La vaga de les dones: per tu, per mi, per totes elles

Dones diverses comencen a sentir, a vegades sense poder posar-hi paraules, que no és just, que no volen seguir així. Els valors feministes estan calant en l'inconscient col·lectiu.

Míriam Vázquez Santiago
 
 
 
Manifestació de dones

Manifestació de dones

Tot i que cada any celebrem el Dia Internacional de les Dones, aquest 8-M és diferent. Aquest any farem tant soroll que traurem de les seves tombes aquelles obreres tèxtils que van ser assassinades per reclamar els seus drets. Les nostres valentes antecessores ballaran al nostre costat, perquè no podran resistir-se als tambors ni a l’olor a revolució que va més enllà dels cercles feministes. Estem davant d’una acció política històrica. Ni més ni menys que una aturada internacional de 24 hores, una jornada de reivindicació global en la qual participaran 170 països. La que s’ha muntat no és petita.

La #vagafeminista és un fet i, malgrat que a algú li pesi, ens aturarem per dir prou, que ja se’ns ha acabat la paciència, que encara que ens hagueu educat per esperar, no esperarem. Diem prou a les innombrables violències quotidianes que ens van perforant, si no és que ens acaben matant. N’estem fartes. Fartes de veure com se’ns extermina, les de les dones a mans d’homes no són morts aïllades, és un feminicidi. Només en el que portem d’any hi ha hagut 9 feminicidis a l´Estat Espanyol i altres assassinats de dones comesos per homes segons les xifres de Feminicidio.net. 1000 dones en els últims 14 anys. Exigim que el Pacte d’Estat contra les Violències de Gènere sigui dotat de pressupost.

La del dia 8 és una vaga laboral, educativa, de cura de familiars i de consum, impulsada per les bases del moviment feminista i el manifest comença així: “Juntes som més! Avui, 8 de març, les dones de tot el món estem convocades a la vaga feminista. Cada 8 de març celebrem l’aliança entre les dones per defensar els nostres drets conquistats. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes”.

No hi ha dubte que aquest any és l’any de les dones. Dones diverses comencen a sentir -a vegades sense poder posar-hi paraules- que no és just, que no volen seguir així. Han passat coses històriques aquest any. Per exemple, el moviment #Metoo, que va arribar des dels Estats Units i aquí va ser un #Jotambé i es va barrejar amb la ràbia pel judici de la mal anomenada “manada”. I cridem #Noestassola i ens emocionem profundament. Perquè vam poder sentir que la manada som nosaltres i se’ns va eriçar la pell de sentir el que significa sororitat. Acabarem amb la cultura de la violació. I sí. Per mi això és molt gran.

Els valors feministes estan calant en l’inconscient col·lectiu. La gran Virginie Despentes, escriptora, activista feminista i una de les primeres a parlar sense embuts de la violació que va patir amb 17 anys, comenta sobre el #Metoo: “les noies joves estan súper decidides a dir “prou”, encara que no es considerin a si mateixes feministes, i això és nou”.

Sabeu que ‘feminisme’ ha estat declarada com a paraula de l’any pel diccionari nord-americà Merriam-Webste? Doncs sí, sembla que el 2017 les recerques del terme s’han incrementat més d’un 70% respecte a l’exercici anterior.

Hem aconseguit arribar a moltes dones i és també gràcies a la nostra valentia i perseverança a les xarxes socials. Estem aquí tot i les violències que reiteradament rebem i persegueixen que marxem. Però no ho farem. No ens n’anirem com tampoc ens n’anirem dels carrers. Perquè tots els espais són nostres, també.

Aquesta vaga també pretén visibilitzar el treball tant productiu com reproductiu i de cures que recau sobre nosaltres i que no se’ns reconeix. Diem prou a la desigualtat salarial- les dones cobrem un 30% menys que els homes- i exigim la corresponsabilitat en les cures. I, com no, reivindiquem una educació laica i amb perspectiva de gènere real des dels 0 anys de l’escola infantil. És el gran repte que tenim per davant.

Segons una de les impulsores, l’activista feminista i social Justa Montero, és una vaga de dones perquè cal demostrar els buits que deixem quan parem. I si els homes volen fer alguna cosa? Doncs hi ha moltes formes de col·laborar sense convertir-se en protagonistes. Hi ha algunes iniciatives interessants com compartir el seu salari amb les companyes o autoorganitzar per fer-se càrrec de ludoteques aquest dia.

Com les dones, lesbianes i trans som diverses i estem en diferents situacions podem decidir com secundar la vaga. No oblidem que és laboral, de cures i de consum i que cadascuna veurem si podem parar en les tres àrees o només en alguna. Per exemple si ets cuidadora i no et serà possible aturar-te, pots fer vaga simbòlica penjant un davantal a la teva finestra. I si has de sortir amb les teves criatures a manifestar-te pots portar un cartell que digui “Serveis mínims #HuelgaFeminista8M”. Sembla que hi ha opcions perquè totes, com puguem, fem el nostre acte de protesta.

Però no totes les dones s’uneixen a la vaga. N’hi ha algunes que no ho fan perquè no poden, altres perquè no poden deixar de ser aliades del patriarcat avui per avui i altres perquè no se senten incloses. Per exemple, Afroféminas ha publicat un comunicat en el qual explica les seves raons i adverteix que la cobertura dels mitjans de comunicació incentiva un feminisme mainstream expressament blanc. I no són les úniques que s’han sentit així, hi ha més col·lectius de dones racialitzades que senten que aquesta no és la seva lluita.

I en resposta a algunes polítiques que refusen unir-se a la vaga, amb arguments absurds i descafeïnats, els dic que no podran apagar la flama lila que s’ha encès. La vaga de dones del 8-M té tot el sentit, perquè seguim rebent violència pel simple fet de ser un cos llegit com a dona. En aquesta vaga, encara que ens qüestionem coses, encara que posem del revés el gènere i sapiguem que el sexe no només és biològic com ens van explicar, no podem deixar d’habitar aquestes identitats oprimides i reivindicar-nos. No des de l´essencialisme sinó des de la necessitat de seguir essent subjecte polític. Aquest 8 de març agafem aire per plantar cara al patriarcat la resta de dies de l’any i rebentar les costures del vestit que no ens deixa respirar.

Míriam Vázquez Santiago
Sobre Míriam Vázquez Santiago

Psicòloga feminista especialitzada en violències masclistes, gènere, dol i addiccions. Des de l'àmbit de l'atenció pública i privada i la formació, treballa en la recuperació i empoderament de dones i persones LGTBI que han viscut situacions de violència masclista Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*