John Carlin: “Què hauria fet Nelson Mandela en el conflicte entre Catalunya i Espanya?”

L’autor ‘d’Invictus’ creu que el líder sud-africà, en cas de presidir el govern espanyol hauria buscat acostar posicions ja el 2012 intentant empatitzar amb el govern i la societat catalana.

Tomeu Ferrer
 
 
 
John Carlin en la UPEC

John Carlin en la UPEC

John Carlin, un conegudíssim periodista expert en conflictes internacionals, es preguntava en veu alta quin seria el paper que Mandela, personatge sobre el qual va fer un llibre premiat, salvant totes les distàncies, en el conflicte entre Catalunya i Espanya. La qüestió, certament polèmica, va sorgir en el transcurs d’una entrevista col·loqui que li va fer la també periodista Sara Gonzalez, de Nació Digital, en el marc de la primera jornada de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) davant d’unes 300 persones a la sala Brigades Internacionals de la seu històrica de la UGT de Catalunya.

El periodista, fill de pare escocès i mare espanyola, ha viscut a Catalunya i a Espanya, i reconeixia tenir una idea clara del contenciós polític que s’ha viscut els últims anys.

La situació hipotètica la fixava Carlin l’any 2012, quan es va celebrar a Barcelona la manifestació de l’11 de setembre més nombrosa. Es preguntava què hauria fet Mandela en cas de ser el primer ministre espanyol.

L’autor d’Invictus, que va informar també de les negociacions de l’Ulster, explicava que Mandela davant la mobilització hauria reaccionat de manera molt diferent de com ho va fer el govern del PP. «Jo crec que hauria buscat un lloc emblemàtic com el Palau de la Música catalana i hauria convocat l’endemà de la protesta el govern català, també a gent important de la societat civil i fins i tot jugadors de futbol», explicà. Allà, sempre hipotèticament, Mandela hauria fet alguna frase en català i hauria intentat entrar en un diàleg franc amb la societat catalana. En la seva opinió en aquell moment i amb una mentalitat negociadora s’hauria evitat la tensió a la qual s’ha arribat ara.

Carlin ha repartit crítiques per tots els protagonistes de la situació a Catalunya. Però la part més gran de la plantofada l’ha adjudicat al govern del PP. Ha desqualificat l’immobilisme i la judicialització amb què el president espanyol ha respost a les reivindicacions catalanes. També ha considerat que la solució ideal hauria estat fer un referèndum, «que probablement hauria guanyat el no», però ha afegit que l’opinió pública espanyola no hauria entès, ni a l’inici de la crisi, ni ara una decisió com fer una consulta.

El que es dóna a partir del nou govern a Espanya presidit per Pedro Sánchez, l’ha definit Carlin com «un canvi de música ambiental». De totes maneres ha qualificat Espanya com un país «políticament confús i gairebé bipolar». Amb aquesta definició feia palesa la seva visió ambivalent de la societat espanyola, que «en algunes coses es comporta com un país sociològicament avançat. Jo diria que aquest és un país bo, per exemple, per facilitar que els gais es casin», o -ha remarcat – la reacció positiva davant la immigració, a diferència del que ha passat a Gran Bretanya o Alemanya, on han aparegut partits xenòfobs, ha dit. En aquest sentit ha titllat Espanya com un país que està en la fase adolescent de la democràcia.

Dirigents independentistes nazis

Tot i aquesta visió, Carlin ha puntualitzat que, en relació amb la situació de Catalunya, a Espanya es viu per part de la població una inexplicable incomprensió, que en la seva opinió forma part de la seva «l’ànima fosca». En aquest sentit, ha posat exemples personals: «jo tinc un amic espanyol, progressista, informat, bona persona, amb qui un dia dinant parlàvem de la situació a Catalunya, que em va etzibar que els dirigents independentistes eren nazis, així sense matisar. Jo li vaig respondre que ja no podíem parlar més d’això, perquè no ens entendríem». Per comparar-ho va citar un altre amic seu britànic amb qui havia comentat les demandes de l’independentisme: «el meu amic és de dretes, només en tinc un d’aquests, i un dia, després de l’1 d’Octubre, veient com reaccionava el govern espanyol, el comentari que va fer – i és una persona clarament conservadora- va ser: com poden ser tan retrògrads?».  Per això mateix ha considerat positiva la nova conjuntura, tot i que ha dit que no s’han d’esperar canvis dràstics.

La situació respecte als presos ha estat definida com «una salvatjada» perquè enrareix l’atmosfera, i ha considerat que les acusacions de sedició i rebel·lió no s’aguanten.

En aquest punt va fixar les seves distàncies amb l’independentisme, de qui ha dit que va pretendre tirar pel dret, «quan la fruita no estava madura i va provocar una catàstrofe». Tanmateix va deixar clara la seva posició favorable a una entesa entre Catalunya i Espanya fruit de la negociació i l’entesa. Per assolir un acord va considerar primordial «el respecte entre tots».

Acord entre republicans

La jornada havia començat amb la participació dels secretaris generals de CCOO, Javier Pacheco, i de la UGT de Catalunya, Camil Ros. Enguany la UPEC té com a tema central el món del treball.

El rector de la UPEC, Jordi Serrano, ha parlat de la fractura social, que ha dit que es mantindrà mentre hi hagi presos, «perquè no es pot dialogar si sé que el que tinc al meu davant em vol empresonar». Ha criticat per essencialista el president Torra.  Ha manifestat la seva estranyesa perquè les banderes espanyoles que molts catalans han penjat dels seus balcons, de forma totalment legítima, no siguin republicanes i ha fet una crida a l’entesa entre els republicans catalans i els de la resta de l’Estat, posant com a exemple que el 14 d’abril de 1931 davant la proclamació de la República per part de Macià la resposta del govern central no va ser enviar piolins sinó una delegació de polítics republicans que van negociar i d’on va sortir la Generalitat recuperada.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*