La Generalitat reprèn aquest març el pla de fosses després d’anunciar la seva paralització per l’article 155

L'administració catalana preveu que durant aquest mes es realitzin intervencions arqueològiques en municipis com Tàrrega, Soses i Mora d'Ebre. El passat mes de novembre el Departament d'Afers i Relacions Institucionals va informar de la paralització del pla per l'article 155 imposat pel Govern central.

Yeray S. Iborra
 
 
 
Exhumació de restes gràcies al pla de fosses de la Generalitat | Arturo Puente

Exhumació de restes gràcies al pla de fosses de la Generalitat | Arturo Puente

La Generalitat de Catalunya preveu que durant aquest mes de març es realitzin intervencions arqueològiques per a la reparació de la memòria històrica en municipis com Tàrrega, Soses i Mora d’Ebre. L’operació s’emmarca dins del Pla de fosses que es va iniciar a Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà) el 2017 i que té previstes més exhumacions aquest 2018.

Es tracta de la continuació del mateix pla que la Generalitat va comunicar el passat mes de novembre que es veuria afectat per l’aplicació de l’article 155 i que, tal com va explicar en exclusiva Catalunya Plural, dies després de l’anunci de la suposada paralització, finalment va tirar endavant.

Ara l’administració catalana ha emès un comunicat en el qual exposa que aquest mes de març es faran noves prospeccions. L’anunci de les exhumacions arriba després que les entitats memorialistes catalanes passessin el mes de novembre passat del goig, després de conèixer els avenços en les operacions de la fossa del Soleràs (Lleida), al més profund desconcert. I ho van fer en només unes hores. Les mateixes que va trigar a transcendir una informació en premsa –citant com a font al departament d’Afers Exteriors de la Generalitat, encarregat de la gestió de la memòria democràtica– que assegurava que l’aplicació del 155 paralitzaria el pla de Fosses, una mesura amb una vintena de treballs previstos pel 2017 i 2018.

A les preguntes d’aquest mitjà després d’aquestes informacions, el departament es va negar a aclarir si la intervenció del Govern central a la Generalitat afectaria o no a l’acció que havia de portar a l’exhumació de fosses de la Guerra Civil. Però les entitats memorialistes van demanar una reunió urgent amb la direcció general de Relacions Institucionals, l’àrea encarregada de la memòria històrica.

Segons va apuntar el president de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Manuel Perona, el departament va informar a les associacions –la que ell encara capitaneja inclosa– que el pla seguia endavant amb “normalitat”. “No tenia cap sentit que el 155 afectés al pla de Fosses”, afegia en aquell moment Perona. L’àrea d’Afers Exteriors va mostrar –va dir Perona– “com a exemple d’avanç en el pla” una comunicació informativa enviada pel mateix departament dies abans amb les novetats en les excavacions del Soleràs. En aquesta informació s’apuntava que durant els treballs a la fossa s’havien localitzat 26 cossos de tots dos bàndols.

Sorgís o no la informació de l’àrea abans capitanejada per Raül Romeva, la informació que va transcendir el 20 de novembre passat va deixar en suspens les entitats memorialistes, que van demanar amb celeritat una reunió amb el seu interlocutor a la Generalitat. Malgrat això, les associacions es van mostrar receloses en tot moment a creure que el 155 pogués arribar a paralitzar el pla de fosses de Catalunya. “Ens han arribat les informacions per la premsa però el pressupost està aprovat i hi ha un pla per complir”, atenia Manuel Perona després de l’aparició en premsa de la possible paralització del pla. “Els desapareguts no es poden tornar a enterrar, el pla continuarà si o si i estarem en contra de qualsevol tipus d’acció que no vagi en la línia de tot el que s’ha fet fins ara”, concloïa Perona.

També li va semblar estranya la circumstància a un altre activista de la memòria històrica, Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’ex presos Polítics del Franquisme, que s’havia assabentat de la suposada paralització també pels diaris. En el seu àmbit, més vinculat a la reparació històrica que a la feina en fosses, va assegurar que tot seguia en marxa.

Perona i Vallejo van destacar en aquell moment que el pla era important, i es van remetre a les dades que llançava aquest des del seu inici al juliol de 2017. Des de la posada en marxa de la mesura, a l’estiu, s’havien trobat 101 individus dels bàndols republicà i nacional. I s’havien localitzat 3 fosses, a més de realitzar-se les prospeccions de Vilanova de Meià, Figuerola d’Orcau i Prats de Lluçanès.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*