La unitat antidesnonaments de Colau multiplica la seva assistència a famílies vulnerables

La unitat antidesnonaments del consistori va atendre el 2017 un 50% més de casos que l'any anterior. Tot i haver tancat un 41% de casos del total, l'Ajuntament de Barcelona només va aconseguir que el 16% de persones es quedessin a casa seva. L'alcaldessa ha criticat les polítiques del govern central en matèria d'habitatge.

Yeray S. Iborra
 
 
 
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu | Ajuntament de Barcelona

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu | Ajuntament de Barcelona

La unitat antidesnonaments de Barcelona va disparar l’assistència a famílies desnonades l’any 2017. La Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER), una eina municipal de detecció i mediació contra la pèrdua de l’habitatge creada l’any 2015 pel Govern d’Ada Colau, va intervenir en 2.351 casos nous de famílies (més de 7.000 persones) en risc de pèrdua de casa seva, un 50% més que el 2016.

Entre els casos nous i els que l’UCER ja arrossegava de l’any anterior (917) s’ha arribat a un percentatge de resolució d’un 41% d’expedients. Tot i les nombroses actuacions, només un 16% (218 casos) de les famílies va aconseguir la opció més desitjada: quedar-se a casa seva. L’alcaldessa, Ada Colau, ha criticat les polítiques del govern central en matèria d’habitatge i ha argumentat que els consistoris es troben sols combatent l’emergència habitacional.

L’Ajuntament de Barcelona també ha explicat que l’UCER ha permès que baixin un 22% els processos judicials de desnonament gràcies a la prevenció. Així com que el consistori treballa en que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) informi de més casos de famílies vulnerables, ja que en un 80% les informacions sobre persones en risc de desnonament segueixen arribant des de les oficines d’habitatge municipals. “Hem de millorar el protocol amb el TSJC, està desfasat”, ha lamentat Colau. Un any més, els grans tenidors –sobretot entitats financeres– segueixen suposant un problema a l’hora de gestionar solucions per a les famílies, segons ha fet constar el consistori.

La crisi de l’habitatge a Barcelona està lluny de resoldre’s, ja que només l’any passat hi va haver 2.519 a la ciutat (un 18% menys que fa dos anys però una xifra encara preocupant pel Govern d’Ada Colau), i així ho ha volgut fer constar l’alcaldessa de Barcelona: “L’habitatge és prioritari i hem d’evitar la seva pèrdua sempre”. “Posarem tots els recursos, més dels que ens pertoquen”, ha dit Colau, en un dels punts més crítics de la seva intervenció, en referència a la gestió que fa la Generalitat del problema de l’habitatge.

“L’habitatge és també una competència autonòmica, que gestionem a través del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, en un 60% es de la Generalitat. Però aquesta proporció no es veu respectada en els esforços entre administracions. Entre el 2016 i el 2017 l’Ajuntament va aportar el 70% dels recursos. I això no és sostenible”, ha etzibat l’alcaldessa, que ha demanat de nou la formació de govern a Catalunya per agilitzar les polítiques. “Tant de bo hi hagi govern aviat”.

Portar els desnonaments al despatx del ministre

La crítica cap a altre administracions en matèria de polítiques d’habitatge no només s’han dirigit a la Generalitat, també el Govern central ha rebut en la roda de premsa de Colau. La intervenció en favor de l’habitatge de l’alcaldessa ha tingut lloc a l’Ajuntament de Barcelona mentre a Madrid, al Congrés dels Diputats, es discutia en termes oposats. Aquest dimarts es produirà l’aprovació d’una nova “mesura pel desnonament exprés”. Així ha titllat l’alcaldessa el canvi legislatiu que tenen previst el PP, Cs i el PDeCAT per mitjà del canvi de la llei 1/2000.

Per aquest motiu, l’alcaldessa ha posat sobre la taula la possibilitat de portar els desnonaments al despatx del ministre de Foment, Íñigo de la Serna. “És molt fàcil anar legislant a favor del desnonament i després que ho gestionem els ajuntaments. Si el Govern del PP persisteix en aquesta línia haurem de fer que arribin els desnonaments fins el despatx del ministre”, ha dit Colau.

A la crítica del Govern de Barcelona també s’hi han sumat entitats socials com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Via xarxes socials, la PAH ha titllat la llei de “canvi social antihabitatge”. La plataforma ha acusat al PDeCAT –la proposta per la modificació de la llei és del grup independentista– de “criminalitzar les famílies vulnerables”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*