Helena Maleno: “Defensar els drets humans s’ha convertit en un crim”

El cas d'Helena Maleno, processada al Marroc per coordinar el rescat de migrants al Mediterrani i vetllar per la garantia dels seus drets fonamentals, segueix obert malgrat el suport internacional. L'activista continua la seva tasca incansable, per la qual es troba en el punt de mira d'una causa que li ha impedit viatjar a Barcelona per participar en la conferència 'A l'altra banda del mur' organitzada pel CCCB

Oriol Puig
 
 
 
Helena Maleno, durant la conferència al CCCB

Helena Maleno, durant la conferència al CCCB

Helena Maleno és periodista de formació, però ha dedicat els últims setze anys a construir i consolidar l’ONG Caminando Fronteras. Un projecte dedicat bàsicament a atendre aquelles persones que estan en trànsit cap a Europa, a la recerca d’un futur que no troben en els seus països d’origen. El compromís de Caminando Fronteras i d’Helena Maleno ha salvat més de 90.000 vides. Gent que hauria mort al mig de la Mediterrània, i que ha pogut sobreviure gràcies a les alertes que fan aquest grup d’activistes a Salvament Marítim.

Paradoxalment, algú que ha dedicat la seva vida a lluitar pels drets humans, està sent investigada pel Tribunal d’Apel·lació de Tànger per la seva suposada vinculació amb màfies dedicades al tràfic de persones. Nascuda a El Ejido (Almeria) el 1970, va arribar a la ciutat marroquina el 2001, acompanyada del seu fill, i aviat va començar a treballar amb les comunitats de migrants. En aquests setze anys al país àrab, el seu telèfon ha sonat en innombrables ocasions amb peticions d’auxili des de les pròpies pasteres que intenten arribar a les costes espanyoles. És llavors quan ella avisa Salvament Marítim perquè acudeixi al rescat.

Aquestes trucades, en concret les realitzades entre 2012 i 2014, són les que han motivat el cas. El mòbil d’Helena va ser intervingut per la Policia espanyola, que va elaborar un informe en què descrivia la seva activitat com a “foment de l’emigració il·legal”. Fonts de la defensa de l’activista asseguren que la investigació en contra ja va ser arxivada a principis del 2017 per la Fiscalia de l’Audiència Nacional, en no trobar indicis de delicte en les seves trucades de socors. La Policia espanyola va lliurar llavors l’expedient a les autoritats del Marroc.

Després de dos declaracions ajornades, dos interrogatoris en seus judicials i una forta campanya de suport per part de la societat civil, va arribar l’espera. El 30 de gener de 2018, el jutge marroquí encarregat de la instrucció de la causa va donar per finalitzada la investigació, de manera que, segons creien llavors fonts pròximes a la defensa de l’activista, s’hauria d’haver pronunciat en les setmanes posteriors. I fins ara. Més d’un any de silenci.

En paral·lel, l’activista està tenint complicacions per a la renovació de la targeta de residència al país. Tenir un procés obert afecta altres drets com la llibertat de circulació. Helena Maleno no ha pogut viatjar a Barcelona per participar en la conferència A l’altra banda del mur organitzada pel CCCB.

Helena Maleno, durant la conferència al CCCB

La “necropolítica” o la política de la mort

“Defensar els drets humans s’ha convertit en un crim”, va dir Helena Maleno per començar la seva videoconferència sobre la situació dels refugiats a la frontera sud espanyola. Segons Maleno, la frontera sud espanyola s’ha convertit en un espai desproveït dels drets fonamentals. A la frontera, ja sigui el Mediterrani o les tanques de Ceuta i Melilla, el dret a la vida dels que la creuen nord enllà queda suspès i a mercè de totes les contingències possibles.

Europa ha construït més d’un miler de quilòmetres de tanques i murs per connectar els seus ciutadans a una il·lusió de seguretat, el revers és l’exclusió dels que queden a l’altra banda. El mur situa a l’altre fora del nostre camp de visió i, sovint, ens creiem exonerats de responsabilitats envers les vides que hi ha en joc. “Deixar de salvar algú és una forma de matar”, diu Maleno, que assegura que a Europa s’estan fent polítiques que provoquen morts perquè hi ha empreses que es beneficien d’aquesta situació. I afegeix: “La indústria de la guerra no treballa sola a la frontera; ho fa amb la indústria de l’esclavitud”. L’activista denuncia les “polítiques de la mort”. Així qualifica les polítiques migratòries globals per les que es decideix “qui mor”. Maleno apunta així a “els pensadors” que han desenvolupat sobre aquestes necropolítiques “que vénen de l’època colonial”. Perquè deixar-los morir, diu, “forma part d’aquesta necropolítica”.

Segons Maleno, “ja no parlem de la defensa dels drets humans sinó de la defensa dels privilegis, i això és el que cal canviar. Necessitem acabar amb el racisme institucional”. Són polítiques que no són exclusives de la ultradreta, assegura, sinó que “s’implementen des de partits europeus que es diuen d’esquerres fins a l’extrema dreta”. Política que fan que aquestes morts siguin “assumibles” en “les nostres democràcies europees”. Deixant morir “a persones racialitzades o persones que, pel seu origen o naixement, no tenen certs privilegis”. Unes polítiques que tenen com a conseqüència que “ja no quedi ningú” a la Mediterrània Central. “El mateix que volen fer” a la Mediterrània Occidental. No obstant això, Helena Maleno insisteix: “Salvament Marítim no pot ser un element més de control migratori. Salvament Marítim ha de defensar el dret a la vida a tot el món que estigui al mar, no podem pervertir aquest servei”.

“Fustigament” per defensar la vida dels migrants

Preguntada pel seu cas particular de persecució per tasca humanitària, Helena Maleno remarca la petició al govern de Pedro Sánchez per part de Nacions Unides i organitzacions internacionals de revertir la “situació de vulneració de drets” que està patint. Des de la seva primera declaració davant del jutge marroquí, la defensora de drets humans ha sol·licitat al Govern espanyol la notificació oficial de l’arxiu de la investigació iniciada a Espanya per la Comisaría General de Extranjería y Fronteras (UCRIF). No s’ha produït.

El silenci que provoca la seva agonia procedeix del jutjat però també, critica l’activista, ve de les autoritats espanyoles. No en va, “l’Europa dels privilegis, no dels drets humans”, com anomena Maleno, traspasa a països tercers les seves pròpies responsabilitats, i mirant cap a un altre costat quan aquests països són els primers a incomplir els principis que considerem intocables en els nostres països.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*