Jordi Sánchez, president de la Generalitat?

No pretenem que els partits d'esquerres facin un gir cap a l'independentisme ni que renuncïin als seus programes polítics i socials. Simplement que facilitin l'elecció de Jordi Sánchez mitjançant una abstenció d'alguns dels vostres diputats/des

Jordi Borja
 
 
Marta Rovira, Jordi Sánchez i Marta Pascal / @jordialapreso

Marta Rovira, Jordi Sánchez i Marta Pascal / @jordialapreso

L’opció més lògica. Absent el cap de llista guanyadora el segon és Jordi Sánchez, per cert un polític independent dels partits. L’acord que ja existia abans de les eleccions ara es manté entre Junts per Catalunya i ERC. Aquest bloc si bé manté en el seu horitzó la independència han fet un pas enrere per poder actuar políticament en el marc jurídic i polític actual. És legal la candidatura de Jordi Sánchez? Una presó preventiva, i molt discutible, no pot suspendre els drets bàsics ni de Sánchez ni de cap altre “preventiu”. Va ser candidat i en cap moment el govern espanyol i la judicatura van emetre cap mena d’oposició. Va ser elegit i ara se li proposa la presidència de la Generalitat per dues forces polítiques, Junts i ERC, que representen quasi la meitat del Parlament.

El govern espanyol i els portaveus del PP, Ciutadans i ¿PSOE? ja donen per fet que un Tribunal, el Suprem o el Constitucional, ho prohibiran, conscients que fan un frau de llei i cometran un delicte de prevaricació. Les acusacions de “sedició i rebel·lió” difícilment es pot aplicar ja que ha d’haver-hi una acció o preparació de l’acció “violenta i tumultuària”. Sánchez, com Cuixart, en totes les ocasions que han intervingut en manifestacions han recomanat i així s’ha fet per tothom pacíficament. En resum es pot aplicar la Reina d’Alicia en el País de les meravelles: “primer la sentència i que s’executi immediatament (condemna a mort dels opositors) i que es reuneixin els Jutges i decideixen el veredicte més tard, Com en aquest cas, abans de jutjar-lo se’l condemna. No hi ha cap dubte, Jordi Sánchez legalment pot ser elegit president. Si hi ha una decisió judicial en sentit contrari és simplement un delicte, es miri com es miri.

Pot obtenir la majoria parlamentària per ser elegit? Em resulta estrany que es consideri lògic un acord del bloc Junts i ERC amb les CUP. La situació política ha canviat després de l’1-O i l’aplicació del 155 de la Constitució que de facto s’ha anul·lat l’autogovern català. Junts i ERC aparquen per altres moments les decisions unilaterals respecte a la independència i el muntatge republicà en el marc de la Generalitat. És a dir volen evitar una confrontació directa amb la Constitució, l’Estat i especialment la Judicatura. En canvi les CUP volen mantenir l’afirmació independentista i situar-se al marge del marc polític-jurídic. És molt legítim però mantenir-se al marge de la política legal. Pel que sembla i pel que diuen ERC i Junts volen actuar en el marc legal, com fan PNV i fins i tot Bildu. Un acord Junts, ERC i Cup (si manté les actuals posicions) fora un desastre.

Pot haver-hi un acord amb les esquerres per fer una gran majoria? En teoria seria possible. La qüestió ara no és confrontació dreta-esquerra ni independència-antindependència. La qüestió és democràcia i autogovern davant dels usos perversos del govern espanyol i de la judicatura. Però el govern de la Generalitat en els darrers anys ens va portar a un atzucac i va ser còmplice de les polítiques neolliberals. I les esquerres, Comuns i PSC, els primers s’han esfumat de la política catalana i el PSC ha anat darrera del PSOE, que en el tema català s’ha unit amb el PP i Ciutadans. Cal deixar passar un cert temps per retrobar-se entre uns i altres. Però ara la qüestió immediata és l’elecció del president.

Pot haver-hi una majoria que doni suport o almenys faciliti l’elecció de Jordi Sánchez? Aquests dies he coincidit i comentat amb alguns/es amics/es respecte a la candidatura de Jordi Sánchez. La majoria han estat molts anys en el PSUC. Alguns independentistes i altres no ho som però ho respectem. Jordi Sánchez té una trajectòria catalanista i d’esquerres. Ha defensat la idea independentista pacíficament. Ha anat en una candidatura catalanista i oberta cap al centre dret i al centre esquerra. És un polític honest, amb capacitat de consens i molt sentit comú. El proposen Junts per Catalunya i per ERC. ¿Des de les esquerres podem facilitar un govern “centrista”?

Probablement nosaltres no coincidim en les polítiques socials i econòmiques  que s’han fet a Catalunya però els governs espanyolistes (PP, C’s i PSOE) són encara pitjors. Junts per Cat i per ERC estan més oberts cap a les esquerres que els que apliquen el 155. La dignitat de Catalunya  avui és tenir el dret de decidir la presidència de la Generalitat. Jordi Sánchez és segurament la persona més indicada i més ben situada.

No pretenem que els partits d’esquerres facin un gir cap a l’independentisme ni que renuncïin als seus programes polítics i socials. Simplement que facilitin l’elecció de Jordi Sánchez mitjançant una abstenció d’alguns dels vostres diputats/des.  I sempre serà millor que Junts per Cat i ERC negociïn les polítiques amb Catalunya amb els Comuns i amb el PSC que amb les CUP.

Personalment em dirigeixo als dirigents polítics de En Comú que facin un pas endavant per reconstruir l’àmbit polític català autogovernat. Com deia Borges hi ha moments excepcionals que cal tenir un acte de coratge. Ja sé que no és fàcil. Voldria dir el mateix al PSC, però em temo que encara no tenen força pròpia per prendre aquesta iniciativa.

I no oblidem, Jordi Sánchez (i Cuixart) poden podrir-se a la presó. No són líders polítics i no tenen càrrecs institucionals. Si és candidat, passi el que passi (no sóc optimista respecte el Tribunal Suprem) tindrà ressonància internacional. Pot, potser, facilitar a curt o mig termini, la sortida de la presó.

Jordi Borja
Sobre Jordi Borja

Geógrafo y urbanista. Profesor de la Universitat Oberta de Catalunya. Presidente del Observatori DESC. Es autor, entre otros libros, de Revolución urbana y derechos ciudadanos (Alianza, Barcelona, 2013). Jordi Borja (Barcelona 1941), es va llicenciar i va obtenir un master en Sociologia, Geografia i Urbanisme a París, a on es va exiliar als 20 anys, poc després d’haver ingressat al PSUC. Va ser un dels fundadors de Bandera Roja, el 1968, fins que el 1974 reingressa al PSUC, on va ser responsable de Moviment popular i política municipal i territorial. Va ser Diputat al Parlament de Catalunya i tinent d’alcalde de Descentralització a l’Ajuntament de Barcelona. Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*