“L’economia de plataforma s’ha instaurat abans que l’administració pogués pensar com garantir els drets dels treballadors”

Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa, parla sobre el canvi en el panorama laboral que es viurà en els propers anys. Des de la necessitat de formació per afrontar la robotització fins a la incorporació de la perspectiva de gènere, passant per la recent, però impactant arribada de l'economia de plataforma

Tomeu Ferrer
 
 
 
Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa | Tomeu Ferrer

Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa | Tomeu Ferrer

Sara Berbel és Doctora en psicologia, directora General de Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament econòmic i local de l’Ajuntament de Barcelona. Abans havia dirigit l’Institut català de les dones i havia estat directora general d’igualtat d’oportunitats al Departament de Treball. Amb ella parlem del futur del treball, a partir de la publicació del Llibre blanc de l’ocupació, editat per Barcelona Activa.

A Barcelona, l’Ajuntament ha optat per ser locomotora a l’hora de crear ocupació i també formació, fins a quin punt no esteu substituint la feina que haurien de fer les empreses?

Aquí em referiré al llibre de la Mariana Mazzucatto: El Estado emprendedor, en el qual explica com en realitat les administracions tenen un paper actiu, emprenedor, i si un es fixa en el que va passar amb l’impuls de l’economia de les Tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC), hi va haver un esforç molt gran de l’administració nord-americana per subvencionar empreses com les que hi ha a Silicon Valley perquè iniciessin aquesta línia.

Nosaltres som una administració emprenedora. Això vol dir que encetem molts projectes que pensem que són necessaris per encarar el futur. Ho fem perquè si no ho fa l’administració és difícil que ho facin altres agents. Però, un cop els tenim en marxa, l’exigència és que els altres agents econòmics ho incorporin.

Pot posar exemples?

Si, un és la igualtat de gèneres. Jo crec que quan les administracions han deixat de fer polítiques d’igualtat s’ha produït un retrocés molt important. I, en canvi ara, quan algunes administracions hi tornem a posar l’accent, veiem que torna a pujar el grau d’igualtat.

Les empreses han d’aportar la seva part en formació, emprenedoria, treball, però l’administració també hi té un paper: ha de dir quins són els sectors estratègics que vol que es promocionin a la ciutat, fent de locomotora, i els altres s’enganxaran al carro.

En el llibre blanc de l’ocupació es debat com pot afectar la robotització a l’ocupació actual. Hi ha qui pensa que hi haurà una gran destrucció de llocs de treball i altres que opinen que els efectes no seran tant negatius, què n’opineu?

Aproximadament un 50% dels estudis que hi ha actualment consideren que la robotització destruirà molta feina i que per tant es generaran unes bosses d’atur molt grans. Però tenim un altre 50% d’experts que afirmen que es generaran moltes noves professions. Jo crec que possiblement passaran les dues coses, però en moments diferents. Al principi potser que es produeixi molta destrucció d’ocupació i a mig termini hi haurà generació de nova ocupació. La qüestió és com gestionem la transició. A vegades això va descompassat. I l’eina per gestionar el pas d’una a l’altra situació és la formació.

Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa | Tomeu Ferrer

En algun lloc aquest camí va avançat?

A Japó, si ens fixem, hi ha una societat altament tecnificada. Els índexs de robotització i intel·ligència artificial són enormes, mentre que la taxa d’atur és gairebé zero. Però, no es diu que la tecnologia destrueix llocs de treball? Doncs, què passa? Dues coses, una té a veure amb el model social que escollim. Si ens decidim per un model on les màquines ens deslliuren del treball dur i pesat el resultat és meravellós. Així disposaríem de més temps per l’oci, per la família per créixer personalment. Ara bé, quan la robotització ens fa por és perquè no pensem que la tecnologia vingui a alliberar-nos, sinó que temem que vingui a alienar-nos.

Parlant amb el cònsol de Japó sobre el binomi tecnificació i ocupació i sobre com ho havien resolt, em va dir: la clau és la formació. A la seva societat, el 60% de les persones tenen estudis superiors entesos tant com a graduació universitària, com a estudis de formació professional.

Al nostre país, tenim una formació superior que ben just arriba al 30%. La Unió Europea ha dit que per arribar a un desenvolupament econòmic suficient és necessari que, com a mínim el 40% de la gent tingui un nivell de formació superior. El resultat és un gap de com a mínim un 10% i d’un 30% respecte al Japó.

Per tant, hem de pujar el nivell de formació perquè sinó tindrem en el futur bosses d’atur enormes.

La recuperació de l’economia ha fet canviar les prioritats de Barcelona Activa, històricament heu treballat pels majors de 45 anys, dones o per les persones amb discapacitat.

Pel que fa als col·lectius específics, tenim els de sempre. Però, on hem hagut d’entrar ara és en la qualitat de l’ocupació. Barcelona Activa tradicionalment ha treballat per la inserció laboral, però ara aquesta inserció per si mateixa no garanteix tenir una vida digna. Aquí tenim gairebé un 20% de persones que corren el risc de ser treballadors pobres, gent que treballant no poden tenir una vida decent. Per això hem elaborat polítiques en favor de la qualitat de la feina, cosa que abans no existia.

Quines mesures inclouria aquest nou catàleg?

