I després de la vaga feminista, què?

A un mes de la vaga feminista del passat mes de març i valorat l’èxit de seguiment, cal mantenir les reivindicacions i denúncies. Les dades fan visibles, tristament, allò que dia a dia és invisible, una discriminació quotidiana i invisible, malgrat ser tan perceptible

Sira Vilardell
 
 
 
Manifestació 8 de març a Barcelona / SÒNIA CALVÓ

Manifestació 8 de març a Barcelona / SÒNIA CALVÓ

Les dades són clares la desigualtat és una realitat feroç. El degoteig de dades ens ho recorda , dia a dia, la desigualtat de gènere en la què vivim és inacabable: 1000 feminicidis a l’estat espanyol en els últims 15 anys, una bretxa salarial que no baixa del 23%, ( i en el cas de persones majors de 65 anys no baixa del 38%), un sostre de vidre que limita les oportunitats de promoció professional de les dones , un repartiment desigual en les tasques de la llar i de cura que fan que les dones hi dediquin el doble de temps que els homes , un invisible assetjament sexual a la feina , que a Catalunya afecta entre el 42% i el 50% de dones treballadores, una taxa de pobresa molt més elevada en les dones que en els homes i que continua a l’alça… Dades escandalosament injustes, que segons el Fòrum Econòmic Mundial, tardaran més d’un segle a revertir-se, per desaparèixer del tot la bretxa de gènere global.

Nosaltres, lluny de voler esperar tant de temps, hem decidit seguir lluitant per fer efectius els drets de les dones. No només perquè som el 51% de la població, sinó també perquè no volem ni una mort més per violència masclista, perquè no volem seguir normalitzant i acceptant que ser dona  porta implícit cobrar menys, tenir menys oportunitats laborals i menys representació en espais de poder que els homes, i perquè ja estem fartes de patir aquestes i moltes altres situacions d’abús i opressió.

El passat 8 de març, en una mobilització sense precedents, va quedar demostrat que aquestes dades no són coses menors i que malgrat que la igualtat entre gèneres potser encara no és una prioritat política real, sí que és ja, una prioritat per la majoria de ciutadans i ciutadanes. Però, perquè ha estat diferent aquesta vaga?

Aquesta vaga feminista ha suposat sens dubte un punt d’inflexió. Una mobilització que ha generat una gran consciència col·lectiva, i un ampli ressò públic i mediàtic, i que ha permès portar el debat i la reflexió de la desigualtat al carrer. La desigualtat de gènere ha passat de ser un problema específic de dones a ser un problema de tota la societat.

Més enllà d’esperar solucions i respostes immediates per part de les institucions, la finalitat de la vaga del 8 de març, era fer visible les múltiples desigualtats i violències del patriarcat, tant sovint amagades, així com fer visible la lluita feta fins al moment. Podríem dir que es tractava d’una vaga ideològica i emocional. Una vaga que no culminava cap procés, sinó , ben al contrari, representava un nou impuls, per seguir treballant de manera més organitzada, col·lectiva, i sòlida. I és que si alguna cosa va constatar aquesta vaga , és l’existència d’un moviment feminista més enfortit i articulat que mai, que suposa en si mateix , la principal força per seguir lluitant cap a la igualtat entre gèneres.

I després de la vaga… què? Sabem que amb el 8 de març no ha acabat res. Sabem també que, malgrat l’extraordinària mostra de força i unitat que va quedar palesa al carrer , continuem tenint els mateixos reptes que teníem, i continuarem vivint i patint les mateixes situacions de desigualtat que vivíem. Però si alguna cosa ha canviat aquesta vaga, és que sabem que en aquesta lluita, ara hi estem més fortes i unides que mai, amb molt més suport i implicació de la ciutadania.

Per això el 8 de març és una gran oportunitat per encaminar la lluita cap a accions concretes. Per seguir sumant compromisos que garanteixin la posada en marxa de polítiques d’ocupació que eliminin la bretxa salarial i la precarització de les dones, que reconeguin el treball de cura i que garanteixin la posada en marxa de mesures que avancin cap al desplegament d’una llei d’igualtat, que suposi canvis reals. Ara, després del 8 de març, venen molts altres dies en els quals cal continuar sortint al carrer, continuar alçant la veu i continuar forçant l’agenda política i mediàtica perquè la igualtat de gènere sigui finalment una igualtat real i efectiva.

Sira Vilardell
Sobre Sira Vilardell

Sira Vilardell és diplomada en Treball Social i màster en Direcció i Gestió d'ONGs. Especialitzada en interculturalitat i gènere, ha treballat en l’atenció a dones i famílies i en la intervenció comunitària intercultural. Actualment, és la directora general de la Fundació Surt Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*