L’actuació dels Mossos a Cornellà revifa el debat sobre la proporcionalitat en les respostes antiterroristes

Els experts assenyalen que l'alarma social per terrorisme no pot anar en detriment dels drets humans i carreguen contra el cos de policia per tancar files al voltant de la mort de l'assaltant a mans d'una agent sense obrir una investigació interna.

Yeray S. Iborra
 
 
 
Imatge d'arxiu d'una comissaria dels Mossos d'Esquadra | Wikimedia Commons CC by: Enric

Imatge d'arxiu d'una comissaria dels Mossos d'Esquadra | Wikimedia Commons CC by: Enric

“Proporcionada, adequada i congruent amb la situació d’extrema gravetat”. D’aquesta manera va repel·lir el director general dels Mossos d’Esquadra, Andreu Martínez, els dubtes sobre la idoneïtat de l’actuació que el cos de policia que representa va dur a terme el passat dilluns en una comissaria de Cornellà i que va acabar amb la mort de l’assaltant. L’home va entrar amb un ganivet i una agent, davant l’amenaça, li va disparar fins a la mort.

Les investigacions sobre l’atac segueixen el seu curs per aclarir els dubtes sobre si el que ha passat té a veure amb un atemptat terrorista o si l’assaltant buscava la mort a mans de la policia autonòmica per una crisi personal, com va dir la família del mort hores després de l’incident. Sigui quina sigui la motivació, la intervenció dels Mossos ha revifat el debat sobre com ha de ser la resposta davant atacs antiterroristes o, com en aquest cas, davant suposats atacs terroristes.

Una setmana després del primer aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils, el dubte torna a sorgir entre els defensors dels drets humans i entre els professionals del dret: ¿Es pot procedir d’una altra manera, menys lesiva, a l’hora d’enfrontar una amenaça de tipus terrorista? ¿O la màniga ampla s’ha instal·lat en l’actuació contra el terrorisme, especialment contra el d’arrel gihadista?

Els experts coincideixen que l’alarma social per terrorisme no pot anar en detriment dels drets humans i carreguen contra el cos de policia per fer pinya des del primer moment al voltant de la mort de l’assaltant a mans d’una agent, sense ni tan sols plantejar una investigació interna. També denuncien els defensors dels drets humans el fet que el jutge instructor hagi encarregat la investigació als mateixos Mossos d’Esquadra, que són els principals implicats, i tenint en compte que hi ha dos cossos més de policia a Catalunya.

“En aquest tipus de situacions la policia es pot defensar, però que no s’obri un procés per veure si està tot ben fet és un error. Si fas un discurs de tancament de files, legitimes més actuacions així”, apunta l’advocat penalista del bufet Arrels, Xavi Muñoz. “Els Mossos d’Esquadra actuen en funció del que està acceptat. I el debat en la societat és molt clar: els terroristes són perillosos. Passa aquí i a Londres. I les policies no opten per mitjans menys lesius que permetin jutjar i condemnar. S’ha pervertit la prevalença dels drets humans”, destaca David Bondia, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Segons Bondia, el precedent es va crear amb la mort d’Osama Bin Laden. “Aquesta idea de l’enemic número u abatut”.

Actualment la majoria d’operacions antigihadistas a Europa acaben amb els terroristes morts. Segons els experts, això va en contra del dret a la vida i de la presumpció d’innocència i a més veta una millor investigació, ja que s’acostumen a eliminar les principals fonts dels casos.

Bondia destaca que a Espanya es confon la alarma amb la excepció, quan aquí mai s’ha proclamat aquest estat i quan l’alerta màxima terrorista no ha estat més del nivell 4 (reforç de controls i mesures preventives). “L’alarma mai autoritza a rebaixar els estàndards de la proporcionalitat en l’ús de la força. Ara mateix qualsevol que entri en una comissària i tingui un perfil determinat pot acabar abatut… És preocupant, perquè l’escalada de repressió saps quan comença però no quan s’acaba”.

Coincideix en l’anàlisi Muñoz, que també posa èmfasi en el paper del racisme en les decisions que afecten la lluita antiterrorista. “Té això a veure amb una qüestió racista? Sens dubte, és un perfil determinant en aquest cas. Encara que de moment està en secret de sumari, no sembla que l’atacant estigués a punt de matar a l’agent en cap moment, ni tan sols va ser ferida. Podia ser atemptat? Aquest és un supòsit que et porta a l’aniquilació?”, es pregunta.

David Martínez, l’advocat de la família de l’assaltant i de la seva ex parella ja ha anunciat que estudien presentar una denúncia contra l’agent dels Mossos d’Esquadra per “presumpta negligència”. De prosperar, no seria la primera vegada que es sanciona a un Estat davant l’ús desproporcionat de la força contra el terrorisme. El 1995 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar el govern Britànic per la mort a Gibraltar de tres activistes de l’IRA set anys abans.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*