“Les accions de les transnacionals ens retornen a l’època colonial, quan es creia que els indígenes no teníem ànima”

L’Amazònia equatoriana sofreix i lluita des de fa 25 anys pel desastre ambiental provocat per l'empresa petroliera Chevron. Després de guanyar diverses sentències a l’Equador, que obliguen l'empresa a pagar pel dany, un panell d'àrbitres internacionals obliga l'Estat a anul·lar la sentència. Parlem amb Pablo Fajardo, advocat de la causa, i Justino Piguage, líder indígena, sobre la “impunitat de les transnacionals”

Sandra Vicente
 
 
 
Pablo Fajardo y Justino A

Pablo Fajardo y Justino A

El dissabte es van complir 25 anys de lluita de comunitats indígenes i camperoles del nord de l’Amazònia equatoriana contra l’empresa transnacional Chevron, que va descobrir una reserva petroliera en els anys 60. A partir d’aquesta data, l’explotació de la reserva, sense tenir en compte a cap moment els drets dels pobles, així com la seva relació material -conreus – i immaterial -espiritual- amb la selva, ha provocat desastres ambientals i vulneració sistemàtica de drets.

Així ho va decretar la justícia equatoriana en 2011, que va condemnar l’empresa transnacional a pagar 9,5 bilions de dòlars al país per compensar els danys causats. Però la “impunitat de les empreses i la supeditació dels estats al sistema econòmic global va fer la seva feina”, apunta Pablo Fajardo, advocat principal del cas. I és que a l’agost d’aquest any, un panell internacional d’arbitratge privat va emetre un laude favorable a l’empresa i ordena l’estat equatorià a anul·lar la sentència.

Per això, la Campanya Global -coalició de més de 200 moviments socials de denúncia de les activitats il·legítimes de les transnacionals en diversos països- es mobilitza per la creació d’un Tractat Vinculant de les Nacions Unides per a empreses transnacionals que garanteixi el respecte als drets humans.
Parlem amb Fajardo i amb Justino Piguage, líder indígena i representant de les lluites de les comunitats, sobre el cas Chevron. Tots dos visiten Barcelona per participar de l’acte ‘On queden els drets humans quan es tracta de benefici empresarial’, organitzat per LaFede

Pablo Fajardo y Justino Piguage, en LaFede | LaFede

Quines són les grans dificultats de litigar contra una transnacional?

P. FAJARDO: Aquest és un dels casos que millor reflecteix la impunitat corporativa. En els 25 anys de lluita que portem hem evidenciat on estan els buits jurídics que existeixen. El cas va començar per una demanda de 30.000 afectats a la Cort dels Estats Units el 1993. Llavors, Chevron va dir que EUA no tenia competències per jutjar allò i que el judici s’havia de donar a Equador. Allà vam anar i van tornar a dir que els jutges equatorians no eren competents per a aquest cas. Davant la manca d’una cort internacional que permeti jutjar una transnacional tenim un gran problema.

Veiem també que els Estats estan sotmesos al sistema econòmic global. El 2012, tenint nosaltres ja una sentència executable, a Argentina es van confiscar els béns de Repsol. Argentina necessitava inversions i Chevron es va proposar per invertir amb la condició que s’eliminés l’embargament que hi havia a Equador. Guanyem el cas en primera i segona instància per impedir-ho, però arribant a la Cort Suprema, l’empresa augmenta la seva oferta d’inversió i s’aixeca l’embargament d’Equador i, una setmana després de dictar sentència, Chevron ja estava a la Casa Rosada signant l’acord. El xantatge econòmic va funcionar i va servir per comprar impunitat.

L’arquitectura global garanteix la impunitat a les empreses: que no existeixin corts internacionals que les puguin jutjar, sumat a la submissió de les corts dels països més febles, i a la protecció legal dels països més poderosos, provoca que les transnacionals puguin abusar de tot el món. Cap empresa ni estat té poder sobre els drets dels ciutadans, però veiem com les empreses fan que els estats violin les seves pròpies constitucions i deixin sense accés a la justícia la gent afectada. I el més greu de tot això són els precedents que assenta.

Pozos de crudo, en la Amazonia Ecuatoriana | UDAPT

Quins han estat els efectes de l’acció de Chevron en l’Amazònia?

J. PIGUAGE: Jo tenia 18 anys quan vam posar la demanda per una sèrie de vulneracions culturals, socials i ambientals. Existeixen moltes comunitats indígenes i camperoles afectades per dos tipus de danys: materials i immaterials. Respecte els primers, amb la intervenció vam veure la desaparició d’alguns pobles originaris; no sabem dir si es van desplaçar del territori o van morir. Els pobles que segueixen s’han vist acorralats per activitats de la petroliera, tancats en territoris reduïts en els quals s’ha donat un empitjorament de les condicions de vida.

El vessament petrolier i l’abocament d’aigües tòxiques va impactar fortament en l’alimentació de les comunitats. Procedim de la selva, mengem els seus peixos, ens vestim i habitem en ella, ens banyem en els seus rius. Ataquen les fonts de vida de les nostres famílies. Això no va deixar d’ocórrer, encara que Chevron ja no operés. Les fonts de petroli taponades segueixen filtrant als rius.

Com ha afectat aquest desastre ambiental a la cosmovisió dels pobles originaris?

Aquests són els danys immaterials. Les àrees verdes de la selva persisteixen gràcies a la cosmovisió, a la interrelació amb una selva espiritualitzada, humanitzada i vivent amb la qual ens hem relacionat gràcies als nostres grans savis, els xamans. Recordo les paraules d’un d’ells, que deia que la comunitat estava molt bruta. Això ens impedia realitzar les cerimònies i trencava tot el nostre esquema cultural.
Potser no desapareixerem com a persones però sí perdem la saviesa dels nostres xamans. Perdem la relació amb la terra i ens destrueix a poc a poc. Totes aquestes són pèrdues que no podem monetitzar.

Comunidades indígenas en la Amazonia Ecuatoriana | UDAPT

Hi ha hagut afectacions a la salut?

Estem veient malalties que desconeixíem i no sabem si podem afrontar-les amb la nostra medicina. Una tia meva té càncer de pell; és trist mirar els companys propers a pous que tenen cultius allí. No tenen a on anar i segueixen vivint al costat d’un pou que expulsa un gas químic que no ens deixa anar tranquils al mercat. Alguns estudis diuen que tenim més índexs de càncer en aquesta zona que en tot Equador.

Aquesta situació ens retorna als temps de la colònia, quan es creia que els pobles indígenes no tenien ànima. Ara se segueix pensant així, actuen des del racisme. Si no, digues-me, algú permetria que succeís això a Espanya?

Quan es dóna la deterioració o contaminació d’una regió, sovint, l’empresa ofereix reubicació a les comunitats, sense tenir en compte la relació amb el territori. Els ha succeït?

Els pobles han migrat a territoris que no són seus. Molts volen tornar perquè aquí tenim la nostra història i mitologia, els ossos dels nostres avis. Les fulles amb les quals fem les cases, les branques amb les quals pesquem, tot això no està on ens han portat. Ells pensen que es tracta d’un terreny per un altre, però obliden la pertinència.

Nosaltres veiem un altre món, l’inframón. Explotar de manera exagerada té conseqüències per al territori: els Cofanes diuen que el petroli és la sang d’un ser espiritual. Ara estem comprovant científicament que totes aquestes accions provoquen canvis climàtics. No sé què ha d’ocórrer perquè s’adonin que estem matant l’únic planeta que tenim. Que jo sàpiga, encara no s’ha descobert un planeta al que puguin anar a viure els rics quan destruïm aquest.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*