La crònica de Vicenç Batalla des del Festival de Cannes (I)

Jim Jarmush, una paròdia de zombis massa autocomplaent

Què millor que obrir la competició de la 72ª edició del Festival de Cannes amb una pel·lícula de zombis processada per la visió del cap de files del cinema independent Jim Jarmush. Amb Bill Murray, Adam Driver, Chloë Sevigny i Tilda Swinton pujant la catifa vermella. El problema és que de tanta paròdia sobre el malestar de la societat nord-americana amb els seus polítics el film acaba sent inofensiu

Vicenç Batalla
 
 
 
Bill Murray, Chloë Sevigny i Adam Driver, a The dead don’t die, de Jim Jarmush

Bill Murray, Chloë Sevigny i Adam Driver, a The dead don’t die, de Jim Jarmush

L’esfinx de Jim Jarmush, 66 anys, cabell blanc sempre tallat a l’estil de la modernitat dels vuitanta i ulleres negres, és tot un símbol d’aquell cinema independent nord-americà que va néixer amb Estraños en el paraíso amb Càmera d’Or inclosa a Cannes el 1984. Aquest dimarts, com a inauguració del festival 2019 amb la seva pel·lícula The dead don’t die obrint la competició, els periodistes el veiem pujar les escales del Grand Théatre Lumière a la sala contigua Debussy amb la mateixa elegància i acidesa que fa 35 anys.

Al seu costat, es fotografiaven antics i nous actors de la seva filmografia com a Bill Murray, Tilda Swinton, Adam Driver, Chloé Sevigny… Encara que no hi eren els músics Iggy Pop, RZA i Tom Waits, que també participen en aquesta pel·lícula de zombis del segle XXI que pretén ser una paròdia contra l’administració Trump i tot el poder que l’envolta.

Un malson de morts vivents de la societat nord-americana, i per extensió del mateix malson polític a la resta del planeta, filtrada per aquest humor corrosiu del sector cultural que exerceix des de Nova York o Los Angeles. I aquesta és la força i els límits de la cinta, perquè et diverteixes amb els gags i amb aquests actors i músics parodiant-se a ells mateixos però en cap moment aquesta crítica s’eleva cap a una reflexió que busqui alguna cosa més que riure sobre coses evidents. La caricaturització de l’home blanc que no vol perdre el poder, de la negació del canvi climàtic, de la joventut hipster que necessita d’estar connectada tot el temps al mòbil no és raó suficient per ficar-se en la pell d’aquests zombis que deambulen desorientats per una petita població d’un lloc perdut dels Estats Units.

La mirada és massa altiva per part de Jarmush, tot i el bon treball d’actors. Iggy Pop, la iguana, sembla que hagi nascut per protagonitzar el seu episodi zombi. Tom Waits, a qui descobrim poc a poc darrera d’un ermita pelut del bosc i gràcies a la seva veu, hi fa el paper més compassiu. Bill Murray fa de Bill Murray, Adam Driver fa d’Adam Driver, Chloë Sevigny fa de Chloë Sevigny i a Tilda Swinton, amb accent escocès, se la glorifica com a un ser sobrenatural. La botiga d’objectes freak és un homenatge a les sèries B sense la innocència d’aquestes. I no sembla respirar-se gaire esperança en la conclusió final.

En aquesta segona etapa de Jarmush a Cannes, la pel·lícula de vampirs Only lovers left alive (Solo los amantes sobreviven), entre Detroit i Tànger, tenia un inici psicodèlic espectacular. I la següent, Paterson, un delicat i exquisit tractament de la sensibilitat artística sense necessitat de jutjar a bons i dolents. És el que s’hi troba a faltar aquí, on la paròdia es parodia excessivament a ella mateixa amb massa judicis de valor. I la música del grup SQÜRL de Jarmush, amb l’afegit d’un tema country de Sturgill Simpson que dona títol al film, és agradable sense que tampoc enganxi. La seva data d’estrena a l’Estat espanyol, com a Los muertos no mueren, està prevista per al 28 de juny.

Cerimònia d’obertura amb Iñárritu i record a Varda i Legrand

La competició a la Palma d’Or amb un total de 21 llargmetratges fins al 25 de maig está llançada, amb un jurat presidit pel director mexicà Alejandro González Iñárritu. En el seu parlament d’obertura, íntegrament en castellà i pronunciant Canes i no com en francès Cannes, va exhibir humilitat i orgull d’encapçalar aquest jurat. La decisió l’haurà de consensuar amb cinc altres directors i directores (Robin Campillo, Yorgos Lanthimos, Paweł Pawlikowski, Kelly Reichardt, Alice Rohrwacher) dues actrius (Elle Fanning, Maimouna N’Diaye) i un dibuixant de còmics (Enki Bilal).

El presentador de l’acte, el periodista i actor Edouard Baer que repeteix donada la seva gran cintura demostrada l’any passat, va fer un elogi per la seva part del cinema i les sales de cinema. I, encara que fos de passada, va mencionar la plataforma en línia Netflix com a rerefons d’aquesta guerra amb els distribuïdors francesos per a l’exhibició de les pel·lícules que finança. I que, de moment, impedeix que participin de la competició. En aquest sentit, la cerimònia es va retransmetre simultàniament a sis-cents sales del país.

Hi va haver un moment emotiu, amb el record per la desaparició els darrers mesos de dues figures de la filmografia nacional: la directora Agnès Varda i el compositor Michel Legrand. Per això, la jove cantant belga Angèle va interpretar de forma acurada Sans toi, cançó composta per Legrand per a la pel·lícula Cléo de 5 à 7 (1962). I el festival es va donar per inaugurat de la mà de Javier Bardem i Charlotte Gainsburg.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*