Fer un oasi enmig l’LGTBfòbia

Una quarantena de nois i noies de diverses ciutats i pobles del país han participat aquest mes en les colònies d'estiu adreçades a adolescents LGTBI que organitza, per quart any consecutiu, la cooperativa Candela; una setmana "sense cap tipus d'assetjament ni violència" per encarar amb més xarxa i referents les sancions que, sovint, troben molt presents durant la resta de l’any

Meritxell Rigol
 
 
 
 Colònies d’Estiu per a Adolescents LGTB / Associació Candela

Colònies d’Estiu per a Adolescents LGTB / Associació Candela

Resoldre qui va assassinar l’activista i polític gai Harvey Milk, el 1978, és l’interrogant que han de resoldre per superar l’scape room. Al taller de drag king i drag queen, no només es disfressen, sinó que exploren una part de la identitat, la més masculina o la més femenina, amb què no solen relacionar-se. Com demanar ajuda? ha estat una de les preguntes més sentides als espais emocionals. Salts en bomba, esquitxades a qui no les espera i capbussades també apareixen −com no, en unes colònies d’estiu?− entre les activitats més valorades.Dins del grup, n’hi ha que feia molt temps que no gaudien de la piscina per la difícil relació amb el seu cos, especialment dura entre el jovent trans. Tanmateix, a OASIS, fins i tot ells i elles han trobat una treva de llibertat. Dins i fora de l’aigua.

“Jo no coneixia gent de la meva edat que se sentís com jo i, en pocs dies, fas una familia. Estàs en comunitat. T’ajuden i ajudes tu”, en destaca Carlos, participant en tres de les quatre edicions d’OASIS. “Mira que he anat a colònies diferents, eh? I això no ho he trobat en altres grups de joves. En unes fins i tot vaig acabar en una habitació sol, perquè en aquell moment era lesbiana i es devien pensar que em posava cachonda tot el que veiés”, critica el jove, sobre l’habitual manca d’atenció i cura davant la diversitat sexual i de gènere als espais educatius i de lleure.

A la Beatriz li havien dit que, allà, la gent no et jutja. “T’agradi el que t’agradi”, especifica. Una excepció respecte al que sol trobar-se. “Moltes persones LGTB joves se senten soles. No troben ningú que sigui com elles i sí en canvi molta gent que no les entén”, comparteix. És una de la quarantena d’adolescents amb identitats de gènere i sexualitats no normatives que han participat aquest mes a les colònies d’estiu OASIS, “una setmana de trobada, de complicitats, de reconèixer-se part d’una comunitat, d’empoderar-se; un espai de llibertat necessari per tota la vivència que duen i d’orgull, de reivindicar que està molt bé ser com som, des del qüestionament a tot un sistema cisheteropatriarcal”, descriu Sara Barrientos, educadora de la cooperativa Candela i coordinadora de les colònies adreçades a adolescents LGTB.

Durant una setmana, la diversitat sexual i de gènere s’ha convertit en la norma i ha deixat fora les pressions, discriminacions i violències que bona part dels nois i noies LGTB viuen com a pa de cada dia als espais educatius. Segons recull un diagnòstic de les realitats LGTB a Barcelona, publicat per l’Ajuntament de la ciutat l’any 2009, prop de la meitat (45,5%) de les persones enquestades i entrevistades declara haver viscut LGTBfòbia als centres educatius. La xifra inclou des d’heterosexisme a problemes amb el professorat o el personal d’administració, situacions d’assetjament i agressions.

A més, l’estudi destaca la manca de referents LGTB als centres educatius, així com el fet que es pressuposa que el jovent és heterosexual i que encaixa en els rols de gènere assignats, “de manera que es fan invisibles altres realitats”, afirma.

L’informe de la Federació Estatal LGTB (FELGTB) i del Col·lectiu LGTB+ de Madrid (COGAM) Assetjament escolar homofòbic i risc de suïcidi en adolescents i joves lesbianes, gais i transsexuals, del 2012, recull que més de quatre de cada deu adolescents i joves que han patit assetjament escolar per raó d’LGTBfòbia han arribat a idear el suïcidi. Un 35% l’ha planificat i un 17% l’ha intentat en una o més ocasions.

