La defensa del patrimoni natural, en joc aquest 26-M

Una quinzena de municipis costaners catalans, principalment a la Costa Brava, viuen una trentena de conflictes per qüestions urbanístiques i ambientals que, amb diferent intensitat, han entrat en el debat polític de la campanya per les eleccions municipals. L'Empordà no és l'únic lloc de Catalunya on hi ha actuacions polèmiques però si on hi ha més mobilització social

Francesc Ràfols
 
 
La massificació urbanística a la Costa Brava, està sent tema de debat en aquesta campanya electoral | Cédric Lacrambe

La massificació urbanística a la Costa Brava, està sent tema de debat en aquesta campanya electoral | Cédric Lacrambe

A la primera dècada d’aquest segle, la mobilització territorial a les Terres de l’Ebre en rebuig al Pla Hidrològic del PP va afectar de ple la vida política a la zona i es va convertir en una protagonista de primer ordre en el debat electoral. Ara, segurament a menor escala, està passant quelcom similar a la Costa Brava. Des de la reactivació econòmica després de la crisi de 2008, les grues, les formigoneres i els plans urbanístics (nous i vells) van reaparèixer al paisatge del litoral empordanès. Múltiples projectes constructius a onze municipis de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i de la Selva Marítima han despertat de nou la protesta ecologista i social incidint amb més o menys intensitat en la campanya per als comicis municipals d’aquest cap de setmana.

La diferència principal entre la mobilització ebrenca amb aquesta que ara es viu a l’Empordà és que aquella era contra un únic projecte –el transvasament del riu– que afectava greument les comarques de l’Ebre amb un impacte global sobre totes elles. En aquest cas són diverses actuacions de dimensions i abast diferent, amb efectes a zones i espais diversos. Els col·lectius locals que mouen l’activisme contra aquestes iniciatives coordinen des de fa uns mesos la seva activitat a través de la plataforma Sos Empordà. El problema és tenir enemics diferents –o un de sol amb molts caps– en escenaris múltiples.

El debat electoral

Marta Ball·llosera, portaveu de la plataforma Sos Empordà, explica que “en quinze anys les coses han canviat molt”. Ara fins i tot hi ha partits que es posicionen clarament en contra d’aquests projectes: s’han fet debats públics sobre aquestes actuacions, a diversos municipis, en clau electoral. Principalment a quatre localitats: Begur, Cadaqués, Palafrugell i Tossa de Mar.

Lydia Chaparro, membre de Salvem la Costa de Begur, explica que “al municipi s’han fet múltiples denúncies urbanístiques, arran de les més de 50 urbanitzacions de segona residència, que hem portat al debat electoral”. Tothom se n’adona, afegeix, que “no hi cap més gent, ni més carreteres, no hi ha més aigua, ni lloc per a més restaurants, ni més amarratges”. Fins i tot n’ha sortit un partit nou d’aquesta problemàtica, però, en general, Chaparro es queixa que “els alcaldables tenen molt poc coneixement mediambiental, no saben gaire sobre espècies invasores ni tampoc sobre els recursos o la capacitat de càrrega del territori”.

L’advocat Eduard de Ribot –que s’ocupa de les accions judicials en alguns d’aquests casos– considera que de tots els projectes urbanístics en dansa, el de Sa Guarda, a Cadaqués, “és el pitjor de tots”. Aquest complex hoteler se situa a la part més alta de la població, al límit amb el Parc Natural de Cap de Creus. L’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués explica que “en aquest paratge hi ha entre 1.000 i 1.500 oliveres, vuit barraques de pastor centenàries, 55 clopers i una antiga mina d’aigua. Les obres afectarien 15 hectàrees de terreny”. L’hotel, de 50 habitacions, tindria 4.000 m² i sobrepassa en tres metres l’alçada permesa. A més, quedarien afectades tant torrenteres com recs, rieres i zones de domini públic hidràulic.

L’Hotel de Sa Guarda està promogut pel dissenyador barceloní Custo. El mes de març passat diverses organitzacions ecologistes van protagonitzar una concentració davant d’una de les seves botigues a Barcelona per demanar que “aturi les obres irregulars i que reinverteixi en la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic del municipi”.

Obres per a la construcció de l’hotel Sa Guarda a Cadaqués | Ecologistas en Acción

Des de Palafrugell, Raimon Costa, veterà lluitador ecologista contra diversos projectes al municipi, assegura que “des dels anys noranta sempre hi ha hagut resposta social”. Ens parla de la cala palafrugellenca d’Aigua Xelida, on “el poc que queda per urbanitzar té pendents de més del 20%. Hauran de fer importants rebaixes de terreny, que comportaran un enorme impacte visual”. A la zona, tot són paratges únics, afegeix, i “si vas matxucant el territori, et queda un paisatge del tot demacrat”. Això ha fet que en aquesta localitat, el debat públic sobre aquestes qüestions tingui un important pes específic aquest 26-M, segons Costa.

Tres de les candidatures a Palafrugell donen suport a paralitzar les actuacions que han generat contestació popular. Hi ha hagut debats amb els caps de llista, amb els segons de llista… De Ribot creu que, com a mínim, en aquests tres municipis “aquestes demandes es tindran en compte, ja que estan sent més presents als debats que anys anteriors”. Ball·llosera també opina que tot plegat “condicionarà els resultats electorals”.

