La plataforma International Trial Watch apunta que “Espanya s’ha convertit en un païs desobedient dels Drets Humans”

La plataforma ITW, formada per diverses entitats, observadors i juristes de Catalunya, l'Estat Espanyol i arreu del món, ha presentat l'informe preliminar amb les conclsuions respecte el judici contra el Procés, en el que determinen que s'han comés fins a 20 vulneracions dels drets fonamentals

Sandra Vicente
 
 
 
Membres de l'ITW presentant l'informe preliminar amb les conclusions extretes del Judici del Procés | S.V.B.

Membres de l'ITW presentant l'informe preliminar amb les conclusions extretes del Judici del Procés | S.V.B.

La plataforma International Trial Watch, formada per diverses entitats de defensa dels Drets Civils per tal de fiscalitzar el judici de l’1-O, ha fet la presentació dels resultats de la seva tasca d’observació. 40 persones observadores, 10 acadèmiques i 10 membres d’organitzacions, tant a nivell català, com de l’Estat espanyol i d’arreu del món van presenciar les sessions al Tribunal Suprem, van fer un seguiment setmanal, arran del qual han establert una veu “objectiva i seriosa”, segons ha destacat Luca Gervasoni.

La sessió ha presentat un informe preliminar, en el qual s’han destacat 20 conclusions extretes dels quatre mesos de judici, a les que s’han adherit més de trenta entitats. Els professors de dret i coautors de l’informe Mercè Barceló i Iñaki Rivera han destacat les principals vulneracions de drets que s’han observat durant el procés judicial. Entre elles, realcen que una hipotètica condemna per sedició o rebel ió només podran ser possibles si es fan “a banda dels fets, ja que sense alçament violent no es poden donar cap dels dos delictes”.

Les acusacions no han pogut determinar ni quan ni on s’han donat les mostres de violència i “com a molt, s’han pogut demostrar cares d’odi i insults als agents”, ha apuntat Barceló. Així, les concentracions ciutadanes “no poden transformar l’ordre constitucional. Si ho haguessin fet, l’estat hagués decretat l’estat de setge, cosa que no va passar”. Així, han decretat que una condemna trencaria el principi de legalitat penal de la Constitució espanyola.

En aquesta línia, s’ha destacat que els delictes que s’imputen a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell són en base a accions que estan emparades per la llibertat d’expressió i, en el cas concret de l’expresidenta del Parlament, les seves accions com a membre de la Mesa estaven emparades pel dret al lliure exercici de càrrec públic sense ingerències. “Davant les ingerències dels poders de l’Estat espanyol, Forcadell va complir escrupolosament la seva funció, per tal d’impedir que s’interferís en la inviolabilitat parlamentària”, ha apuntat Rivera.

Així, quan les conductes encausades són alienes al Codi Penal, “es produeix un senyal inequívoc ue no es persegueixen conductes criminals sinó idees polítiques”, ha sentenciat Barceló. En aquest sentit, Rivera ha destacat que la “imparcialitat del tribunal s’ha vist afectada”, en relació a la pertinença de dos magistrats a la Junta Electoral Central o a les “constants interrupcions de Marchena a les defenses”. El diferent tracte de les defenses i les acusacions, la manca de temps dedicat a les proves documentals o les “sessions extenuants” es destaca com a vulneracions dels drets de les defenses.

Drets vulnerats

Una de les vulneracions que més s’han destacat ha estat la del dret a la llibertat. La ONU va declarar que fins a set dels presos polítics patien presons preventives arbitràries, en contra de la presumpció d’innocència i el dret a un judici just. Amb tot això, Rivera ha destacat que les “desqualificacions i menyspreu al sistema de l’ONU, així com la desobediència constitueixen un antecedent molt perillós”.

Per tot plegat, Rivera ha destacat la importància d’aquest informe: “estem pendents d’una sentencia i aquestes observacions haurien de ser tingudes en compte abans de pronunciar-se”. Així, tot i la gravetat de les conclusions d’ITW, Rivera ha lamentat que el Tribunal Suprem mai no va reconèixer la qualitat d’observadors dels membres de la plataforma. “Però independentment d’això teníem la responsabilitat civil i democràtica de pronunciar-nos, com a ciutadans i juristes, davant una vulneració de drets fonamentals”, ha afegit el lletrat Joseba Belaustegui.

I és que, segons la plataforma, aquesta situació judicial que es viu a Catalunya és “un problema d’Europa”, ha considerat Barceló, que ha destacat que a tot el continent s’estan veient casos de vulneracions de drets de llibertat d’expressió i reunió. “Veiem cúpules de tribunals que no són independents i estem parlant de l’essència de la democràcia i dels drets fonamentals”, segons Barceló. En aquesta línia, Belaustegui ha sentenciat que “Espanya s’ha convertit en un estat desobedient dels drets humans”, en referència al menysteniment de les resolucions de l’ONU.

Exàmen d’Espanya davant l’ONU

Davant aquestes conclusions, diversos membres de plataformes de defensa dels drets civils de l’Estat espanyol han reiterat la perillositat d’aquest procés judicial, que assenta uns “precedents per a tots els moviments nacionals que vulguin exercir els seus drets fonamentals i el lliure dret a decidir”, ha apuntat Belaustegui. “L’estat necessita de la violència per a deslegitimar l’enemic a la unitat d’Espanya”, ha sentenciat el basc, en referència a un procés com el català en què, assegura, no hi ha hagut violència, però “s’ha creat artificiosament”.

Davant aquest “greu retrocés” polític i democràtic, tal com ha definit al procés judicial la Cristina Serván, de l’Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, la plataforma ITW ha decidit presentar l’anomenat Informe Ombra davant l’alt comissionat dels Drets Humans de l’ONU. Es tracta d’una aportació de la societat civil, per a que les Nacions Unides el tingui en compte de cara a l’examen periòdic universal al que se sometrà Espanya el proper gener de 2020.

La llibertat d’expressió, segons ha destacat ITW, ja era un problema preocupant a l’Estat espanyol des del darrer examen de fa quatre anys. La violència policial l’1 d’Octubre, la resposta estatal a la problemàtica política, la manca de llibertat d’expressió i les qüestions processals del judici seran les bases de l’informe Ombra.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*