font d’ingressos. El seu contracte de lloguer ja s’ha extingit i, malgrat que ha pagat cada mes de manera regular els 438 euros que costava el lloguer, ara li apugen el preu fins als 600. El preu podria no semblar abusiu en un primer moment, fins que detalla que es tracta d’una única estança de 27 metres quadrats on viuen les tres. Explica que va intentar negociar amb el propietari però va ser impossible arribar a cap acord, arribant fins i tot a amenaçar-la amb una denúncia per ocupació. També al seu pare, que la va avalar. “Què faig? Deixo de donar menjar a les meves filles per pagar el lloguer?” qüestiona la Sandra. Al seu costat, diversos membres del Sindicat intenten tranquil·litzar-la i busquen solucions. No obstant això, ella diu que només està tranquil·la quan està a casa. “I si quan torno el propietari m’ha canviat el pany i no puc entrar?”, es pregunta.

Des del Sindicat de Llogaters s’entesten a desmentir el mite que la majoria de casos que els arriben són del centre de Barcelona i asseguren que prop de la meitat dels casos són de l’àrea metropolitana de la ciutat, com el Prat de Llobregat o Badalona, però també de ciutats com Sabadell.

Davant d’aquesta situació, des del Sindicat valoren que no hi ha una única solució al problema de l’habitatge. És bàsic, diuen, canviar el marc legal, prohibir l’especulació, regular els preus, derogar la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), ampliar el parc públic de lloguer però, sobretot, l’organització col·lectiva. “La solució real implica entendre que per garantir un bé de primera necessitat cal organitzar-nos col·lectivament”, conclou la portaveu del Sindicat, Marta Ill.

Aquest mes de maig farà un any que es va fundar el Sindicat de Llogaters a Barcelona. Mirant cap enrere, veuen que “el panorama social continua sent preocupant i que no ha millorat en cap sentit”, lamenta una de les seves portaveus. “Seguim vivint en aquesta bombolla immobiliària que no fa més que créixer i dins d’un marc legal que expulsa als veïns i veïnes”, constaten des del Sindicat. Una de les més recents preocupacions és l’aprovació al Congrés dels Diputats de la llei de desnonaments exprés contra les ‘okupacions’. Aquesta iniciativa del PDeCAT modifica la Llei d’Enjudiciament Civil per tal d’accelerar el procés per agilitzar la fi de l’ocupació il·legal d’un habitatge.

El Sindicat de Llogaters, que va presentar recentment la llista dels 10 fons d’inversió que més habitatges acumulen, recorda que no només es tracta dels fons coneguts com a ‘voltors’, sinó també patrimonialistes locals. Els acusen de dur a terme pràctiques de mobbing i d’augmentar el preu del lloguer de manera abusiva, el que provoca els coneguts com a desnonaments invisible. 

Una de les afectades per un patrimonialista local és la mare de la Rosanna. Té 83 anys i aquest mes se li acaba el contracte de lloguer. No li han cobrat la darrera mensualitat i està molt preocupada. “Fa poc va patir un ictus, no podem fer un trasllat ara”, explica la seva filla a l’assemblea del Sindicat de Llogaters. Ara paga 650 euros per un pis a l’Eixample. Quan va trucar l’administradora, li va dir que li apujaven el lloguer fins als 900 euros. “Entenem que els pisos pugen, però el màxim que hem aconseguit negociar és fins als 830 euros”, explica.

Ella, com molts altres, ha acudit al Sindicat a la recerca d’ajuda. “He anat al registre de propietat i he vist que el propietari del pis és un alt directiu, no crec que depengui d’aquests 250 euros de més al mes”. Des del Sindicat no es cansen d’insistir: “No us preocupeu, no esteu soles, la unió fa la força”. Sota aquesta consigna, la Rosanna, la Sandra, la Maria, la Clàudia, la Fatiha i moltes tantes altres persones es manifestaran aquest dissabte a Barcelona.

Asamblea de bienvenida del Sindicato de Inquilinos / SÒNIA CALVÓ

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*