La banca ètica creix a Espanya un 9,25% amb la concessió l’any passat de 1.267 milions en crèdits

El nombre de préstecs concedits el 2017 va créixer gairebé un 24% especialment per a Medi Ambient i Cultura. Destaca la baixa morositat de la banca alternativa: l'any passat es va situar en el 2,20% mentre que a la banca tradicional va quedar en el 7,79%

Tomeu Ferrer
 
 
 
La banca ética crece en el estado español

La banca ética crece en el estado español

L’estalvi recollit per les entitats financeres ètiques a l’estat espanyol va arribar a 2.165 milions d’euros, cosa que vol dir que va créixer respecte del 2016 en un 9,24%, segons es recull al baròmetre de les finances ètiques presentat al Pati Llimona per les entitats Finançament Ètic i Solidar (FETS) i l’Observatori de les finances ètiques. L’acte va ser presentat per Carme Bartolí, de FETS.

L’estudi es fa des de l’any 2007, “l’any en què es va produir l’estafa financera”, segons va dir Sergi Salavert a la presentació del treball, els estalvis s’han multiplicat per més de 16, i sempre amb creixement sostingut. La bona salut de les finances ètiques a Espanya contrasta un xic amb l’evolució de l’estalvi disponible a les llars, que segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), va baixar lleugerament, un 2%.

Els responsables del baròmetre han deixat clar que consideren banca ètica, “perquè hi ha entitats que es publiciten com a banca socialment responsable i després veiem, per exemple, que són banca armada i desnonen”, explicava Salavert. La novetat del baròmetre d’aquest any és que incorpora, per primer cop, el sector assegurador ètic, emparat pel segell internacional EthSI.

Les entitats preses com a referència de banca ètica són: ABA Mérida, Associació de Comunitats Autofinançades (ACAF), AIS O’Peto, Associación Red Impulsa, Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), la cooperativa Coop57, Elkarcredit, Fiare Banca Ética, IDEAS Comercio Justo, Oikocredit Espanya i Triodos Espanya.

Al seu torn, les entitats asseguradores són l’Agrupació (Grup ACM Espanya), Atlantis (Grup ACM Espanya), Arç Cooperativa, Mutuacat, Previsora General, Seguros Lagun Aro, Senyes i Social Partners.

Tornant a les dades, la xifra de préstecs realitzats per les entitats abans esmentades ha crescut també un 23,96% fins a 1.267 milions. El darrer decenni la concessió de crèdits s’ha multiplicat per 7,76 cops. A la presentació s’ha comparat amb la banca tracidional, que ha tornat a disminuir el 2017 la concessió de crèdits.

L’estudi analitza els sectors que reben el finançament ètic a l’Estat espanyol, que ha sumat 1.256 milions. El més rellevant és el del medi ambient, que ha rebut el 40,50% dels fons. Segueix l’àmbit social, que abasta diverses branques amb un 24,72%. La cultura obté el tercer lloc en els préstecs concedits amb un 15,36% del total, mentre que els particulars queden per sota amb un 11,78% i l’apartat d’altres va firmar préstecs per un 7,63%.

Concessió de crèdits per anys

Un altre àmbit estudiat és l’internacional. En aquest sector la part més important són els microcrèdits, que han suposat el 77,70%, seguit per l’agricultura amb un 14,54%, les energies renovables amb un 4,85% i el d’altres amb un 2,91%. En total aquest apartat ha concedit préstecs per 11,285 milions.

Com s’ha pogut observar, la banca ètica concedeix a proporció més crèdits que el sector financer convencional. Es podria pensar que molts d’aquests préstecs són de sectors o projectes que no interessen els grans bancs, bé perquè no presenten perspectives de guany o perquè les entitats jutgen els projectes com arriscats.

Més crèdits, menys morositat

La morositat de la banca alternativa és mes baixa que la de les finances tradicionals. I ho és des de l’any 2012. L’any passat la morositat de la banca ètica es va situar en el 2,20% mentre que a la banca tradicional va quedar en el 7,79%.

Els usuaris de la banca ètica a Espanya no han deixat de créixer des de l’any 2012, tot i que el 2017 ha mostrat una certa estabilitat: ha passat de 236.341 usuaris de 2016 a 232.010 de 2017. Però, tal com s’ha manifestat en la presentació, tot i disminuir els usuaris han augmentat les aportacions al capital social, concretament un 5,25% fins a totalitzar gairebé 180 milions d’euros.

Madrid és el territori de l’Estat que més aposta per la banca ètica, aquest territori representa un 31,79% del total. Segueix Catalunya amb un 13,83% i Andalusia amb un 12,95%.

Pel que fa a les assegurances, les entitats gestionen primes valorades en 648.457 milions, xifra que representa un 1,01% del sector. Les inversions gestionades han sumat 1.664 milions i les pòlisses subscrites sumen 1,8 milions el 2017.

Barcelona pionera destacada

A l’acte no tot van ser xifres, hi va haver també apreciacions. Així, David Llistar, director de Justícia Global i Solidaritat, de l’Ajuntament de Barcelona ha explicat que fins a 2015 tot el finançament municipal (el deute) es gestionava només amb la banca tradicional. Igualment els dipòsits i a gestió dels cobraments i pagaments es feien seguint només criteris financers.

A partir d’aquell exercici, el consistori va decidir aplicar criteris socials a la seva operativa financera. A més es van emetre bons sostenibles – verds i socials- per 35 milions. També es va iniciar la col·laboració amb la banca pública (Banc Europeu d’Inversions) per 125 milions i també es van demanar crèdits per 59 milions al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. A més, s’han obert comptes corrents i dipòsits a bancs com Fiare Banca Ètica, Triodos Bank i Caixa d’Enginyers. Dit en una xifra que permet valorar el conjunt, dels 835 milions de l’endeutament del consistori barceloní, un 54% ho estan en banca publica o ètica i la cresta a la banca tradicional.

Per la seva banda, Carme Gual, de l’Agència Catalana de Cooperació, va reconèixer que la Generalitat va més endarrerida que l’Ajuntament de Barcelona en la promoció de les finances ètiques. Ho va justificar en part pels esdeveniments polítics dels últims temps. Es va mostrar partidària d’una certa convergència entre finances ètiques, tercer sector social i consum responsable. Tot plegat ho va sintetitzar Gual amb una frase optimista: “qui ens havia de dir que tot això començaria el 2007 amb unes màquines de cafè al Palau de Mar”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*