L’Ajuntament de Barcelona i Stop Mare Mortum denuncien traves administratives en l’assessorament a refugiats

Durant un any Stop Mare Mortum ha ofert assistència legal a les persones refugiades a Grècia per tal "d'obrir una esquerda en el sistema actual de reubicació", ja que consideren que és un sistema "absolutament inoperatiu". Han representat legalment a 319 persones que es trobaven "atrapades" a Grècia, però només 13 han aconseguit arribar a l'Estat espanyol. Des de la plataforma ho atribueixen a les traves administratives que han interposat Grècia i Espanya durant tot el procés. El projecte ha estat finançat amb 60.000 € per l'Ajuntament de Barcelona.

Sònia Calvó
 
 
 
Una familia de solicitantes de asilo en el campo reservado para personas vulnerable de Lesbos. / ARANTZA DIEZ (eldiario.es)

Una familia de solicitantes de asilo en el campo reservado para personas vulnerable de Lesbos. / ARANTZA DIEZ (eldiario.es)

Fa un any que la plataforma Stop Mare Mortum treballa per aconseguir tres objectius: donar sortida legal i segura a les persones refugiades atrapades a Grècia; incidir políticament a les institucions responsables dels procediments d’asil i reubicació a Espanya, Grècia i Europa; i donar una estada el màxim de digna a les persones mentre esperen la resolució del seu cas. Amb això, busquen “obrir una esquerda en el sistema actual de reubicació”, un sistema que consideren que és “absolutament inoperatiu”. Per aconseguir-ho, han dut a terme un projecte que ha estat possible, en part, gràcies a un conveni firmat amb l’Ajuntament de Barcelona amb un pressupost de 60.000 €.

Durant aquest temps, des de Stop Mare Mortum han representat legalment a 319 persones –64 unitats familiars– que es trobaven “atrapades” a Grècia. D’aquestes, 116 han estat reubicades en algun país europeu, però només 13 han aconseguit arribar a l’Estat espanyol. Des de la plataforma ho atribueixen a les traves administratives que han interposat Grècia i Espanya durant tot el procés, a la manca d’informació sobre drets en relació al procés de reubicació i a la inseguretat sobre els procediments d’asil, de reubicació i de reunificació familiar. També denuncien estades d’espera molt llargues, situacions d’estres, manca d’accés a activitats i a educació i la impossibilitat d’accedir a menjar.

“No hi ha informació clara per part de l’estat grec de dir en què consisteix el programa, quines són les passes a seguir, a més, no s’ha proporcionat traducció ni acompanyament legal perquè entenguin quins són els tràmits”, denuncia Sònia Ros, portaveu de l’entitat. Qui sí que ha mostrat interès a resoldre aquesta situació ha estat l’Ajuntament de Barcelona, que ha entregat a les famílies cartes firmades per l’alcaldessa Ada Colau on es mostra disposada a acollir-los i a oferir els recursos municipals necessaris. Per aquesta entitat és primordial oferir “protecció, amb vies legals i segures, per arribar a un país europeu d’acollida sense haver de tornar a recórrer, una vegada són a Grècia, als traficants”, constata Toni Borrell, un altre dels portaveus de Stop Mare Mortum.

Cercado del campamento de Lesbos / ERNE (eldiario.es)

Des de l’entitat exigeixen al govern de Pedro Sánchez que compleixi amb les quotes d’acollida de refugiats. En aquest sentit, l’entitat de moment resta a l’espera de veure com complirà el govern espanyol actual la sentència del Tribunal Suprem. Aquesta sentència condemnava a l’estat espanyol per haver incomplert el compromís d’acollida de refugiats, xifrat en 19.449 persones segons el sistema de quotes aprovat per la Unió Europea el 2015. Durant el mandat de Mariano Rajoy, l’executiu només va oferir el 7% de places d’acollida. El recurs va ser presentat per la plataforma Stop Mare Mortum.

A més de l’assistència legal de les persones, des de Stop Mare Mortum han presentat demandes a autoritats internacionals i estatals com el Defensor del Poble Europeu, la Comissió Europea, el Defensor del Poble Grec, el Relator de les Nacions Unides i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Si bé no està prevista la continuïtat d’aquest projecte, durant aquest any han volgut “demostrar a l’estat espanyol” que hi ha “molta feina per fer” i que “són moltes les barreres que es troben les persones que tenen l’objectiu de ser reubicades o d’aconseguir la protecció internacional a Grècia”. Des de l’Ajuntament de Barcelona, el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació Jaume Asens ha explicat que esperen que el govern central acati la decisió del Tribunal Suprem.

“La feina està lluny d’acabar”, ha explicat Toni Borrell, però ara tenen “més eines de pressió”. No obstant això, recorda que la entitat de la qual forma part, Stop Mare Mortum, és una plataforma ciutadana que fan tasques de sensibilització per tal “d’impulsar un discurs antiracista que reclama vies legals i segures”. Per això Asens ha valorat que “quan la societat civil s’organitza, els drets humans no són només consignes retòriques, sinó que cal complir-ho”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*