Hem creat un protocol de relació amb les empreses amb les quals nosaltres intermediem, que són entre 10.000 i 12.000 cada any, i els hem dit que només treballarem amb elles si paguen un sou mínim de 1.000 euros al mes i fan contractes d’almenys sis mesos per persona contractada. Sis mesos pot semblar poc, però l’any passat el 40% dels contractes fets a Barcelona va ser inferior a un mes. Això no s’havia fet mai a Barcelona Activa. És una política inèdita per apujar la qualitat del treball. Això fa que en totes les insercions que fem de persones incloses en col·lectius de risc, els contractes són de sis mesos de mínim i de mil euros, totes.

Una altra cosa que hem fet són els centres de defensa dels drets laborals. N’hem obert un a Ciutat Vella, hi ha previst un segon a Nou Barris i tenim també previst fer-ne un a Sants. Són llocs on les persones que pensen que els seus drets poden estar sent vulnerats poden rebre ajut i seguiment jurídic, personal, de tot tipus. I les empreses, especialment Pimes, que vulguin fer bé les coses, que a la nostra ciutat són majoria, també poden venir als centres a assessorar-se per fer les ofertes dignes que necessita la nostra gent. Aquestes són noves polítiques que mai s’havien fet i que ara tirem endavant per millorar la qualitat del treball.

Quin tipus d’empreses es creen a Barcelona, més enllà del que surt a la premsa?

L’empresa nova que es crea a la ciutat continua sent de serveis i vinculada al turisme. Però, veiem que remunta la construcció, bàsicament dirigida a la rehabilitació d’habitatges. Creix també l’àmbit de les empreses creatives i culturals, un dels sectors estratègics que promocionem des de l’ajuntament. També creixen les empreses TIC, i aquest àmbit té salaris per sobre de la mitjana i també millors contractes i tenim una altra dada que és bona i és que la indústria, que s’està convertint a 4.0 es manté. I un altre dels sectors estratègics que impulsem i que encara no té velocitat de creuer és l’economia verda, circular i la de les energies alternatives. En aquest sentit voldríem que el polígon del Besòs s’especialitzés en aquesta línia.

Dades que per a mi tenen relació. Una que ha disminuït la diferència d’ingressos entre els barris de Barcelona i la segona que és que Barcelona Activa ha anat als barris. Ho veu també així?

Estem molt contents del resultat de la millora de la renda en els barris. Nosaltres, fa uns anys vam crear plans de desenvolupament econòmic dels districtes. Hem anat als sis districtes de Barcelona amb una renda inferior i un nivell d’ocupació més elevat i hem proposat mesures específiques per a cada districte, en una feina de coproducció amb ells: Barcelona Activa s’ha descentralitzat i ha anat on la ciutadania més ens necessitava i que a més no venia a les nostres oficines.

A Nou Barris hem creat Nou Barris Activa, una oficina de promoció econòmica. I em vist que en els barris on Barcelona Activa hi és la situació ha millorat.

Avui es parla de grans multinacionals que han vingut i que es basen en el que alguns diuen els falsos autònoms, com ho veieu?

Els grans grups del que s’anomena l’economia de plataforma han vingut per a quedar-se perquè la plataforma ve donada per la facilitat que li dóna la tecnologia i per la globalització. Ara bé, és imprescindible regular-les i donar drets als seus treballadors.

Crec que ens ha arribat el model econòmic de les empreses de plataforma abans que administrativament hàgim pensat com garantim els drets. La nostra voluntat és convertir les economies de plataforma en economies col·laboratives. Estic segura que la feina de les economies de plataforma es pot fer tenint drets.

-El fet que les empreses noves tinguin menys treballadors, és una tendència de futur?

No és que tinguin realment menys treballadors, el que canvia és el model d’organització de l’empresa. En el llibre blanc s’indica que el 55% de la gent treballadora té un horari fix. Però, també s’afirma que en 10 anys aquest percentatge serà de només un 5%. I també, en aquest moments l’horari flexible afecta un 8%, però es preveu que en 10 anys arribarà a ser més d’un 40%.

En el futur hi haurà molta gent treballant, però no en el centre de treball, si no ,per exemple, des de casa, en teletreball, que també s’haurà de regular.

Què em pot dir de plans per a autònoms o l’impuls a l’economia social per part de Barcelona Activa?

Nosaltres hem creat un ajut específic, que abans no existia, a partir del qual els autònoms poden recuperar els diners que gasten en gestoria, lloguers, tributs, etcètera. Perquè ho hem fet això? Doncs, perquè els autònoms necessiten un ajut per arrencar i consolidar-se. Hem vist que més del 50% de tots els venedors són autònoms que no tenen ningú al seu càrrec, cosa que vol dir que aquí hi ha molta autoocupació.

I quina és la seva política de gènere?

En economia mai es tenia en compte que una de les grans discriminacions té a veure amb les dones. Parlem de la bretxa salarial, de què no hi ha dones en llocs de decisió. Per tant, el que hem fet és crear programes fer que les dones es puguin desfer del denominat ‘terra enganxós’ en els àmbits d’ocupació i emprenedoria. Estem treballant també per l’accés a de dones a càrrecs de decisió. En aquest sentit em creat un espai, el ‘lidera’, per a ajudar les dones professionals de la ciutat a créixer professionalment i per això hem triplicat el pressupost .

En l’àmbit tecnològic i a les incubadores, on pràcticament no hi ha dones, hem posat quota de preferència en la incorporació de dones. Aquest aspecte en el Llibre blanc de l’ocupació de Delors, del 93 no apareixia. És per tant, una innovació inèdita en la promoció del treball, i en el nostre llibre blanc sí que surt.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*