ENTREVISTA | SIRA VILARDELL, DIRECTORA GENERAL DE LA FUNDACIÓ SURT

“L’auge de VOX és una derrota pel feminisme; no ens podem permetre fer passes enrere amb aquesta lleugeresa”

Aquest mes de novembre es van complir 85 anys de l’assoliment del sufragi femení a Catalunya; poques setmanes després de la commemoració d’aquesta fita històrica, el partit d’extrema dreta VOX entrava amb força a la Junta d’Andalusia, amb un discurs marcadament masclista. En parlem amb la directora general de la Fundació Surt, Sira Vilardell

Marta Curull
 
 
 
Sira Vilardell, directora general de la Fundació Surt | Meritxell Rigol

Sira Vilardell, directora general de la Fundació Surt | Meritxell Rigol

Fa poques setmanes, en el marc de la celebració del 25 de Novembre, com a dia internacional per l’erradicació de les violències masclistes, commemoràvem el 85è aniversari del dret al sufragi femení a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La celebració d’aquestes dates i fites històriques, en un moment en que els feminismes estan agafant embranzida i sumant veus, s’ha vist contraposada amb l’auge de l’extrema dreta en àmbit europeu i, més concretament i més a prop, amb una notable entrada de Vox a la Junta d’Andalusia.

Moviments extremistes com el partit de Santiago Abascal onegen la bandera de l’antifeminisme, focalitzant gran part de les seves polítiques contra els moviments feministes i els drets lluitats durant tants anys. Així, a 85 anys de l’assoliment del sufragi femení -que es va suspendre per a tots i totes les ciutadanes durant la dictadura i es va restablir el 1977- parlem amb Sira Vilardell directora general de la Fundació Surt, entitat que des de fa 25 anys treballa per l’empoderament de les dones des dels vessants personal, econòmic, comunitari i sociopolític.

La participació activa de les dones, mitjançant el vot, a la vida sociopolítica és relativament recent. Què implica això pel que fa als drets i empoderament de la meitat de la població?

L’assoliment del sufragi femení va suposar un gran pas en una lluita que lliuràvem des de feia temps. Estar tants anys sense dret a vot suposava una gran desigualtat per a les dones i, quan finalment va arribar, no només es va aconseguir poder votar, sinó que també va suposar un gran pas per a la reclamació d’altres drets com la igualtat en l’àmbit laboral.

El vot va vinculat a altres drets: és essencial per a participar activament de la vida social i política des d’una posició d’igualtat envers els homes. Reconèixer el vot era reconèixer els drets reivindicats durant tants anys.

La participació activa i, inclús, poder presentar-se a unes eleccions, permet incloure una perspectiva de gènere i defensa dels drets de les dones de manera més clara dins les institucions?

És el primer pas per a accedir-hi, sí, però una cosa no va de la mà ni al mateix ritme que l’altra. Aconseguir el dret a vot no és el mateix que assentar la participació activa de les dones ni el seu paper a les institucions. I per això, 85 anys després continuem patint desigualtats. Hem anat incorporant mesures i lleis per a garantir la igualtat, però assolir-la encara és un repte. Per això, aconseguir drets plens i estar representades d’igual manera que els homes a les institucions no són coses que s’aconsegueixin a la vegada.

Hem de fer molta pedagogia per abordar les violències i fer-les visibles. Tenim una llei contra la violència de gènere que preveu l’erradicació de les violències, però ens trobem que no s’aplica per manca de recursos reals. Per tant, hem de posar molts esforços en l’educació, en incorporar una educació en valors als programes de les noves generacions per a que es puguin percebre les relacions entre homes i dones de manera més equitativa, des del respecte i la tolerància.

Ho estem aconseguint?

Seria una pena dir que no estem avançant. Hi ha grans passes endavant, començant per la pròpia llei catalana, que aporta molts elements afegits a la llei de l’estat espanyol però, per desgràcia, ens queda molt camí per a poder desplegar completament tot el que contempla aquesta llei. Els índex de violències encara són molt elevats, i no em refereixo només a les més visibles, sinó també a situacions quotidianes de normalització de violències que reclamen una feina que va més enllà de les lleis, que se centra en la pedagogia.

Avui, Vox és un tema de tractament obligat: un dels punts del seu programa electoral és derogar aquesta llei de violència de gènere, perquè la consideren discriminatòria pels homes. També volen suprimir organitzacions feministes que anomenen radicals. Com ens ho fem per a no fer cap pas enrere?

La simple victòria de partits com Vox ja és un pas enrere per la lluita feminista, i parlem de passes que ens ha costat molt de temps arribar a fer. És una situació molt preocupant; amb tot l’esforç que ens ha suposat aquest camí cap a l’equitat no ens podem fer passes enrere amb aquesta lleugeresa. Crec que hi ha d’haver pactes transversals per a desmuntar aquest tipus d’iniciatives i hi ha d’haver una coresponsabilitat per part de tothom, no només de la ciutadania, sinó dels partits polítics, per a mantenir i avançar en la lògica del que ja tenim guanyat.

Un altre dels punts del programa de Vox radica en acabar amb les denúncies falses, que són una realitat gairebé inexistent

Hi ha molt mite al voltant de les denúncies falses. És un argument poc contrastat que s’usa per contrarestar el fet que les dones lluitem contra situacions abusives. Les dades són molt clares, i ens mostren un percentatge de denúncies falses ínfim; per tant, estem davant un argument fàcilment rebatible i de poc pes. Són les realitats que veiem a diari les que evidencien la situació existent i sobre la qual hem de treballar. La resta són arguments per a desviar l’atenció i desmuntar discursos feministes que no interessen a certes persones.

Més enllà de Vox, tenim altres partits que, en el marc del 25N, han celebrat el bon funcionament de la llei contra les violències masclistes. Malgrat això, en el que va d’any 25 dones han estat assassinades als Països Catalans

La llei és bona, pionera i aporta elements de valor però per a que pugui ser efectiva s’ha de dotar de recursos necessaris per a desplegar recursos que acompanyin el que anuncia la llei. Estem davant de retallades de recursos que no s’estan traduint en més pressupost per a altres partides que garanteixin una societat justa. Clamem a la reivindicació per a poder dotar amb recursos reals aquesta llei per tal que sigui finalment efectiva.


Aquesta entrevista és fruit de la col·laboració entre la Fundació Catalunya Plural i Ràdio Terra, per a un periodisme català col·laboratiu i cooperatiu 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*