La crisi habitacional i la pobresa energètica amb noms propis

Repassem les històries i les veus més llegides aquest 2019 sobre temes d'habitatge i pobresa energètica

Redacció
 
 
 
Varies manifestants aixequen globus verds pel dret a un habitatge digne / OLMO CALVO (eldiario.es)

Varies manifestants aixequen globus verds pel dret a un habitatge digne / OLMO CALVO (eldiario.es)

Enguany s’han complert 10 anys de la crisi econòmica i, tot i els “brots verds” que se suposa que van naixent, les conseqüències de la crisi encara són greus. L’emergència habitacional i la pobresa energètica donen dades creixents; 2018 ha estat l’any en què s’han assolit els 2 desnonaments cada hora a Catalunya, arribant també a un 13% de catalans que pateixen pobresa energètica. Però també ha estat l’any en què s’ha aprovat la Llei d’Habitatge de la PAH, en que l’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit que el 30% d’habitatges de nova construcció s’hagin de destinar a habitatge social i en que s’ha retirat el recurs d’inconstitucionalitat a la llei 24/2015, coneguda com la llei catalana contra els desnonaments. 

Durant aquests dotze mesos hem estat recollint veus i històries diverses per a explicar, de prop, quines son les realitats darrera la crisi de l’habitatge.

“Perdre el pis per una pujada del lloguer és un desnonament invisible”

Irene Sabaté, portaveu del Sindicat de Llogaters, destaca que els desnonaments per la pujada de preu del lloguer no es reflecteixen a les estadístiques. Però no només això els fa “invisibles”. Quan es tracta d’un lloguer encara no assimilem que ens facin fora de casa com en un desnonament hipotecari, tot i ser “una negació del dret a l’habitatge”.

“Que els barcelonins vulguin regular el preu del lloguer no s’explica sense els moviments anteriors pel dret a l’habitatge”

João França, periodista i ex cap de redacció de ‘Catalunya Plural’, publica ‘Habitar la trinxera. Històries del moviment pel dret a l’habitatge a Barcelona’ (Octaedro i Fundació Periodisme Plural), un llibre que cus la memòria dels activistes pel dret a l’habitatge i reivindica les petites victòries.

Especulació en el mercat de lloguer: responsabilitat de les SOCIMIs 

Els lloguers a Barcelona han augmentat en un 30% en els darrers 5 anys; sovint es posen l’accent en plataformes de lloguer turístic com Airbnb com a principals causants de l’increment dels preus. Tanmateix altres actors econòmics han passat força desapercebuts malgrat alterar el funcionament habitual del mercat, com el gran desembarcament de capital financer arribat mitjançant les SOCIMIs

Ca la Trava o l’okupació com “única manera de tenir un sostre sota el que viure”

A finals d’octubre es va desallotjar el bloc de pisos okupat Ca la Trava, al districte de Gràcia. L’emergència habitacional provocada per l’augment de preus de lloguer duu a moltes persones a ocupar immobles buits, propietat de fons d’inversions, destinats a convertir-se en pisos de luxe: “quedar-se a viure a Gràcia s’ha convertit en una opció política”

L’inquilí del pis recuperat de la licitació de la Generalitat: “Infrahabitatge? Aquí es pot viure tranquil·lament”

La llar d’en Nazario va ser recuperada en una acció del Sindicat de Barri, per evitar que fos subhastat per la Generalitat. Desmenteix la tesi de l’administració: no era infrahabitatge. Així ho creu també Aturem la Subhasta, que afirma que hi hauria altres pisos com el d’en Nazario entre els que l’executiu català començarà a licitar

L’especulació immobiliària: comú denominador de les problemàtiques del Raval

Entitats veïnals denuncien que hi ha “una sinergia objectiva entre entitats financeres, fons d’inversió, propietaris en general, i el tràfic de drogues”. Per això busquen aliats amb els professionals del CAP i el CAS Baluard per afrontar el problema

Barcelona marca el rumb per superar el dèficit històric d’habitatge protegit

Les causes de la gentrificació són complexes i depassen els límits de la política municipal, però això no eximeix els ajuntaments de fer tot el que estigui a les seves mans per garantir el dret a l’habitatge als seus veïns i veïnes. En aquest sentit, els moviments socials havien fet fins ara un balanç agredolç de la gestió municipal en matèria d’habitatge de l’actual govern

Assetjament telefònic i per carta: l’última mesura de pressió contra els afectats per pobresa energètica

L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) denuncia que hi ha diversos membres a les seves assemblees que reben més de sis trucades el mateix dia durant mesos i cartes on s’amenaça a les famílies amb demandes judicials per l’impagament dels subministraments. Segons l’APE, les trucades les realitzen bufets d’advocats i empreses de recobrament subcontractades per Endesa i Gas Natural

L’impacte de la renda sobre la salut en dos municipis veïns: Badia dobla les malalties derivades de la pobresa energètica de Castellar

Les temperatures fredes a la llar porten a situacions d’estrès tèrmic i augmenten la probabilitat de patir malalties cardiovasculars i pulmonars. Un estudi que compara dos municipis del Vallès n’exposa un cas concret

“Ara es parla molt de l’habitatge, però es deixen de banda les persones que han de passar la nit al carrer”

Ferran Busquets és el president d’Arrels Fundació, una entitat que vol que no hi hagi ningú vivint al carrer. A Barcelona, 1000 persones hi dormen cada dia. Acció, sensibilització i incidència política són les tres línies de treball que volen acabar amb el sensellarisme

OPINIONS

El PSC no vol que paguis l’aigua més barata

Per David Cid. Som, sens dubte, davant un nou cas de l’estranya, recorrent i contradictòria relació del PSC amb Agbar, la companyia privada que gestiona l’aigua a Barcelona i que ha fregit el govern del canvi a la ciutat a recursos judicials, a més de gastar-se una quantitat ingent de diners en campanyes publicitàries per posar en valor la seva gestió

Gentrificació i activitat econòmica: amor impossible?

Per Gala Pin. L’activitat econòmica dels nostres barris determina el seu grau de gentrificació. Ciutat Vella regula l’activitat econòmica posant les necessitats dels veïns i veïnes al centre

Picar a la porta de pisos ocupats per guanyar vots i no solucionar res

Per Irene Peiró. Xavier Garcia Albiol publicà un vídeo en el que esbroncava uns suposats okupes a la porta de casa seva. Si no està treballant per revertir la manca d’alternatives habitacionals per a persones en risc d’exclusió, realment vol acabar amb les ocupacions? O el que pretén és atiar el conflicte entre les persones més humils que conviuen en una mateixa escala de veïns, a canvi de guanyar un grapat de vots?

El Ple de L’Hospitalet vota en contra de saber quantes persones dormen al carrer

Per Óscar Martínez. L’Hospitalet vota ‘no’ a fer un recompte dels seus propis veïns i veïnes que dormen al carrer. L’actual govern s’escuda en les seves polítiques socials actuals per votar en contra mentre els veïns saben que hi ha gent dormint al carrer

Per una vida digna: punxem la bombolla dels lloguers

Per Marta Ill i Jaime Palomera. L’emergència habitacional que patim no és un fenomen meteorològic: està cuinada políticament, per tal que una minoria s’enriqueixi a costa de la majoria. Però es pot revertir políticament.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*