La denúncia per identificacions policials amb perfil ètnic arriba a Estrasburg, mentre el TC manté que són “legals”

SOS Racisme i Open Society Justice Iniciative han acompanyat durant cinc anys Zeshan Muhammet, que va patir una identificació policial per perfil ètnic, en la seva denúncia davant instàncies espanyoles. Després que el TC assegurés que parar una persona pel seu color de pell és “normal”, han decidit portar la demanda fins el Tribunal Europeu de Drets Humans, que ja l’ha acceptada a tràmit

Sandra Vicente
 
 
 
Zeshan Muhammed, durant la roda de premsa al Col·legi de Periodistes | Sandra Vicente

Zeshan Muhammed, durant la roda de premsa al Col·legi de Periodistes | Sandra Vicente

El maig del 2013, Zeshan Muhammad va ser aturat per un policia que el va identificar. Per què? “No li demanaré la documentació a un alemany”, va respondre l’agent, que va afegir, “perquè ets negre, i punt”. En Zeshan té un permís de residència de llarga durada: va arribar a Espanya des del Pakistan quan tenia 13 anys. Ara en té 26, “tinc tota la meva vida aquí i continuo sentint-me de fora”, diu el jove, que encara no té el passaport espanyol. “No el vull, per dignitat: no vull que se m’identifiqui com a espanyol només sobre el paper, quan el sistema judicial espanyol perpetra racisme institucional”, argumenta. “Puc aguantar racisme per part dels veïns, perquè sé que ens podem entendre parlant, però no puc suportar no sentir-me protegit per l’Estat per no ser una persona blanca”.

En Zeshan porta cinc anys, des d’aquella identificació policial per motius ètnics, portant el seu cas, que és representatiu de molts d’altres, a diverses instàncies judicials espanyoles, per a denunciar “el racisme institucional del sistema espanyol”. Amb l’acompanyament de SOS Racisme i Open Society Justicie Initiative, va anar fins al Tribunal Constitucional, que no va considerar la demanda. Després d’haver “esgotat totes les vies jurídiques possibles”, han presentat el cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH), que sí que ha acceptat la demanda i ha de dictaminar sentència.

La resposta del TC va ser, ja al 2016, el que Mercedes Melón, advocada d’Open Society i representant de Zeshan, considera una contradicció: “per una banda, van negar la prevalència de les identificacions policials amb perfil ètnic i, per una altra, ens van assegurar que identificar una person en funció del seu color de pell a Espanya seria normal i constitucional, ja que els espanyols són blancs i no racialitzats”. Melón fa referència a la resolució del TC sobre el cas Rosalind Williams, qui també va denunciar un cas d’identificació per perfil ètnic el 2001: es va assegurar que “com que els espanyols som blancs, és legal i normal parar persones que presentin característiques físiques diferents”.

Tot i que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va resoldre que aquesta resposta per part de la justícia espanyola no era acceptable i que aquestes identificacions no són legals, no només s’han continuat produint, sinó que “els advocats de l’Estat continuen defensant aquestes pràctiques i usant llenguatge racista i discriminatori”, denuncia Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya.  Així, Melón considera que el cas del Zeshan té moltes concordàncies amb el de Rosalind Williams, ja que, davant de les “negatives de considerar la demanda del TC, l’òrgan encarregat de protegir els drets de tots els qui vivim en aquest país, hem de recórrer a una entitat de Drets Humans internacional per a que s’escoltin aquestes vulneracions”.

Així, Cuevas considera que aquesta resposta de l’advocacia de l’Estat a tot el procés judicial iniciat, és una mostra de “racisme institucional i de no evolució, ja que per molt que canviï la societat, el sistema judicial continua amb els mateixos posicionaments que el 2001”. Per a Melón, aquesta actitud del sistema suposa una ofensa sistemàtica a les persones que pateixen discriminació: “que t’identifiquin no és una simple molèstia. T’estan estereotipant, criminalitzant, humiliant i estigmatitzant, a tu i a la teva comunitat, en públic, fent que els veïns i veïnes que passin pensin ‘si l’han parat és que alguna cosa haurà fet’”.

