La pobresa energètica i l’emergència habitacional tenen nom de dona

Un informe sobre la feminització de la pobresa realitzat per diverses entitats com l’APE i la PAH, posa l’accent en el greuge comparatiu que viuen les dones en situacions de risc de pobresa

Sandra Vicente
 
 
 
Manifestació de la PAH a Barcelona | F. Mitto

Manifestació de la PAH a Barcelona | F. Mitto

L’Ana s’asseu a la vora de l’escenari de fusta que encapçala una de les sales grans de la Lleialtat Santsenca, a Barcelona. Les llums encara estan apagades i, en la penombra, encara destaca més la seva samarreta verda de la PAH, que llueix per sobre de la seva roba de carrer. Acompanyada de quatre dones més, activistes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança per la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC, explica la seva història. Que és la de centenars de dones que són desnonades i pateixen talls de subministrament elèctric.

Fa més de 15 anys que l’Ana va deixar Bolívia, i amb ella amics, família i uns estudis a mitges que aquí mai no va continuar. En canvi va venir amb el seu marit, amb qui va comprar una casa, encara essent “indocumentats, perquè el mercat no ens deixava llogar”. Situació irregular, treball en negre i una bombolla immobiliària a punt d’explotar són tres ingredients bàsics que han posat les bases de l’emergència habitacional actual. “La hipoteca va començar a pujar i no vam poder pagar. Això va derivar en problemes familiars: vaig ser maltractada pel meu marit, que em va fer fora de casa”, recorda l’Ana. Ara, la seva exparella es troba expulsat del país, però es va endur els fills amb ell, i l’Ana encara no els ha recuperat. Espera a poder pagar el deute de la hipoteca que, per cert, al seu marit li ha estat condonat.

Amb un sou de 600€, treballant 40 hores a la setmana, i un deute de 171.000€, va ser el mateix banc qui va recomanar l’Ana que es dirigís a la PAH, després que el seu pis fos adquirit per un fons voltor. Tot i l’amenaça de desnonament, gràcies a la pressió de la Plataforma, l’Ana no forma part dels 43 desnonaments que es produeixen cada dia a Catalunya, “però amb rendes inferiors als 600 euros i lloguers en una mitjana de 800 a Barcelona, no cal fer molts números per veure la situació d’emergència”, assegura la Irene González, membre de l’APE.

On són les dades de la feminització de la pobresa?

El risc de pobresa és una situació en la que es troben centenars de persones, inclús amb un sostre sota el que dormir i una feia, però que afecta amb més incidència certs col·lectius vulnerables. Migrants, treballadors poc qualificats etc. I les dones. Elles són víctimes d’una doble vulneració de la que es parla molt però sobre la que es treballa poc. “Darrerament tothom té a la boca el terme feminització de la pobresa, però com ho sustentem? On són les dades?”, es pregunta González, qui afegeix que sense xifres no hi ha polítiques públiques possibles.

Hi ha molta dificultat per trobar dades disgregades per gènere que suportin les hipòtesis de la feminització de la pobresa i, més encara, que es realitzin en base a una interseccionalitat de diversos factors de risc. Per exemple, prenent les dades de risc de pobresa elaborades per l’IDESCAT (2016) les dones se situen al 19% mentre que els homes al 18.9%. Aquestes dades desmunten, aparentment, per complet la feminització de la pobresa, però la cosa canvia si es presta atenció a com s’han elaborat les estadístiques. I és que aquesta xifra sorgeix de prendre la situació econòmica de cada llar. Per tant, la realitat es reflexa millor prenent l’indicador de risc de pobresa sota supòsit d’autonomia, que es calcula en base als ingressos individuals. Així, mentre la taxa masculina és del 25,7%, la de les dones puja al 49,7%.

Aquestes dades s’acosten molt més a les realitats que organitzacions com l’APE i la PAH coneixen de prop i que, a més, avoquen llum sobre una realitat crua que no acostuma a ser quantificada a les enquestes: “mirant la diferència entre el supòsit d’autonomia i la situació a la llar, entenem que la situació econòmica fa que moltes dones víctimes de violència de gènere no puguin abandonar la llar sense passar pel risc de no poder subsistir”, apunta González. Tornem, doncs, a la múltiple vulnerabilitat de les dones. “Els col·lectius més oprimits, dins les dones com a genèric, com les que viuen violència de gènere, les exconvictes, jubilades, cuidadores, aturades, migrants o mares solteres pateixen, en un tant per cent molt alt, pobresa energètica o emergència habitacional”, asseguren des de l’APE. És per aquesta realitat que amaguen les dades oficials, que la mateixa APE i la PAH han elaborat un informe amb enquestes pròpies elaborades a dones properes a les organitzacions, per a demostrar que el risc de pobresa sí té nom de dona.

