La crisi dobla la diferència de renda familiar entre els barris més rics i més pobres de Barcelona

La capital de Catalunya té gairebé el 90% dels seus ocupats en el sector dels serveis mentre la indústria gairebé desapareix de la ciutat

Tomeu Ferrer
 
 
 
La crisi dobla la diferència de renda familiar entre els barris més rics i més pobres de Barcelona | ROBERT BONET

La crisi dobla la diferència de renda familiar entre els barris més rics i més pobres de Barcelona | ROBERT BONET

La crisi ha duplicat les desigualtats entre barris a la ciutat de Barcelona. L’any 2008, data en què es considera que va començar la inseguretat econòmica, el barri de amb la renda familiar més alta (Tres Torres) superava 3,4 cops la del barri amb menor renda familiar disponible (Baró de Viver). El 2016, últim exercici del qual es tenen dades, la proporció, entre els barris de Pedralbes i Ciutat Meridiana, es multiplicava per 7,1, no obstant, s’ha de senyalar que aquesta diferència s’ha reduït respecte als anys 2014 i 2015 en què el deteriorament econòmic era més fort, segons l’estudi Treball a Barcelona 2017, elaborat pel Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) i presentat dijous, 8 de novembre.

L’any 2008 el barri amb major renda familiar disponible multiplicava per 2,1 la mitjana de la ciutat, vuit anys després el multiplicador era 2,4. Al mateix temps, els barris amb menor renda s’allunyen de la mitjana de ciutat, ja que l’any 2008 el barri amb menor renda familiar se situava quasi en la meitat de la mitjana, i el 2016 només arribava al 34,3%.

Una altra pinzellada que mostra com s’ha deteriorat l’entramat econòmic a causa de la crisi: l’any 2008 només l’1,6% de la població de Barcelona residia en barris amb una renda familiar disponible per sota del 60% de la mitjana de ciutat,mentre l’any 2016 era el 13%.

Més serveis, menys indústria

El treball destaca a més de l’increment de la desigualtat entre barris, el fet que la ciutat s’estigui especialitzant en l’àmbit de serveis com a principal font d’ocupació, mentre la indústria perd cada cop més pes en l’entramat econòmic barceloní.

Una altra constatació que es dedueix de l’estudi és que el nivell d’atur ha baixat en gairebé tots els barris de Barcelona. Es mantenen les diferències entre els barris benestants i els barris obrers en quant a la desocupació registrada, però aquesta situació es produeix perquè els treballadors marxen, a vegades del país, o simplement deixen el mercat laboral.

D’acord amb les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), a Barcelona l’any 2017 treballaven 54.600 persones menys de les que ho feien deu anys abans. El CESB fa un toc d’atenció en aquest sentit, ja que la disminució de la població ocupada pot afectar en el futur l’Estat de Benestar i més concretament el sistema de pensions.

Millors salaris per l’efecte capitalitat

Com s’ha dit, la imatge de la ciutat ha canviat des del punt de vista laboral. Cada cop hi ha més gent de coll blanc i corbata i menys treballadors de granota blava. Fa deu anys poc més del 83% cotitzava en empreses de serveis, mentre que ara ja s’acosten al 90%. La indústria ha quedat relegada al 7,4% i la construcció suposa el 2,7%.

Els salaris que es paguen a Barcelona són més elevats que els de la mitjana d’Espanya i de Catalunya. Això s’explica per l’efecte capitalitat. A Barcelona hi ha moltes empreses que hi tenen ubicats els serveis centrals, cosa que apuja la mitjana de les retribucions.

Un barceloní va cobrar el 2016 de mitjana 29.176 euros bruts a l’any, cosa que equival a 14 pagues a 2.084 euros mensuals, segons dades de l’Agència Tributària. La xifra va ser el 23,2% superior a la de la mitjana espanyola i el 14,5% superior a la catalana. No obstant això, al voltant d’1,5 milions de barcelonins, el 62% dels treballadors de tota la província, van cobrar un salari més baix, de 1.470 euros bruts mensuals.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*