Marta Bolinches, advocada d'Irídia

“L’1-O un sotsinspector de la policia va colpejar amb la porra als ulls a una escola i després va empènyer gent per les escales a una altra”

“Totes les actuacions policials de l’1-O van ser desproporcionades”, assegura l'advocada d'Irídia, Marta Bolinches. Després de cinc mesos analitzant i monitorejant els casos de violència policial que van tenir lloc l'1-O a Barcelona, afirmen que hi havia un “patró de conducta”. Denuncien, a més, que "la Policia Nacional i la Fiscalia no estan investigant d'acord als estàndards internacionals en la matèria"

Yeray S. Iborra / Sònia Calvó
 
 
Marta Bolinches, advocada d'Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans / SÒNIA CALVÓ

Marta Bolinches, advocada d'Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans / SÒNIA CALVÓ

Fa 5 mesos que va tenir lloc l’1-O, però per a moltes persones segueix ben vigent. Aquell dia, arran de la celebració del referèndum, la plataforma #SomDefensores, formada per més de 60 advocats, 70 observadors, 25 psicòlegs i 30 col·laboradors logístics, va monitorejar i controlar les vulneracions de drets humans que van tenir lloc a Barcelona i va atendre’n les víctimes. Una de les advocades que va formar part del dispositiu va ser Marta Bolinches, advocada d’Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans.

Des d’aquesta entitat actuen com a acusació particular de víctimes que van patir violència policial i repressió l’1-O i preparen litigis estratègics com, per exemple, aconseguir que la policia vagi identificada per davant i per darrere. Tenen clar que “totes les actuacions policials de l’1-O van ser desproporcionades”, per això parlen d’un “patró de conducta”. Denuncien que fer aquesta tasca d’investigació, reparació social i defensa no sempre és fàcil, ja que es troben amb traves, com que la Policia Nacional i la Fiscalia “no estan investigant d’acord als estàndards internacionals en la matèria”.

L’1-O va deixar imatges de violència policial. Quins abusos es van cometre?

Molts. Per una banda se’n van cometre que afecten drets civils i polítics i, per l’altra, els que afecten la integritat física i moral. L’actuació policial, seguint criteris jurisprudencials del Tribunal Suprem, va ser clarament desproporcionada. La llei orgànica que regula els cossos i forces de seguretat de la Policia Nacional estableix uns principis d’actuació que són la congruència, l’oportunitat i la proporcionalitat. La proporcionalitat es regeix en funció de l’oposició amb què es troben els agents, i l’1-O el que es van trobar va ser gent que feia oposició simbòlica; molta gent amb actitud no violenta, ajaguts a terra, de totes les edats, amb les mans aixecades… Per això diem que aquest abús de la força va causar una afectació de drets civils i polítics, a més de violència institucional, i d’un efecte repressiu en context de protesta. A més, també hi va haver un abús físic i moral cap a tota la ciutadania en general.

Què poden comportar aquests delictes contra la integritat moral?

És un moment molt inicial per saber-ho. Però amb el Codi Penal a la mà, la gravetat de les situacions que s’estan investigant podrien comportar penes amb compliment de presó efectiva.

Hi ha algun cas especialment greu?

El de l’escola Mediterrània, clarament. Allà es veu com els agents comencen a córrer ja amb les porres alçades i van directament a carregar. Ni molt menys van avisar, tot el contrari. No va ser progressiu.

Heu presentat deu querelles, de les quals cinc ja s’han admès, l’última la de l’Escola els Horts de la Verneda. A què aspireu amb aquests litigis oberts?

Un dels nostres màxims és aconseguir les comunicacions policials internes, saber de què parlaven l’inspector en cap –el màxim responsable sobre terreny– i el centre de comandament de Barcelona. Pot ser que no siguin rellevants aquestes converses, però possiblement surten coses molt fortes. Si s’entreguen, podrem descobrir noves informacions.

De què depèn que aconseguiu les comunicacions?

