L’aigua a Barcelona: d’una gestió irregular d’Agbar a una possible municipalització

La Multiconsulta aprovada definitivament per l’Ajuntament, preguntarà els ciutadans a finals de 2019 sobre el canvi de nom de la plaça Antonio López i sobre una gestió pública de l’aigua

Sandra Vicente
 
 
 
Amb la Munticonsulta aprovada per a finals de 2019, s'obre la porta a la municipalització de l'aigua a Barcelona | Foto: Jordi Delgado

Amb la Munticonsulta aprovada per a finals de 2019, s'obre la porta a la municipalització de l'aigua a Barcelona | Foto: Jordi Delgado

El consistori d’Ada Colau ha aconseguit, a escassos sis mesos d’acabar el seu primer mandat, complir amb una de les seves propostes estrella. Finalment, mig any després que la iniciativa punxés per poc suport entre els grups, el Plenari del Consell Municipal de Barcelona ha aprovat la celebració de la primera multiconsulta de la ciutat. Tot i que les votacions hauran de donar-se passades les eleccions municipals, els i les ciutadanes de Barcelona podran decidir sobre el canvi de nom de la plaça Antònio López a Idrissa Diallo i sobre la remunicipalització de la gestió de l’aigua.

Amb els vots a favor de BeC, la CUP i ERC, les abstencions del PSC i del PDeCAT i els vots en contra de Ciutadans i el PP, l’Ajuntament de Barcelona ha consolidat un sistema de multiconsultes, en principi anuals, en les que podran votar tots els majors de 16 anys empadronats a Barcelona. Aquesta “victòria” de Barcelona en Comú es dóna després que la mateixa iniciativa no fos aprovada en Ple Municipal extraordinari el passat abril, degut a que la proposta de canvi de nom de la plaça no va comptar amb el suport de cap grup municipal i la de municipalització de l’aigua només va ser recolzada per ERC.

Entitats com la Plataforma Aigua és Vida, han denunciat diverses vegades que les votacions en contra de les multiconsultes el passat abril, “vulneren” el Reglament de Participació. I és que el plenari no pot votar no a una proposta de consulta si les signatures estan ben recollides, si el que es pregunta s’ajusta a l’ordenament jurídic i si és de competència municipal. Deixant de banda, però, el cas de la CUP, que va votar en contra de la Multiconsulta per no considerar-la vinculant ni una mostra “de participació real”, motiu pel qual va exigir al consistori “treball efectiu per a remunicipalitzar l’aigua”, la resta de partits van escudar la seva negativa en els dubtes sobre la seriositat del procés o les competències municipals.

“Tot plegat respon a que la gestió municipal de l’aigua cau en mans d’una empresa privada que va veure els seus beneficis qüestionats. Així, s’inicia una ofensiva jurídica i de pressió als partits per a que votessin no”, ha exposat Gala Pin, regidora de Participació i Districtes. I és que en els mesos anteriors a la celebració del Ple de l’abril, es van presentar fins a 10 recursos penals, administratius i contenciosos contra la Munticonsulta. D’aquests, 4 van ser impulsats per Agbar -l’empresa que gestiona l’aigua a l’Àrea Metropolitana- o per empreses vinculades.

Aigües de Barcelona, al recurs presentat a l’Ajuntament, es queixava que la pregunta de la consulta sobre la gestió de l’aigua vulneraria el reglament per “manca de claredat”, segons adduïa l’empresa en el recurs, al que va tenir accés el portal Crític. Així, per Agbar la pregunta “Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona sigui pública i amb participació ciutadana?” podria portar a “confusió pel ciutadà” ja que, segons l’empresa, “la gestió de l’aigua a Barcelona ja és pública”. Però aquesta gestió està realment en mans de l’empresa privada en un 85% (70% Agbar, un 15% per Criteria – Caixabank i un altre 15% per AMB).