A Tossa de Mar, amb un conflicte històric com és el de Cala Morisca, també hi ha hagut debat electoral sobre els diversos projectes en dansa. Maria Eugènia Serrat, portaveu de l’associació Amics de Tossa, creu que aquest afer pot tenir incidència en els resultats dels comicis. Serrat explica que al marge de la Morisca “ara hi ha tot de petites actuacions però molta gent no acaba de veure el que suposa la suma de totes elles”.

Inversions que miren a l’estranger

Alguns dels projectes que ara estan en dansa fa anys que es mouen. Ho fan des dels anys noranta. La crisi va aparcar-ne uns quants que, amb la represa econòmica de fa poc, s’han tornat a despertar. També s’han activat propostes noves. L’oposició que van suscitar llavors totes aquelles iniciatives no van tenir el ressò en la gent del territori que estan tenint ara. Què ha canviat? Marta Ball·llosera recorda que “fa quinze anys, molta gent es creia l’argument de promotors i polítics partidaris que aquests projectes portarien creixement econòmic, riquesa i desenvolupament… Ara ja ningú no s’ho planteja, ningú no s’ho creu. Ni tan sols els partits”.

I ningú no s’ho creu perquè, segons els diversos interlocutors consultats, “molta gent s’ha adonat que el benefici no es queda al municipi”, tal com explica Costa. “Qui d’entre els veïns pot comprar un xalet a Aiguafreda (Begur) per 800.000 euros o a Cadaqués per un milió?”. Eduard de Ribot posa èmfasi en que es tracta d’una oferta que mira a l’estranger, i que “tot el capital del món vol invertir a la Costa Brava, ja no és només cosa dels petits promotors locals”. Així a la zona s’hi pot trobar capital rus, suís, francès, nord-americà…que s’ho endu tot “per venir només tres setmanes l’any”.

Cala d’Aigua Xelida, on el poc que queda sense urbanitzar té pendents de més del 50% | Flickr

El pitjor PIB, a la costa

No es tracta només, doncs, que aquests projectes “no aportin cap millora a la gent”, sinó que a més, com diu de Ribot, la perjudica. Segons l’advocat, aquestes tres comarques costaneres gironines “tenen la renda per càpita més baixa de la demarcació”. La taxa d’atur al litoral és més alta que la mitjana catalana i el PIB a l’Empordà i la Selva n’estan per sota.  A més, genera pobresa perquè s’ha produït un procés d’expulsió de gent que no pot pagar els preus d’ara. “Es produeix gentrificació i pobresa”, diu Costa.

De Ribot qüestiona un altre aspecte que sovint esgrimeixen encara alguns dels ajuntaments, que és el de l’obligatorietat d’indemnitzar els promotors si s’aturen projectes aprovats. L’advocat alerta que “això cal estudiar-ho cas per cas” i assegura que cal afrontar aquestes compensacions només “quan s’han executat totes les càrregues que comporta el desenvolupament del projecte, com la reparcel·lació, la cessió d’espai públic, la pavimentació o el clavegueram”. I fins que no s’ha fet tot això “no hi ha indemnitzacions que valguin”.

Més enllà de la Tordera

Sortint de l’Empordà, actualment, l’activisme ecologista en relació a l’urbanisme en els municipis del litoral català és pràcticament inexistent. A les comarques tarragonines volen imitar el moviment empordanès amb la creació de Sos Costa Daurada, però és encara molt embrionari. Està naixent al voltant de la plataforma Salvem la Platja Llarga, a Tarragona.

Quatre projectes susciten una certa mobilització (amb la CUP com a principal suport). Són el pla per construir un nou hotel i centres comercials en zona humida a la Platja Llarga; la construcció d’un nou barri a la Budellera que afecta persones, camps de conreu, zones apícoles, zones d’esbarjo de la ciutat, la connectivitat ecològica i recursos vitals; més habitatges i urbanitzacions a la Vall del Llorito i a Terres Cavades; i la urbanització del Mas d’en Sorder per a l’ampliació dels Camps de Golf Costa Daurada.

Xavi Jiménez, president de l’organització ecologista GEPEC, considera que, a diferència de l’Empordà, “aquí queda molt poc terreny per edificar”. Al Baix Penedès només queden les Madrigueres –al Vendrell– que ja es va aconseguir protegir. I cap al sud res, tan sols la zona descrita de Tarragona, a la que una part dels terrenys afectats són de la Diputació, “que vol desenvolupar un projecte turístic amb hotels, restaurants i oci”, assegura Jiménez. Fins a Cambrils, “tot saturat” i més cap al sud encara hi ha zones on s’hi podria actuar “però fins ara no tenim coneixement que hi hagi cap projecte en marxa, tot i que no és descartable que algun promotor estigui movent fils”.

Pel mig, a les comarques barcelonines, res de res. Al Maresme, gairebé sense espai per posar-hi un totxo més i, com diu Eduard de Ribot, “no queda rastre ni del seu nom. On són les antigues maresmes?”. Finalment, i tornant a la Costa Brava, hi ha altres actuacions supramunicipals de gran impacte paisatgístic i ambiental que estan en el punt de mira del moviment ecologista. La més important és la prolongació de la C-32 fins a Lloret i la que està més present en el debat polític d’aquests dies.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*