Els criteris de sospita, “subjectius i racistes”

“No estem davant de casos concrets i aïllats, sinó que són sistemàtics: responen a indicacions de com s’entén i es desenvolupa la seguretat del país”, apunta Cuevas, qui també assegura que les identificacions per perfil ètnic, moltes vegades, acostumen a ser el principi d’una cadena de vulneracions. A més, aquestes identificacions acostumen a ser “inefectives”, ja que responen a criteris de sospita subjectius que “no solen ser correctes”, assegura Melón. Per això, un dels punts que els demandants demanen al TEDH és que indiqui al govern espanyol una sèrie de mesures per a corregir aquestes pràctiques, com proposar uns requisits de sospita raonable que no estiguin només sota criteri dels policies. “També demanem que deixi de tenir efecte la sentència del TC per tal que es deixi d’argumentar que aquestes identificacions són constitucionals i es reconegui, d’una vegada per totes, que es tracta de pràctiques racistes institucionalitzades i sistemàtiques”, apunten des d’Open Society.

Però per tot això, calen dades. Dades que els diferents cossos de policia no proporcionen, en part perquè ara només es notifica la identificació si aquesta acaba amb la persona detinguda i duta a comissaria. “El 78% de les identificacions es produeixen al carrer i la víctima no té manera de demostrar i denunciar que ha estat víctima de racisme”, apunta Melón. En aquesta línia, Cuevas assegura que la feina conjunta amb els cossos de policia és imprescindible. “Hem d’aconseguir dades, perquè si no n’hi ha es nega el problema i mai no el resoldrem”.

Una de les vies per aquesta recollida de dades que es proposa des de SOS Racisme i Open Society és la implementació d’uns formularis d’identificació que ja s’usen a diverses ciutats espanyoles com Fuenlabrada -de moment, cap a Catalunya. Es tracta d’un qüestionari que els agents han d’omplir cada cop que identifiquen algú, especificant-ne, entre d’altres coses, el motiu. Aquesta simple mesura “no només redueix les xifres d’identificacions per perfil ètnic, sinó que a més, millora i implementa la xifra policial”, assegura Melón.

Segons dades des de Fuenlabrada, on es va aplicar aquest formulari en prova pilot el 2007, es van reduir en un terç les identificacions en només sis mesos. I és que “si els agents han d’exposar-se a justificar per què paren algú, s’ho pensen dues vegades, fet que ens fa adonar-nos d’aquests criteris de sospita subjectius i racistes”, apunta Cuevas. A més, l’efectivitat d’aquestes identificacions (entesa com la ràtio entre persones parades i les que després han estat detingudes per un delicte o falta) va passar del 6% el 2007 al 17% en només sis mesos. El 2014 ja arribava al 30%.

“A tot això se li ha de sumar que les relacions entre els agents i les comunitats van millorar substancialment: en veure que no hi havia identificacions aleatòries, els veïns estaven molt més predisposats a conviure i cooperar amb la policia”, afegeix Melón. Davant de tots aquests arguments favorables per a la implementació dels formularis policials, Cuevas es mostra sorpresa per la reticència de molts ajuntaments i administracions a aplicar-los. “Però esperem que la proximitat de les eleccions municipals del 2019 ens ajudin a poder pressionar els grups polítics a incloure mesures antiracistes als programes”, reflexiona.

Pareu de parar-me, campanya per facilitar dades

Davant la dificultat per aconseguir dades oficials i completes, SOS Racisme ha posat en marxa la campanya ‘Pareu de parar-me’, amb la que es pretén visibilitzar la situació, desnormalitzar les identificacions i facilitar mecanismes de denúncia. “Hem de facilitar l’acompanyament a les víctimes, perquè quan un policia justifica haver-te parat perquè ets negre, genera una situació de conflicte. Els nens i nenes que han nascut aquí no se senten d’aquí i no aportaran res a una societat que tampoc no fa res per ells”, reflexiona Zeshan.

En aquesta línia, SOS Racisme realitzarà un informe amb dades extretes dels cossos de policia (a través del portal de transparència) i de la bústia de denúncia ciutadana que han posat a disposició de la ciutadania. “L’única cosa positiva que he tret d’aquests cinc anys són les entrevistes amb periodistes, per poder donar aquest missatge a la societat. Hem de creure en el teixit social, que és l’únic que pot canviar”, exclama Zeshan.

“Hem de cridar a la solidaritat, perquè el racisme institucional ens injecta verí. La nostra lluita és la de sempre, la dels de baix contra els de dalt i la única manera de guanyar-la és la unió entre pobles. Podem posar totes les denúncies que vulguem als governs, però el canvi de veritat es gestarà a les places, a les aules i als patis d’escola…”, ha afegit.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*