Una contractació pública irregular

“Si Agbar ens impugna el dret a decidir, com podem pensar que poden gestionar un bé públic?”, es va preguntar Eloi Badia, regidor per BeC i vicepresident de Medi Ambient d’AMB, a la xerrada ‘És possible una gestió pública i democràtica de l’aigua a l’AMB’, organitzada per la plataforma Aigua és Vida. I és que la gestió d’Agbar ja va ser impugnada pel TSJC el 2016, que va anular la concessió público privada per no haver-se justificat suficientment la decisió de l’Administració de no convocar un concurs públic i adjudicar directament la gestió a Agbar.

Aquesta resolució judicial, que va ser apel·lada per l’empresa al Tribunal Suprem, és “una gran clatellada a l’AMB. No ho podria haver fet pitjor”, considera Badia. Afegeix que “abans de privatitzar qualsevol servei com la gestió de l’aigua ens hauríem de preguntar si no pot assumir-ho l’Ajuntament. Les competències les tenim, no fer-ho és defugir responsabilitats”. Així, tant Badia com Eulàlia Reguant, regidora de la CUP, atribueixen el no haver fet licitació a una manca de transparència. “Darrera del rebut de l’aigua hi ha excessius interessos. No només paguem l’aigua, sinó els beneficis d’una empresa que posa allò públic al final de la llista de prioritats”, va afirmar Reguant a la xerrada, que comptava també amb la presència de regidors del PSC, ERC i PDeCAT.

La gestió d’Agbar, que va perdre el concurs de concessió el 2012, no comptava amb una valoració “fiable del cost econòmic” i no va respectar “els principis que regeixen la contractació pública”, segons el TSJC. La gestió de l’empresa contempla el cicle integral de l’aigua a l’AMB, des de la captació a la potabilització, passant pel sanejament, depuració i distribució. Així, la impugnació de la gestió mixta considerada irregular, obre las portes a una gestió municipal de l’aigua, que es reforça de la mà de la pregunta de la Multiconsulta que se celebrarà a finals de l’any vinent.

Altres veus dins el consistori

L’actual posada en agenda d’una possible municipalització de l’aigua beu, doncs, de diversos factors. Des de la Multiconsulta, fins a les sentències judicials contra la gestió mixta. Però ja fa anys que diverses entitats ciutadanes pugnen per aconseguir que l’aigua sigui un bé públic. Aquesta sensibilitat, doncs, arriba ara als partits després de molts anys de no haver-hi “voluntat política. Els grups que hem governat l’AMB fins ara no l’hem tinguda”, va reconèixer Carmen Andrés, regidora pel PSC. Però també va considerar que la demanda ciutadana “no ha estat prou forta com per fer-se sentir per la política”, opinió que també és compartida per ERC i PDeCAT.

Així, des d’Esquerra es mostren a favor d’una consulta, però obrint les mires a debatre sobre una gestió 100% pública o si bé convé més un altre concurs públic. “Quin cost tindria?”, es pregunta Jordi Coronas. Aquesta preocupació monetària també és compartida pels demòcrates, que es mostren més dubitatius sobre una gestió totalment pública. “Recordem que hi ha municipis que van passar de la pública a la gestió privada per a millorar en eficiència”, va apuntar Isidre Sierra en relació al municipi del qual és alcalde, Sant Climent de Llobregat.

Així, sobre la sentència definitiva del Tribunal Suprem, que ha de posar fi definitiu a la concessió mixta d’AMB, els regidors del PDeCAT i PSC es limiten a dir que ho “acatarien”. “Nosaltres respectem les lleis. Totes. Ens agradin o no. I apostarem pel que apostin els ciutadans quan siguin consultats”, va apuntar Andrés. Però per Reguant, no es tracta d’acatar la sentència “perquè s’ha d’atacar. No ha de ser l’excusa, sinó la porta per arribar a la gestió pública, per garantir que hi hagi aigua per a tothom, garantir contractes dignes i una sostenibilitat ecològica”.

“Sobretot el que volem és assegurar-nos que només paguem l’aigua i no els interessos ni l’enriquiment d’una empresa privada”, va afirmar Badia, que va afegir que la gestió pública de l’aigua hauria d’anar acompanyada de la creació d’un observatori ciutadà. “La discussió no és entre pública o privada, sinó quina pública volem. Els ciutadans han de participar del control de la gestió i generar comunitat entorn a un bé públic com l’aigua”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*