I, de sobte, L’Hospitalet

Tot un conjunt de plans i inversions contribuiran a incrementar, encara més, l'impacte físic i social sobre un territori ja altament compacte, amb implicacions en zones fràgils mediambiental -el Delta del Llobregat i la desembocadura del Besòs- i socialment parlant, sense articulació entre les mateixes i realitzades amb l'única finalitat d'obtenir rèdits del sòl disponible

José Mansilla
 
 
 
L'Hospitalet de Llobregat / Jorge Franganillo (Flickr)

L'Hospitalet de Llobregat / Jorge Franganillo (Flickr)

I el que diu L’Hospitalet diu Badalona, ​​el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i altres zones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Mentre ens trobàvem discutint sobre com posar límit a, ara, injuriat Model Barcelona, ​​bregar amb el desembarcament massiu de turistes, amb les inversions turístic-immobiliàries especulatives, els increments exponencials en el preu de l’habitatge, els lloguers, la saturació i privatització accelerada de l’espai públic i els transports, l’efecte dels macro i microesdeveniments, l’ampliació del Port i altres tants fronts oberts a la ciutat, ens oblidem, potser en un nou exercici de ombliguismo de la capital, de mirar al nostre voltant.

Hi ha algunes veus que porten temps alertant del fet que, en una configuració espacial com la que caracteritza a Barcelona, ​​de Regió Metropolitana, cal tenir la capacitat d’actuar polític-administrativament, i de forma democràtica, per poder afrontar les casuístiques típiques d’aquest tipus de configuració mitjançant mesures urbanístic-territorials àmplies i coordinades. Si no és així, la posada en marxa d’accions parcials sense capacitat d’influència en àmbits més amplis que el de la simple ciutat, pot arribar a desgastar políticament i, fins i tot, acabar en desencís.

En l’àmbit turístic, per exemple, l’Ajuntament de Barcelona sortit de les urnes el 2015 va emprar un dels pocs recursos que tenia al seu abast, el planejament urbanístic, per intentar controlar el creixement certament accelerat que venia manifestant l’entramat turístic-hoteler. El resultat va ser el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), un document que, per definició, estava cridat a no acontentar tothom, però mitjançant el qual s’intentava respondre a la creixent demanda ciutadana de posar límit al creixement d’aquest tipus d’equipaments a la capital de Catalunya.

Aquesta acció, com bé han assenyalat des del Govern municipal de l’Hospitalet, pot haver impulsat ­–encara més, ja que el sector hoteler de la ciutat porta anys florint al caliu de la Fira-Gran Via– el trasllat de les inversions des de Barcelona a la localitat veïna. De fet, recentment s’ha anunciat l’obertura de dos nous hotels de quatre estrelles, amb un total de 266 places, a l’entorn de la Plaça Europa, a escassos tres quilòmetres de Plaça Espanya, a Barcelona. Aquestes dues noves instal·lacions hoteleres se sumen a les 13 ja existents a l’Hospitalet i es realitzen sempre, segons el discurs del propi Ajuntament, per tal de poder realitzar polítiques urbanístiques redistributives en altres parts de la ciutat; just el mateix argument enarborat per la ciutat de Barcelona en el seu famós Model i amb els resultats que tots estem presenciant.

Un altre exemple d’aquesta manca de capacitat democràtica en el control i la coordinació de l’urbanisme de la regió metropolitana són les inversions anunciades en l’entorn del que, actualment, es coneix com Les Tres Xemeneies, entre els termes de Sant Adrià del Besòs i Badalona. A les 28 hectàrees disponibles, propietat tant de l’esmentat Ajuntament, com del Consell Comarcal, Endesa i el Banc Santander, està prevista la construcció de més de 1.700 habitatges, en blocs de fins a 15 pisos d’altura, així com una zona d’hotels, comerços (possiblement un macrocentre comercial), i oficines. És a dir, es posa a disposició de l’activitat econòmica i empresarial no residencial més de 170 mil nous m2. No obstant això, en el proper i fronterer Districte barceloní de Sant Martí, a la zona 22@, a finals de 2017, hi havia prop de 70 mil m2 en construcció, més 30 mil rehabilitant, a més de 700 mil m2 quadrats potencials d’oficines, dels quals 243 mil estaven ubicats en sòl finalista. I els ja construïts ni tan sols estaven ocupats al 100%.

L’últim cas exposat mostra que cap administració vol quedar-se sense la seva tallada en el pastís. En una presentació duta a terme pel ministre de Foment Íñigo Álvarez de la Serna en la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​el polític popular ha anunciat la transformació de més de 320 hectàrees als voltants del Prat del Llobregat, en terrenys adjacents a l’Aeroport i pertanyents a l’empresa pública AENA. En un nou exemple de desamortització, les inversions apuntades anuncien 28 hectàrees destinades a “activitats econòmiques d’alt valor tecnològic” –just com les que estaven planejades en l’esmentat 22@ en l’any 2000 i que, posteriorment, es van dedicar a acollir hotels i empreses de serveis bancaris, assegurances, etc–, 40 hectàrees per a hotels, comerços, restaurant i oficines, i altres tantes superfícies de diferent grandària destinades a logística, mercaderies, hangars i indústria aeronàutica.

En definitiva, tot un conjunt de plans i inversions que contribuiran a incrementar, encara més, l’impacte físic i social sobre un territori ja altament compacte, amb implicacions en zones fràgils mediambiental -el Delta del Llobregat i la desembocadura del Besòs- i socialment parlant , sense articulació entre les mateixes i realitzades amb l’única finalitat d’obtenir rèdits del sòl disponible. A gairebé deu anys de l’inici oficial de la crisi, la financiarització de l’economia i la seva vinculació als valors immobiliaris segueix sent un dels pilars fonamentals del capitalisme patri. Com bé recordava recentment un article publicat per la gent de La Hidra, un aprofundiment democràtic elaborat des d’una perspectiva sempre conflictual pot presentar-se com ocasió per posar fre a una dinàmica que, com assenyalava el geògraf britànic David Harvey, només pot titllar com de despossessió.

José Mansilla
Sobre José Mansilla

Antropólogo urbano y miembro del Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*