Fèroe, l’Ítaca del nord de Carles Puigdemont

A la seva gira de fa uns mesos per diferents països, Carles Puigdemont va intervenir en una conferència internacional a les Illes Fèroe per a parlar de l'autodeterminació i del Procés, essent rebut per diverses autoritats feroeses que li van fer causa comuna. Potser per això, l'expresident va pensar en l'existència de certes similituds entre Catalunya i aquella Ítaca del nord

Txerra Cirbián
 
 
Carles Puigdemont, en una conferència en una de les seves gires per la internacionalització del Procés | Viquipèdia

Carles Puigdemont, en una conferència en una de les seves gires per la internacionalització del Procés | Viquipèdia

L’octubre passat, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va visitar les Illes Fèroe, un arxipèlag perdut a l’oceà Atlàntic nord, a mig camí entre Noruega i Islàndia, que s’ha començat a posar de moda com a destinació turística. Es tracta d’un petit paradís verd format per 18 illes muntanyoses, amb molta herba però sense un arbre, on gaudeixen tant els senderistes com els amants de la natura i dels ocells marins. És un país autònom dins del Regne de Dinamarca.

D’aquestes ‘illes dels bens’ (traducció del seu nom, Føroyar o Færøerne, en danès), on gairebé hi ha més ovelles que persones, poc se sabia fins fa poc, excepte per les golejades que sol patir la seva selecció de futbol de tant en tant, i això que ha tingut seleccionadors tan destacables com Allan Simonsen, a finals dels anys 90 i, actualment, Lars Olsen, un jugadors que va guanyar l’Eurocopa 92 amb Dinamarca.

Encara bastant verge per al turisme de masses (com altres països nòrdics, no són gens barates i fan servir la corona danesa com a moneda), aquest escenari salvatge, ple de penya-segats i on el vent i la pluja campen al seu aire, va ser l’escollit per Puigdemont per a una conferència, el passat mes d’octubre. Hi havia estat convidat pel Partit Republicà (Tjóðveldi), una formació d’esquerres independentista, tercera força política del país des de les eleccions generals de 2015. Forma part del Govern tripartit de coalició, juntament amb el Partit Socialdemòcrata (majoritari) i el Partit Progressista.

Això sí, Puigdemont va ser rebut pel viceprimer ministre de les illes, Høgni Hoydal, el titular d’Exteriors, Poul Michelsen, i el president del Parlament, Páll á Reynatúgvu.


Però, és comparable la situació feroesa amb la de Catalunya? Aparentment no. El grau d’autonomia és enorme, però també hi ha una part de la població que pensa en la idea de ser independents, de la mateixa manera que un ampli percentatge de catalans. I les Fèroe no pertanyen a la Unió Europea per desig propi: “Van decidir no entrar, al contrari que Dinamarca, el 1973”, recorden. Cal no oblidar que la seva política pesquera, base de la seva economia, causa polèmica a causa de les periòdiques matances de balenes pilot que passen per les seves aigües. Una tradició que els feroesos es neguen a abandonar.

La població feroesa viu amb un grau d’autonomia elevat dins de Dinamarca: “Segons la Llei de Govern Local (1948) i la Llei de Transferència de Competències (2005), les autoritats de les Fèroe tenen les competències en gairebé totes les àrees que regulen el dia a dia dels ciutadans feroesos i tenen la possibilitat d’obtenir més competències progressivament quan ho desitgin, excepte en àrees com la gestió de l’Estat, ciutadania, la Cort Suprema, política exterior, de seguretat, de defensa i monetària”, expliquen des l’ambaixada danesa a Madrid.

Com es veu això des de l’arxipèlag? Un portaveu de l’Executiu feroès, que prefereix no ser citat directament, assegura: “Pel meu coneixement de la situació a Catalunya, no crec que la nostra situació política sigui comparable”. I cita diversos aspectes de l’actual Constitució feroesa: “Des de 1948, les Illes Fèroe han assumit la responsabilitat legislativa i administrativa d’una àmplia gamma d’àrees, incloent la conservació i gestió dels recursos marins, la protecció del medi ambient, els recursos del subsòl, les relacions comercials externes, la política financera, la regulació empresarial, els impostos i duanes, l’energia, transports i comunicacions, la preparació per a emergències, la seguretat social, la cultura, l’educació i la investigació”.

Per a l’executiu danès segueix sent molt important mantenir la seva unió amb les Illes Fèroe i Groenlàndia. El primer ministre de Dinamarca, Lars Løkke Rasmussen, ho ha dit repetides vegades: “El nostre Govern promou una col·laboració moderna i constructiva en la que es pugui aprofundir encara més en temes d’interès mutu, respectant sempre la diversitat en les diferents parts del regne de Dinamarca”.

Un paisatge de Klaksvík, a les Illes Fèroe | Txerra Cir

Això sí, el govern danès respecta el desig de tots dos de tenir les seves pròpies constitucions, però al mateix temps -subratllen les mateixes fonts- aquestes constitucions (inclòs el dret a una potencial independència) han de “cabre dins el marc del regne i no poden crear inseguretat sobre l’estatus constitucional de les Illes Fèroe i Groenlàndia” dins de Dinamarca.

Com es veu, la qüestió d’una possible independència també els preocupa: “és un tema que es decidiria pels pobles de les Illes Fèroe i Groenlàndia. L’Executiu danès respectaria aquesta decisió, però també la lamentaria. El nostre Govern respecta la visió de tenir un estat independent, però encara que Dinamarca sigui un estat sobirà, cada vegada és més dependent del món que l’envolta i el Govern està convençut que Dinamarca, les Illes Fèroe i Groenlàndia, també en el futur, seran molt més fortes juntes que cadascuna per separat”.

Com gairebé sempre, i en això Catalunya no és una excepció, les relacions econòmiques entre el centre de poder, a Dinamarca, i la perifèria, les Illes Fèroe i Groenlàndia, marcaran les relacions. Com més diners flueixin des de la metròpoli (les quantitats destinades semblen haver disminuït) i millor sigui la situació en aquests territoris, menys pujaran les ànsies independentistes dels seus ciutadans.

La veritat és que el referèndum constitucional que estava previst per a l’any 2018 i que havia d’incloure la possibilitat de l’autodeterminació de les Illes Fèroe està ajornat sine die. “El Govern actual ha estat en el poder durant gairebé quatre anys i és el mateix Executiu que va voler celebrar el referèndum, però aquest s’ha anat posposant diverses vegades i s’ha retirat de la taula. Està previst que hi hagi noves eleccions generals al setembre d’aquest any, com a molt tard “, assenyalen. Com en el cas català i espanyol, els comicis dibuixaran el nou panorama.


Txerra Cirbián és periodista i escriptor de viatges. És autor de ‘Illes Fèroe‘, única guia en castellà específica sobre aquest país, i de ‘Venècia de cinema‘, tots dos llibres editats per Ecos Travel Books.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*