Mini-cròniques catalanes

És la guerra, més fusta!

En el millor dels casos és un error. En el pitjor, una barbaritat. Si desballesten l'escola catalana, com fan els Germans Marx amb el tren, dubto que el final sigui tan feliç com en la pel·lícula. Hi haurà fractura per sempre.

Andreu Claret
 
 
 
Imatge d'arxiu d'una escola | Edu Bayer

Imatge d'arxiu d'una escola | Edu Bayer

Groucho mai va dir exactament això, però tant se val. El cas és que la frase es va fer cèlebre des que la pel·lícula Els Germans Marx a l’Oest es va estrenar a Madrid, el 1944. Va ser la de Déu, perquè aquell any tot feia pensar que el règim tenia els dies comptats i el públic tenia ganes de enrenou. Com tothom sap, els riures es van gelar quan Franco es va abaixar els pantalons davant els nord-americans, va aixafar als guerrillers de la Vall d’Aran i va sobreviure. No ve malament recordar aquells temps per parlar de la pretensió de Rajoy d’entremetre’s en la política educativa catalana.

Com si Catalunya tingués també els dies comptats, i aprofitant que el 155 passa per Valladolid i que el Parlament està pendent de Brussel·les, el Govern ha amagat amb fomentar que els pares escolaritzin als nens en castellà el proper curs. Un torpede a la línia de flotació del model lingüístic vigent des de fa més de tres dècades.

No volíeu dret a decidir? Doncs dues tasses, exclamen des del ministeri, lluint competències. La insinuació té molt de demagògia electoral però l’important és fer creure que la locomotora pot funcionar encara que s’hagi acabat la fusta. Cremem els taulers dels vagons. És la guerra, més fusta! Encara que destrossem el comboi tot acabarà bé, amb els malvats al riu i el tren a tota hòstia. Segur? No havíem quedat que el que calia era recosir? Unir. Calmar les aigües. S’aconsegueix això dividint els nens i les nenes per la llengua? Com es farà? Per centres o per barris? Per la procedència? Quin és l’objectiu… Fer que el castellà sigui hegemònic a Tabarnia?

En el millor dels casos és un error. En el pitjor, una barbaritat. Si desballesten l’escola catalana, com fan els Germans Marx amb el tren, dubto que el final sigui tan feliç com a la pel·lícula. Hi haurà fractura per sempre. Cronificada. Amb dos culpables: els que pretenen ara canviar un model que funciona, i funciona bé, i els que han partit per la meitat la societat catalana fent versemblant aquest disbarat.

[En la versió anglesa d’Els germans Marx a l’Oest, Groucho es limita a demanar: ‘Fusta! ¡Fusta! ‘. Però la traducció afegeix ‘la guerra’. Aquí, per la guerra cremem el que sigui, fins i tot les naus.]

Andreu Claret
Sobre Andreu Claret

Periodista i escriptor Contacte: Twitter | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*