La mediació és transformació

Conceptes com ordre, identitat o control estaven inclosos en un ideari que el segle passat s'escenificava amb uniformes i desfilades i que ara utilitza el sistema neoliberal per fomentar de nou la moral, tradició i pàtria. Aquesta apologia identitària propicia que costums que es transmeten en l'entorn familiar i en la relació quotidiana normalitzen prejudicis i discriminacions

Jordi Marzo
 
 
 
Franz Kafka

Franz Kafka

Kafka explica a La Metamorfosi com el protagonista de l’obra es lleva un matí transformat en insecte, amb l’autoconsciència intacta, però amb dificultats de mobilitat i la manca de llenguatge per comunicar-se, que fa que la família es pensi que ha perdut la seva capacitat racional. Aquest relat de l’existencialisme absurd, publicat el 1915 i dins el rerefons d’una societat burocràtica i autoritària, fa evident que les responsabilitats familiars, la manca de comunicació i el rebuig a la diferència, si més no, li generaven inquietud al protagonista. A dia d’avui aquests comportaments són vigents i no discerneixen gaire del relat de Kafka. La dependència emocional i econòmica d’una persona o la por a tot allò que és diferent generen uns fets que fan incidència en el llenguatge i creen una violència directa i cultural, o una violència estructural si parlem d’un esquema político-social.

Dins les necessitats diàries en l’àmbit social i cultural a causa d’aquestes violències, la mediació és una eina més de treball per la convivència intercultural/comunitària. Permet construir una ètica mitjançant determinats valors i crear noves línies de comunicació, centrades en les actituds, que propicien un canvi de conducta a l’hora de relacionar-se amb l’entorn, evitant seguir creant des de l’abstracte o l’imaginari col·lectiu. Aquest és un punt clau a l’hora d’afrontar discursos que construeixen i instrumentalitzen aquest imaginari.

Conceptes com ordre, disciplina, identitat, uniformitat, control, estaven inclosos en un ideari que el segle passat s’escenificava amb uniformes i desfilades i que ara utilitza el sistema socioeconòmic neoliberal per fomentar de nou aquest discurs, relacionant l’esforç individual i propietat, material o abstracte (moral, tradició, pàtria). Aquesta apologia identitària propicia que hàbits i costums socioculturals que es transmeten en l’entorn familiar i en la relació quotidiana de manera inconscientment subtil, ajudin a integrar i normalitzar prejudicis i discriminacions que, dins els canvis que vivim, distorsionen la realitat. Per respondre a això, a banda de tenir una estratègia globalitzada i estendre al màxim les xarxes antirumors, cal aplicar un relat i unes polítiques que aportin una interacció entre els diferents col·lectius i esvaeixin la possibilitat de crear alarmisme que nodreixi possibles hostilitats.

Exemples en tenim: l’espai públic ha de ser una zona de relació i d’intercanvi natural entre persones; per tant, un bon principi per minimitzar possibles conflictes, és la participació dels diversos col·lectius d’usuaris en la creació o remodelació d’aquests espais i posteriorment fer seguiment d’aquest i, si cal, mediar en conflictes puntuals, així gradualment aconseguim una sinergia on es respectin les diferents necessitats i es tinguin present les perspectives de gènere, edat, cultura, seguretat i cura a les persones… I on les activitats estiguin regulades pels mateixos usuaris.

Aquesta concepció de construir i dinamitzar l’espai públic és un bon complement a l’hora de tractar els conflictes en l’àmbit de les comunitats veïnals, un ajut per a constituir els òrgans o les juntes d’escala, per fomentar la participació i el diàleg. Estendre les tècniques de mediació i de cerca d’acords com a manera de gestionar conflictes, és una bona mesura per coresponsabilitzar-se de l’espai comú i potenciar la convivència. Per això la implicació de l’administració local, la més propera al ciutadà, és cabdal, per acompanyar i posar recursos que permetin afrontar aquesta valorització de les capacitats comunitàries des del compromís cívic.

Utilitzar la mediació com eina de transformació social, incidint en els prejudicis i estimulant la sensibilització intercultural, és un element més per millorar la cohesió social.

Jordi Marzo
Sobre Jordi Marzo

Jodi Marzo és conseller del districte de Sant Martí, Barcelona, pertany a l'Eix de Seguretat de Barcelona en Comú Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*