Fundació Surt: empoderar-se per a guanyar vida

Fa 25 anys que la Fundació Surt treballa per la defensa dels drets de les dones que han patit situacions de vulneració. L’entitat proporciona eines per a l’autonomia, decidir i millorar les seves vides. Ara presenten la campanya “Guanyem la vida, ens empoderem” que té com a objectiu donar visibilitat a dones que han dut a terme el camí de l’empoderament

Marta Pérez
 
 
La Fundació Surt treballa per l'empoderament de les dones que han patit situacions de vulneració | F.Surt

La Fundació Surt treballa per l'empoderament de les dones que han patit situacions de vulneració | F.Surt

La Fundació Surt treballa amb i per les dones, per a què puguin encaminar-se cap al futur, lliures de tot allò que els va impedir desenvolupar-se en el passat. A Surt acudeixen dones que han passat per situacions de vulneració de drets o de desigualtat, ja sigui a nivell econòmic, personal, sociopolític o comunitari: dones migrades, en situació de pobresa, que han viscut violència masclista o que exerceixen la prostitució. Aquests són els perfils de dones que acudeixen a la fundació, moltes d’elles derivades des de Serveis Socials.

Sira Vilardell, directora general de Surt, apunta que la fundació, a banda de fer acompanyament a les dones, també treballa per conscienciar sobre el tipus de societat que ens ha tocat viure: “hem d’identificar quines són les situacions de desigualtat que patim les dones a diari i ser conscients de quines violències estem normalitzant, que són conseqüència d’aquest sistema patriarcal en què vivim”.

Vilardell aclara que la metodologia de l’empoderament s’estructura en quatre grans fases: “En primer lloc, s’ha de fer una reflexió vital sobre el moment actual en connexió amb el passat”. Això és identificar quins són els teus valors, creences i expectatives. Després, s’ha de fer una anàlisi de l’entorn i valorar si aquest facilita o garanteix el que es vol aconseguir. Més tard, s’hauria d’assenyalar quines són les capacitats, que venen derivades del bagatge professional però, també, personal.

“Per exemple, en un procés migratori s’adquireixen unes competències que es poden transferir a qualsevol àmbit de la vida”. Per últim, es necessita definir el teu projecte vital, “projectar-se en el futur i establir reptes”, apunta Vilardell. En aquestes fases de recerca personal consisteix el procés d’empoderament i, des de Surt, s’encarreguen de proporcionar les eines per a què les dones siguin les protagonistes de la seva pròpia vida.

La campanya que ara inicien porta per títol “Guanyem la vida, ens empoderem” amb la què busquen escoltar la veu de dones que han passat per processos d’empoderament i analitzar com ha impactat a les seves vides. Una d’elles és Vera Vásquez, una dona veneçolana que viu a Barcelona des de fa 14 anys i que va arribar a la fundació havent patit episodis de violència de gènere, motivada a ajudar a dones que es trobaven en la mateixa situació.

La Vera forma part de la xarxa de mentores i ha aconseguit formar un grup de dones que ella considera “com una família”. A la xarxa fan acompanyament a dones que estan en una fase de recuperació inicial i duen a terme projectes com teatre o exposicions fotogràfiques com a mètode de sensibilització. “Totes som molt diferents. Si tenim algun problema, intentem ajudar-nos. Ens recolzem i ens impulsem, i això és el què més valoro d’aquest projecte. No hi ha judicis, perquè totes hem passat per una situació similar. Hi ha una empatia implícita i una complicitat brutal”.

La Fundació Surt treballa per l’empoderament de les dones que han patit situacions de vulneració | F.Surt

Quan va arribar a Surt, la Vera no es considerava feminista. Ara, i gràcies a la xarxa, s’ha apoderat en aquesta lluita: “He entès el feminisme no com una batalla entre gèneres, sinó com una lluita de la dona contra el sistema i el què està socialment estructurat”, diu la Vera en referència, per exemple, a la desigualtat en els sous entre homes i dones. La veneçolana aposta per l’educació com a base i afirma que s’ha de formar millor a les noves generacions, acabar amb els estereotips de gènere i, també, parlar de temes tabú com l’educació sexual. “Si ensenyem les criatures a posar límits des de petites, podem evitar futures situacions d’abús”.

La Vera va patir discriminació institucional per part de la policia, quan va anar a fer la denúncia per violència masclista. “Els Mossos em van preguntar si estava segura de denunciar el pare del meu fill”. Per altra banda, reclama que, al judici sobre el seu cas, no es va tenir en compte la violència econòmica, sexual i psicològica que va patir, només l’agressió física. “Els mossos haurien de tenir més formació sobre gènere i violència masclista”, afirma la Vera.

A més, els llargs períodes que transcorren entre que s’interposa la denúncia fins que se celebra el judici fa que hi hagi detalls que es queden pel camí, tant per al discurs de les víctimes com per als agents de policia que testifiquen. “En el meu judici el mosso que va venir a fer l’atenció domiciliària no recordava aspectes importants”, diu la Vera, que considera aquestes faltes com a incoherents.

Moltes vegades, la societat adopta un comportament victimitzador cap a les persones que han patit violència masclista i les etiqueta de forma negativa, com si la dona hagués de sentir vergonya per la situació a la què es va veure sotmesa. La Vera sentencia que l’estigma sempre l’hauria de portar l’agressor: “Jo no tinc per què sentir vergonya per una situació que ni tan sols vaig escollir. El què vaig viure m’ha fet més forta, és ell qui s’hauria d’amagar”.

Des de la Fundació Surt, defensen que el gran repte és introduir la mirada feminista, que constitueix una lluita per l’equitat de gènere i pels drets de les persones en totes les esferes de la vida. És per això que a la vessant de recerca de la fundació treballen per conèixer en profunditat les desigualtats de gènere, analitzant el model europeu i extraient les seves innovacions per incorporar-les a la metodologia de Surt.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*