La violència eclipsa la mobilització contra la sentència

Més de mig milió de persones es van manifestar divendres pacíficament a Barcelona contra la sentència del Tribunal Suprem. Però la violència ha eclipsat la mobilització independentista i ocupa el centre de la imatge mediàtica i el relat polític. Les escenes de guerrilla urbana ha deixat en estat de xoc a l'independentisme i al conjunt de la societat catalana

Redacció
 
 
 
Barricades a Via Laietana, vistes pels manifestants | Sandra Vicente

Barricades a Via Laietana, vistes pels manifestants | Sandra Vicente

Més de 90 persones ateses pel SEM i més de 200 per Sanitaris per la República, 33 detinguts, l’extrema agressivitat dels grups de violents i la resposta desmesurada de la policia han commocionat a la població. Tant aquelles persones que han sofert la violència a les portes de casa seva, com els milions que ho han viscut en directe a través de la televisió.

Barcelona havia sofert episodis d’alta tensió en nombroses ocasions, però mai amb aquesta intensitat. Ni d’una forma tan prolongada en el temps, amb cinc nits de vandalisme. La virulència d’aquest fenomen ha desconcertat els partits independentistes, que es veuen impotents per reconstruir el seu relat pacifista davant l’impacte d’imatges de violència que donen la volta el món. Les llargues hores de silenci per part del president de la Generalitat, Quim Torra, han rebut, en aquest sentit, una allau de crítiques dels partits de l’oposició i també d’amplis sectors del sobiranisme.

El primer efecte dels episodis de violència és que ha desplaçat de les portades la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem, que ha condemnat a cent anys de presó els líders del Procés. De la mateixa manera, posa a Catalunya en l’epicentre de la campanya electoral a Espanya. No ja com un problema polític de primer ordre, sinó com una qüestió de seguretat pública i de desgovern institucional. Segons tots els analistes demoscòpics, aquest pot ser un factor decisiu en el resultat electoral.

L’independentisme està en la fase d”avaluació de danys’ i encara és aviat per saber la magnitud dels efectes que tindrà en el Govern de coalició entre Junts per Catalunya i ERC. Sí que es pot intuir, que aquesta setmana s’han trencat molts ponts entre les dues formacions. No només per la desigual resposta en enfront de la violència (més contundent, ERC: més ambigua, JxC), sinó per diferències insalvables d’estratègia política.

El president Torra va anunciar per sorpresa en el Parlament la seva intenció de reincidir en la via unilateral, mentre ERC aposta pel diàleg i per ampliar, sense la pressió dels terminis, la base sobiranista. Les eleccions del 10-N també es convertiran en un barem per saber quina d’aquestes dues vies té més suport entre els independentistes.

En aquests moments és clau conèixer la identitat dels violents per acotar de forma adequada el fenomen. De moment, només hi ha versions interessades que intenten exculpar l’independentisme o, tot el contrari, incriminar-lo, per tal de trencar la imatge d’un moviment cívic i pacifista.

1 Comentari en La violència eclipsa la mobilització contra la sentència

  1. Qui provoca els aldarulls?
    Ahir a Girona estava convocada una “sentada” a Correus per evitar una concentració espanyolista. Hi va anar molta gent, gent gran, gent jove, gent amb fills petits. Era una festa tranquil·la, la gent asseguda o dreta passant-se globus de colors; com que a Girona ens coneixem tots, la gent s’aturava a xerrar i tot era reposat i amigable.
    Ja eren dos quarts de vuit que vam decidir anar cap a casa. De la Plaça de Correus vam tirar cap al carrrer Bonastruc de Porta, on un cordó policial de la Policia Nacional ens va barrar el pas a l’alçada de la Subdelegació del Govern. Darrera seu, més policies, furgons i quatre aixelabrats amb banderes espanyoles, cantant el “Viva España” ben protegits per aquests uniformats. El quadro era esperpèntic, i com que no et deixaven passar, molta gent com nosaltres, s’ho van quedar mirant amb estupefacció (en diuen l’efecte badoc en els accidents de trànsit).
    En aquell moment, em va cridar l’atenció un home rapat, d’entre 40-50 anys, alt i gros de gimnàs, vestit de xandal que va començar a cridar “puta España” mirant els policies i rient. Em va cridar l’atenció perquè desentonava, perquè anava sol i, precisament per això, ningú li va seguir la corrent. Em va cridar l’atenció perquè ningú més cridava ni feia res i perquè “puta España” no forma part dels càntics idependentistes que s’escolten ultimament. Uns minuts més tard, un grup petit de nois joves amb senyeres, sí van cridar als altres manifestants “independència”. Però els que estavem allà érem una cinquantena enacara no, que no feiem res més que mirar, molts o anavem cap a casa o a buscar el cotxe, i el nostre error va ser quedar-nos mirant el patètic espectacle.
    De cop, sense que passés res, el cordó policial s’obra i en surten uns quants furgons (un era dels Mossos, els altres de la Policia Nacional) a tota velocitat direcció Correus, on encara hi havia la gent tranquil·lament asseguda.
    -Què fan aquests? -diu algú darrera meu.
    -És com si s’estiguesin posicionant per la batalla -penso jo. I demano a la meva parella per marxar.
    Així ho van començar a fer també altres persones. Molts ja donavem la volta, però no vam tenir temps. Sense més ni més, els polícies nacionals van arrencar-se a còrrer cap a la gent que erem al carrer Bonastruc de Porta, disparant-nos pilotes de goma i entrant així, a trap i amb traidoria, a la Plaça de Correus on ningú s’esperava res de tot això, però on ells, minuts abans, ja hi havien dipositat etratègicament els seus furgons. Hi va haver una estampida brutal, fum, pilotes de goma, crits. Diu que alguns els hi van tirar pedres, llaunes, etc, segurament, però no van començar els de les pedres que debien ser quatre caps escalfats, perquè la gran majoria era gent pacífica que espantada es va arrencar a còrrer pels carrers dels voltants i la devesa.
    He escrit amb detall el que vaig veure/viure ahir a la nit i aquesta n’és la conclusió: hi va haver premeditació i tradoria, i van utilitzar una estratègia militar contra la gent pacificament asseguda a Correus, primer van envoltar la gent amb els furgons i després, sense cap motiu ni avís, s’hi van llençar en contra amb pilotes de goma i gas. Contesteu vosaltres mateixos la pregunta: qui provoca els aldarulls?

    Girona, 19 d’octubre de 2019.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*