“La Fiscalia ha fet una interpretació errònia: és cert que a Catalunya s’han donat il·legalitats però no han estat violentes”

Montserrat Comas, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia, qualifica de “dur” l’escrit presentat per la Fiscalia, en el que demana penes de 25 anys de presó per a Oriol Junqueras. Tot i això, confia en la independència dels 7 magistrats que hauran de decidir sobre les acusacions de rebel·lió, tot i les “pressions que, a dia d’avui, encara sense data pel judici, ja són molt fortes”

Sandra Vicente
 
 
 
Montserrat Comas, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia | Robert Bonet

Montserrat Comas, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia | Robert Bonet

Avui s’ha conegut l’escrit d’acusació presentat per la Fiscalia davant el Tribunal Suprem en el que es demanen penes de presó que arriben als 25 anys per a Oriol Junqueras, 16 anys pels consellers Turull, Rull, Romeva i Bassa, i 17 anys per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Aquestes condemnes, que responen a l’acusació de rebel·lió, suposen una “interpretació errònia de la situació viscuda a Catalunya”, segons apunta Montserrat Comas, jurista penal i portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia

Quina valoració fan de l’escrit d’acusació presentat per la Fiscalia?

Des del meu punt de vista, la qualificació de la Fiscalia és tècnicament errònia, ja que el Codi Penal exigeix que, per a que hi hagi delicte de Rebel·lió, hi hagi hagut un aixecament violent públic i tumultuari. Per a fer aquesta acusació, la Fiscalia accepta fets en diferit, ocorreguts des de 2015.

Si fos així, si s’haguessin donat aquests fets violents des de fa tres anys, no s’entén que l’Estat deixés cometre aquests actes durant tot aquest temps. Respecte aquesta violència, tots els que vivim a Catalunya sabem que s’han comés il·legalitats en aquests anys, però no van ser violentes. Confondre violència física amb violència intimidatòria és una interpretació excessiva del concepte violència que apareix al Codi Penal.

Què entenem per violència intimidatòra?

Han considerat violència intimidatòria la que es va donar a les manifestacions d’aquests dos anys; sumant les decisions del Govern de la Generalitat i la Mesa del Parlament al que passava al carrer, han obtingut que tot el que succeïa a Catalunya constituïa una força intimidatòria que podria amenaçar amb alterar l’Estat.

El Codi Penal diferencia ambdós tipus de violència. En aquest cas, la Rebel·lió exigeix violència física i/o contra els béns mobles i immobles. La Fiscalia fa un relat en el seu escrit d’avui que és el mateix que feia a l’escrit de querella, presentat ara fa un any. És curiós que després d’un any d’instrucció no s’hagi modificat cap plantejament des de llavors.

L’únic canvi que hi ha hagut és un fet que m’estranya: a l’escrit inicial de querella es donava l’opció per part de la Fiscalia a que si els fets no fossin considerats com a constitutius d’un delicte de rebel·lió, es consideressin conspiració a la rebel·lió. A l’escrit que hem conegut avui, aquesta opció ha desaparegut; així que podem considerar que aquest escrit és més dur que l’anterior, perquè no planteja cap alternativa penal, que és una sortida que s’acostuma a donar molt i a la qual els jutges ja estem acostumats.

En què canviaria la situació d’una condemna per rebel·lió a una per conspiració?

Ens aniríem a penes de 3 anys i 9 mesos fins a 7 anys. S’ha de dir que aquest escrit que presenta avui la Fiscalia és provisional: després de les proves que es presentin al judici oral, totes les parts poden modificar els escrits. Com a jurista penalista haig de dir que encara no hem escrit la última pàgina del llibre sobre el procés judicial del Procés. Encara queda molt per veure, han d’arribar uns judicis, que seran llargs i, finalment, els que hauran de decidir, seran 7 magistrats.

Segons la Fiscalia, el Govern contemplava “l’ús de tots els mitjans que fossin precisos, inclosa la violència necessària per a assegurar el resultat criminal pretès, fent servir […] la força intimidatòria de les grans mobilitzacions instigades i promogudes per ells i els Mossos d’Esquadra, com un cos policial armat”. Aquest supòsit és de violència hipotètica. Es poden incloure fets que encara no han succeït en un escrit de la Fiscalia?

Aquesta hipòtesi no es basa en fets reals i és un element més que ens porta a parlar d’una errònia elecció del delicte de rebel·lió. Si durant dos anys la Fiscalia ha cregut que s’han donat una sèrie d’actes constitutius de rebel·lió, s’haurien de poder escriure i descriure amb precisió quins d’aquests actes han estat violents i no pas recórrer a hipòtesis de futur.

En cas que es donessin condemnes per rebel·lió, considera que les penes que es demanen són proporcionals?

En moltes ocasions ens trobem que les parts acusadores i el Ministeri Fiscal, als escrits de qualificació provisional, solen demanar les penes més altes que el ventall del Codi Penal planteja. Les penes que demanen són molt dures i, inclús en el cas que prosperés el delicte, no haurien de quedar-se necessàriament en aquestes forquilles tan altes.

A Junqueras se li demanen gairebé 10 anys més de presó que a la resta de Consellers i als líders de les entitats. Què suposa aquesta diferència de qualificació?

Jo no em sumaré a les valoracions de caire polític que ja s’han fet. Tècnicament, i exclusivament des del punt de vista penal, hi ha una contradicció a l’hora de qualificar els fets. Això vol dir que la interpretació no ha estat tan clara com la Fiscalia pretén presentar a l’acusació. Per tant, durant els judicis orals s’obre la porta a defensar que no hi ha hagut delicte de rebel·lió.

Junqueras va comunicar a Pablo Iglesias a la visita que li va fer a Lledoners, que no negociarà els pressupostos pactats amb el PSOE fins que el Govern no tingui un gest amb els presos. Davant d’aquesta situació i, a la vista de l’escrit de la Fiscalia, es pot esperar algun gest del govern de Pedro Sánchez?

Des de Jutgesses i Jutges per la Democràcia no podem valorar aquest plantejament en tant que també és una hipòtesis de futur que parteix de la base que hi haurà sentència condemnatòria. Com he dit, encara no hem escrit la darrera pàgina del llibre. No és el moment de valorar aquests fets.

Des de Jutges i Jutgesses per la Democràcia es posicionaran d’alguna manera?

Només podem valorar l’escrit de la Fiscalia des del punt de vista tècnic, no polític. Però no podem exigir ni demanar res. Només puc defensar que hi haurà un judici amb garanties processals. Cada dia se celebren a Espanya judicis que preserven aquestes garanties, perquè són exigibles segons la Constitució. No hi ha cap element per a pensar que aquests 7 magistrats no hagin de fer una bona feina una vegada s’enfrontin a valorar els fets i haver de decidir una sentència.

Això, sobretot tenint en compte les fortes repercussions que tindrà sobre la jurisprudència la seva resolució sobre si els fets ocorreguts en Catalunya encaixen o no en el delicte de rebel·lió. He de defensar que els magistrats actuaran amb independència de totes les pressions que reben, que a hores d’ara, sense data pel judici, ja són molt fortes.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*