El jutge les ha requerit i ara la policia les ha d’entregar, perquè en principi les comunicacions no s’esborren. El que no sabem és si les entregaran a la primera o caldrà que el jutge faci diversos requeriments. El jutge té la facultat d’obligar a entregar-les, fins al punt que si no ho fan tot i el requeriment judicial, els agents poden estar incorrent en un delicte d’obstrucció a la justícia. Això a vegades passa i és un delicte penal amb penes elevades. Les haurien d’entregar, però una altra cosa és que diguin que s’han esborrat, o vés a saber…

S’està intentant boicotejar la investigació?

La Policia Nacional i la Fiscalia no estan investigant d’acord als estàndards internacionals en la matèria. Des del primer dia la Policia Nacional hauria pogut identificar els seus agents en els informes que ha entregat, especificant quins agents van realitzar cada actuació i quines funcions tenia cadascun. Ho saben perfectament i no ho estan fent. En l’informe que han entregat només diuen quin rang jeràrquic tenia cada agent. Ni tan sols identifiquen quins eren escopeters i quins conduïen les furgonetes. En canvi, sí que especifiquen quins agents van resultar ferits, quina oposició es van trobar, quin material electoral van requisar complint el mandat judicial i justifiquen la brutalitat policial dient que la gent estava molt alterada. Calen mesures efectives per assegurar les investigacions rigoroses davant situacions de violència institucional.

Amb tota la informació i les dades que esteu creuant, esteu trobant que algun agent actués a diverses escoles?

Quan els agents van entregar el quadrant de tots els policies que hi havia a les escoles es va poder veure que hi havia grups que havien operat a diverses escoles. El que falta veure és si també estaven implicats en diverses agressions. Per exemple, hi ha un cas d’un agent que a la Mediterrània colpeja a una noia als ulls amb la porra, causant-li fractures i lesions greus, i després va a l’escola Pau Claris i llença a persones per les escales. Aquest agent, que és el mateix en les dues ocasions, és sots inspector.

Puc dir de manera molt contundent que totes les actuacions policials de l’1-O van ser desproporcionades i és per això que parlem d’un patró de conducta, perquè absolutament a totes les escoles de Barcelona es va actuar amb brutalitat policial. Per això sol·licitem les comunicacions, perquè entenem que hi ha unes ordres per actuar d’aquesta manera, i volem que Pérez de los Cobos comparegui com a testimoni, perquè entenem que hi ha ordres que poden provenir dels alts comandaments. Cal dir també que en alguns casos hi havia agents individuals que estaven exageradament exaltats. Per exemple, en la mateixa la Mediterrània, es veu perfectament al vídeo com l’agent està amb un comportament molt estrany, molt nerviós, tota l’estona s’està movent, fins que colpeja a molta gent amb el bastó horitzontal als ulls.

Si no s’identifica a l’agent que ha fet l’agressió, la denuncia pot prosperar?

En un procediment normal i corrent, si no s’identifica l’autor el procediment s’arxiva provisionalment. Això vol dir que el jutge pot considerar que hi ha indicis delictius però el procediment no pot tirar endavant per falta d’autor conegut. En el moment que apareix una nova prova el procediment es pot tornar a obrir, no té res a veure amb un arxiu definitiu, que seria quan el jutge considera que no hi ha delicte. Per això nosaltres ens hem querellat contra els responsables sobre terreny de cada escola alhora que contra els agents individuals. Entenem que l’últim responsable sobre terreny és el responsable de l’operació i aquest sí que està identificat en tots els casos i, per tant, el procediment hauria de prosperar. Amb les comunicacions podrem saber si hi ha un tercer responsable, el centre de comandament. Si es considerés que només són responsables dels delictes els autors directes i s’arxivessin casos per no haver-ne pogut identificar l’autor seria directament culpa de la Policia Nacional per no portar identificats correctament als seus agents, un fet que està dificultant molt tota la feina. Volem aconseguir que els agents vagin identificats per davant i per darrere.

En el cas del Roger Espanyol, el noi que va perdre la visió d’un ull per una bala de goma disparada a l’escola Ramon Llull, s’ha pogut identificar a l’escopeter?

No, encara no, però tenim esperances de poder-ho fer aviat. Sabem quants i quins escopeters hi havia pels vídeos. Amb els vídeos hem pogut identificar-ne a uns quants i això fa que només ens en quedin tres per saber qui són. Si el jutge cita els tres a declarar com a investigats, en fase d’interrogatori podrem saber els detalls i esclarir qui és el responsable.

