Instruccions per fer-se feixista

A força d'anomenar feixista el discrepant no ens hem adonat que el feixisme és com l'aigua, que sempre troba una escletxa per la que penetrar. I que té una capacitat insospitada de generar comportaments controlant el poder de les paraules

Andreu Claret
 
 
 
L'últim mítin del partit ultradretà Vox va aglutinar 10.000 persones a Vistalegre, Madrid | Vox

L'últim mítin del partit ultradretà Vox va aglutinar 10.000 persones a Vistalegre, Madrid | Vox

Mentre VOX es manifestava a la plaça Espanya jo llegia un llibret torbador, assegut en un banc de l’Umbracle. Un opuscle en el qual l’escriptora sarda Michela Murgia dóna instruccions sobre com fer-se feixista. Escrit des de la paradoxa, la ironia, i la provocació, aborda el tema d’una manera irritant però convenient. Què és un feixista?

A força d’anomenar feixista al discrepant -qui no ha estat acusat de  ser-ho a Catalunya, en els darrers anys? – no ens hem adonat de què el feixisme és com l’aigua, que sempre trobo una esquerda per on penetrar. I que té una capacitat insospitada de generar comportaments controlant el poder de les paraules. Llegeixin el llibre de Murgia i preguntin-sobre l’emergència d’actituds totalitàries en el nostre discurs polític.

El feixisme necessita un enemic i VOX l’ha trobat: a Catalunya, però també entre les dones i els immigrants. Conrea la por a perdre els privilegis. Els d’un estat fort, orgullós de la seva unitat i la seva història. De tota la seva història. L’ús d’una societat dominada pels homes des Neandertal, que diria Suárez Iliana. Els d’una col·lectivitat que se sent fràgil, tant els fidels del més fràgil de tots, l’immigrant.

És un discurs extrem, sovint histriònic, però què cala en societats com la nostra, desconcertada per la gegantina mudança que afecta el planeta. No banalicemos al feixisme. No sé quants diputats traurà VOX, ni si pot condicionar la formació del proper govern. Espero que no. Però encara que no ho aconsegueixi, el mal estarà fet. El cavall de Troia hi haurà penetrat al corral de la democràcia, i la deshumanització de l’altre hi haurà contaminat el teixit social.

No utilitzem les paraules en va. No truquem feixista al discrepant. Reservem les paraules gruixudes per a les coses que compten. Aquelles que formen part de la part més fosca de tots nosaltres. (Michela Murgia).

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*