Escoles Rainbow: una mirada LGTBI a l’escola

Dos centres de Barcelona desenvolupen el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER), impulsat per l'Associació FLG, un projecte per a la prevenció de conductes homòfobes i la prevenció de la marginació social de les famílies i persones LGTB (i els seus entorns familiars).

Victòria Oliveres
 
 
Codi igualitàri de l'Escola Sant Felip Neri

Codi igualitàri de l'Escola Sant Felip Neri

A l’escola Sant Felip Neri, situada al cor del barri Gòtic, fa quatre anys van voler millorar l’atenció de l’alumnat. La diversitat en l’àmbit escolar “no es pot limitar a l’aspecte acadèmic, ja que la tasca de l’escola és educativa i s’enfoca per acompanyar a l’alumne en el seu creixement personal de manera integral”, expliquen Anna Regàs, directora del centre, i Olga Sánchez, coordinadora d’Educació Infantil.

Aquesta inquietud per treballar una necessitat existent, juntament amb la presència a l’escola de famílies que pertanyen a l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais (FLG), els va portar a convertir-se en “escola rainbow”.

Aquest és el nom amb què es coneixen els centres que desenvolupen el Programa Educatiu Escoles Rainbow (PEER), impulsat per l’Associació FLG, un projecte per a la prevenció de conductes homòfobes i la prevenció de la marginació social de les famílies i persones LGTB (i els seus entorns familiars).

“Vèiem un buit de contingut i volem que l’entorn educatiu dels nostres infants sigui respectuós amb la diversitat de gènere”, explica la presidenta de l’associació, Katy Pallàs. Per això, van decidir impulsar el PEER, un projecte vol “fer veure als professionals educatius recursos que ja tenen al seu abast dins el currículum”, afegeix Pallàs.

Actualment hi ha dos centres a Barcelona que l’estan desenvolupant. L’escola Sant Felip Neri, que ja el tira endavant sense el suport de l’Associació FLG, i l’escola Turó Blau, centre públic del barri de Sant Andreu, on l’associació està fent el segon any de formació.

Com convertir-se en ‘escola rainbow’

El primer pas a l’escola Sant Felip Neri va ser la constitució d’una comissió formada per famílies i mestres per introduir-se en aquest programa i realitzar una formació inicial de tot el claustre duta a terme per l’associació.
A partir d’aquí, van seguir diversos cursos que els donaven exemples pràctics d’unitats didàctiques que poden replicar a les diferents classes. “En les formacions, veuen molts beneficis sobre d’on poden treure informació i recursos”, explica la presidenta.

A més, també els proporcionen aixopluc legal “per si les famílies es planten”, diu Pallàs. I és que la Llei 11/2014, contra l’Homofòbia, la Bifòbia i la Transfòbia, recull tenir en compte la diversitat d’orientació sexual i d’identitat o expressió de gènere i vetllar per la prevenció de violències contra les persones LGBTI en el medi escolar.

“Ara a l’escola som molt més curoses amb el vocabulari que utilitzem”, expliquen Anna Regàs, directora del centre, i Olga Sánchez, coordinadora d’Educació Infantil. “Els canvis s’han produït vers l’ampliació de la mirada dels docents i personal de l’escola cap a la diversitat”, afegeixen.

En aquest centre van revisar tota la documentació de l’escola per tal que fos respectuosa i tingués en compte la diversitat de famílies que tenim i de l’alumnat. També elaboren cada curs un codi igualitari i s’ha creat a l’ESO la Comissió d’Igualtat formada per alumnat i dues mestres que funciona com un observatori de conductes homòfobes i masclistes, i fa propostes de formacions a l’alumnat.

Un canvi positiu, però no suficient

“El projecte ha generat reflexió en tota la comunitat educativa i normalització en l’expressió de la diversitat del nostre alumnat”, expliquen des de Sant Felip Neri. Veuen com, en poc temps, els alumnes es mostren “molt més oberts i obertes en la seva expressió de gènere i el respecte que mostra la comunitat”.

“Ens fa sentir molt contentes de la tasca feta i les famílies també expressen aquesta acceptació i la satisfacció perquè sigui així”, diuen Regàs i Sànchez. Tot i que reconeixen que no tothom ha mostrat el mateix grau de comprensió. Això s’ha vist en un 5% del claustre, que ha “mostrat amb menys implicació però mai amb rebuig i negació”, afegeixen.

El que sí que mencionen des del centre és la manca de recursos per finançar aquest projecte. “Els recursos que ens falten els invertiríem a augmentar la formació del claustre i, sobretot, a realitzar activitats amb experts/es i xerrades on poguessin escoltar persones que han viscut experiències diverses vinculades al fet de sentir-se diferent de la majoria”, diuen la directora i la coordinadora d’infantil de l’escola Sant Felip Neri.

Implicació de l’administració

La intenció de l’Associació de Famílies Lesbianes i Gais és que l’administració ho assumeixi com a projecte propi i formi a formadors que puguin atendre els diferents centres, ja que consideren que no estan complint amb el que diu la legislació.

“Tres escoles que volien fer el projecte, però fora de Barcelona, i no podem aplicar-ho perquè no tenim prou recursos”, diu Katy Pallàs. La presidenta explica que a finals del curs passat, des del Departament d’Educació van mostrar interès. De moment, no han rebut cap altra resposta, però estan elaborant un curs en línia pel professorat.

Des de l’Escola Sant Felip Neri consideren que el PEER no hauria d’existir com a projecte específic sinó que hauria de formar part d’un eix transversal. “Els nens i nenes haurien de viure en un entorn confortable i segur que els permetés sentir i ser en llibertat per tal de tenir una autoimatge positiva que els donés seguretat per enfrontar-se al món. Mentre existeixi el PEER, però, totes les escoles si haurien d’adherir”, conclouen Regàs i Sànchez.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*