L’informe Perspectiva de gènere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energètica a Barcelona neix d’una impossibilitat de trobar dades disgregades per gènere però també amb la voluntat de pal·liar “la visió reduccionista de la majoria d’informes basats en dades. Les xifres són necessàries, però també cal afegir realitats qualitatives a aquests informes per representar el quadre de veritat”, assegura González. Així, l’informe es basa en el creuament de dades (recollides a 166 enquestes de 247 preguntes per l’Observatori DESC, Enginyeries Sense Fronteres, l’APE, la PAH i l’Agència de Salut Pública als seus usuaris) amb entrevistes qualitatives a 8 persones. “Les dades soles no donen veu a qui passa per aquest procés d’inseguretat”, conclou González.

Dades de l’informe sobre feminització de la pobresa energètica i l’emergència habitacional

Llars monomarentals i dones dedicades a les cures, les més vulnerables

“La forta vinculació de les dones amb les tasques de cures i la seva poca consideració, tot i estar al centre de la vida, fan que les dificultats de generar ingressos recaiguin més fortament sobre nosaltres”, apunta González. Cuidar dels infants o persones grans, netejar o qualsevol altra tasca de cura, ja sigui a la pròpia llar o externalitzada, és una feina que recau molt més en les dones que en els homes (és l’activitat del 20,6% de dones en edat activa, enfront a la del 2,5% dels homes). Però no és només que es tracti d’una activitat altament feminitzada, sinó que la precarietat de les persones que es dediquen a les cures només recau en les dones: el 82,4% de dones que hi treballen estan en risc de pobresa. Entre homes la taxa és del 0%.

L’Ana és una d’aquestes dones que es dediquen a les tasques de cura; després de treballar com a netejadora durant 14 anys en la mateixa empresa, ara s’ha quedat a l’atur. “La neteja, i molt menys les cures, són feines que no es reconeixen en cap gremi ni com a ocupació. Sumar això a la situació d’inestabilitat en l’habitatge fa que t’increpin encara més dient-te coses com que vols viure per la cara i que et busquis una feina, quan en realitat ja la tens”, es lamenta l’Ana.

Aquest assetjament que es viu, no només per part dels bancs i de les companyies, sinó també social, porta a una de les pitjors i més amagades conseqüències de l’emergència: la vergonya i la depressió. “Jo acotava el cap quan passava davant la seu bancària. No goso iniciar el procés legal per a recuperar els fills, que encara estan a Bolívia”, es lamenta. Ella ara viu, doncs, sola, però la situació de les llars monomarentals és encara més greu. Però realment són dos sectors, el de les dones caps de llars monomarentals i el de les que es dediquen a les tasques de cura, que s’interrelacionen.

D’entre les usuàries de la PAH i l’APE que han respost a les enquestes de l’informe pertanyents a llars monomarentals, el 40% es dediquen a tasques de cures (per compte propi o d’altri). Seguint la línia, el 40% de desnonaments es fan a llars monomarentals. I és que les dones que viuen soles compten amb uns ingressos mitjans de 550 euros, mentre que quan resideixen en parella, la xifra puja fins els 700. “Aquestes evidències, que no són més que reculls d’experiències, ens fan veure que patim un sistema de protecció patriarcal i masclista que encara no ha entès que la figura familiar tradicional està mutant i que s’han de crear espais i normatives d’atenció i protecció a nuclis no normatius”, assegura González.

Dades de l’informe sobre feminització de la pobresa energètica i l’emergència habitacional

Dades feminitzades, recollides en associacions feminitzades

Així com les enquestes oficials amaguen els col·lectius vulnerables, a l’informe de la PAH i l’APE estan “sobrerepresentats”, tal com ells mateixos afirmen. I és que, recordem que les dades han estat recollides entre els i les usuàries d’aquestes organitzacions, que estan “tremendament feminitzades”, apunta González. De 166 enquestes realitzades, 140 eren dones i d’aquestes, el 40% formaven llars monomarentals i el 50% eren migrades: “això és perquè són elles les que fan xarxa, les que necessiten el col·lectiu i les que encara es veuen discriminades per una distribució de rols desiguals entre gèneres”.

“El sistema no està pensat per ser dona, i molt menys sola i migrada”, com és el cas de l’Ana. Assegura que no és fins que va recórrer a les aliances col·lectives de la PAH que va tornar a recobrar la força que la depressió i la vergonya de la seva situació li havien pres. Sobre la pregunta de si aquestes dades victimitzen encara més les dones ella, ja amb les llums de l’escenari de la Lleialtat Santsenca brillant sobre ella, radiant el verd de la samarreta de la PAH i amb la sala plena de gent que ha vingut a la presentació de l’informe i que ara l’escolta, respon que no. “Només mostren la força que tenim les dones de resistir quan ens associem”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*