Una de les advocades d’Irídia, Anaïs Franquesa, va anar juntament amb Roger Espanyol al Parlament Europeu, a Brussel·les. Voleu internacionalitzar el cas?

Tenim molt clar que amb l’1-O volem esgotar totes les instàncies possibles, també les internacionals. Però per això cal primer esgotar les internes, les de dins de l’Estat espanyol. També volem fer un impuls per lluitar contra les bales de goma a escala internacional. Tenim com a objectiu potenciar l’obligatorietat de la identificació dels agents, és un dels nostres litigis estratègics.

Marta Bolinches: “Totes les actuacions policials de l’1-O van ser desproporcionades, per això parlem d’un patró de conducta” | SÒNIA CALVÓ

Quins factors es van tenir en compte, en el cas de Barcelona, per triar l’escola on actuar?

Tenim dues hipòtesis, que no estan corroborades però esperem poder-ho fer en el procés judicial. Una és que responia a llocs on votaven persones amb càrrecs públics o polítics en relació al procés independentista i a la realització del referèndum. L’altre, creiem que és un criteri d’efectivitat, amb escoles on era fàcil accedir-hi, carregar de manera brutal i indiscriminada, i marxar corrent. Hi ha barris on no es va actuar o s’hi va actuar menys, perquè hi ha carrers de difícil accés o peatonals, com Ciutat Vella, el Raval o Gràcia.

Quines afectacions psicosocials va tenir per a les persones l’1-O? Podem parlar de violència institucional en un estat de dret?

Després de l’1-O vam atendre 75 persones en 3 setmanes. La gent estava desfeta, però clarament no pels cops físics, sinó per l’afectació a la integritat moral i per la concepció política de l’Estat. Per molta gent era un fet nou estar a una manifestació i per tant mai abans havien patit una càrrega policial. Estem acostumats que la violència institucional o policial en contextos de manifestació la pateix un cert col·lectiu de gent que està molt estigmatitzada, més activista o “antisistema”. Però l’1-O hi havia gent de totes les edats i tipus.

Hi ha una cosa, però, que ens va sorprendre. Moltíssima gent amb qui hem parlat ens ha comentat que veien com es pegava més a la gent gran i a les dones. Aquesta percepció individual, tot i que serà difícil de provar en l’àmbit judicial, és molt real pel que fa als criteris de selecció. Quan la policia s’acosta veus per a qui van. Això ho agreuja tot, per l’element masclista i discriminatori, i perquè en el cas de la gent gran fa que la desproporcionalitat sigui més bèstia. No és el mateix agredir activistes que ens sembla que estan “protegits” o “acostumats” que agredir a gent gran, asseguda a terra amb les mans alçades. L’impacte tan bèstia que genera això, a més de a la integritat moral individual, també afecta a nivell col·lectiu. Molta gent ens repeteix que mai s’haurien imaginat que això passaria.

Aquesta repressió, pot desmobilitzar?

La repressió té un efecte clarament simbòlic d’estigmatitzar, atomitzar, aïllar i controlar a la població a partir de la por. Si t’ha passat això, et pensaràs dues vegades tornar a una manifestació i per tant, d’exercir certs drets socials, civils i polítics. Un dels efectes, no sé si podríem dir “positius” de l’1-O, és que part de la població que s’havia sumat al discurs estigmatitzador cap als antisistemes, de cop i volta es veuen a l’altre costat i veuen que la repressió actua de manera indiscriminada. Veurem quines conseqüències té aquesta onada repressiva i si aconseguiran desmobilitzar la gent.

L’afectació psicosocial està reconeguda judicialment?

Quan el jutjat rep una denúncia on hi ha un delicte de lesions envia a la gent al metge forense. Estem parlant de 257 persones en el cas de Barcelona. Però tenim un problema perquè moltes vegades el metge forense no té en compte l’afectació psicosocial. El que fan és recollir els informes d’urgències i fer una avaluació física de la persona. En funció de la voluntat del metge forense en recull l’angoixa, l’ansietat i els símptomes d’afectació psicològica, com la por cap als cossos policials o el trencament de la quotidianitat. Però en altres no. A totes les nostres querelles aportem informes psicològics per poder objectivar el dany.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*