“És el punt culminant de les evidències que demostren el patiment de milers i milers d’adolescents a causa dels prejudicis sobre la diversitat sexual i de gènere mantinguts i tolerats a l’interior del sistema educatiu, que no és un espai acollidor per a la població escolaritzada que no respon a les expectatives de gènere”, denuncia un informe de 2013 elaborat per la FELGTB i adreçat al Defensor del Poble. “Dels joves que venen a OASIS, una majoria està patint”, assegura Barrientos. “Volem generar una setmana en què no hi hagi cap tipus d’assetjament ni violència”, afegeix.

Colònies d’Estiu per a Adolescents LGTB / Associació Candela

Enmig de la recerca que Lola va emprendre per trobar com guarir l’autoestima a la seva filla, va aparèixer-li OASIS, “un espai d’alliberament que en el dia a dia no tenen”, descriu. Ser lesbiana ha estat un motiu de fustigació per l’Itziar a l’institut, fins al punt d’haver de canviar-se de centre, per recomanació de l’institut mateix davant l’assetjament. “A l’OASIS pots ser tan diferent com vulguis. Puc ser jo mateixa sense sentir-me malament per ser-ho i puc sentir i parlar del que sento sense que ningú em critiqui ni em miri malament”, destaca la jove.

“Al que més força donem és al bon tracte, perquè, quan has viscut tanta discriminació i violència, les capacitats de tenir cura de tu, de posar-te en situacions positives i de confiar en l’altra es veuen molt perjudicades; mires el món amb desconfiança i les habilitats de relació queden súper tocades. Per això el que més treballem és l’autoestima, així com l’escolta a l’altra i el respecte”, sintetitza Barrientos, sobre el treball d’educació emocional que travessa les colònies.

Confiança per vestir-te amb la roba que et doni la gana. Jugar el rol que doni la gana. Parlar de la pròpia sexualitat, de la relació amb la família, de la pròpia identitat. Trobar referents a l’equip de monitoratge. Són algunes de les peces que conformen aquest espai de seguretat. “Envoltem els nois i noies de relats positius sobre ser LGTB perquè vegin que poden ser-ho i tenir vides que molen, perquè excepte en algunes sèries i youtubers, en general, els adolescents s’exposen a models súper estereotipats del fet de ser trans, lesbiana o gai o bisexual o pansexual o persona amb gènere no binari; s’exposen a prejudicis, insults, acudits o violència més explícita”, explica Barrientos.

Diversitat en la diversitat

N’hi ha que viuen en ciutats en què, fàcilment, veuen parelles de gais o lesbianes caminant agafades. N’hi ha, però, que viuen en municipis en què resulten ser “el” gai o “la” trans del poble. La diversitat d’orígens, religions i situacions socioeconòmiques són altres eixos que marquen les diferents realitats que acull el grup de les colònies.

“Només dins de les sigles LGTB ja hi ha molta diversitat. No és el mateix ser una noia lesbiana que una noia trans. I, a més, trobem joves en situacions molt diferents, joves en situació de protecció i d’apoderament i d’altres que potser fa cinc anys que no surten de casa o que es relacionen bàsicament a través de les xarxes socials”, detalla Barrientos.

Tampoc el grau de suport familiar és homogeni al grup. “El darrer dia de les colònies, les famílies hi anem i en el dinar veus com hi ha persones que no superen que la condició sexual del seu fill o filla no sigui la que esperaven”, explica Lola, que remarca, alhora, el sentit de comptar amb un espai de trobada per a les famílies com és l’Associació de Mares i Pares de persones LGTB (AMPGIL).

Per respondre a la demanda de desenes de famílies i joves, a partir de la tardor, OASIS deixarà de limitar-se a ser una excepció estival i adquirirà continuïtat. A més d’organitzar les colònies, es convertirà en un espai mensual “de trobada, suport emocional i de nexe amb l’activisme”. “Els espais de socialització d’adolescents són totalment heteronormatius i en necessitem en què els i les joves LGTB es puguin reconèixer en altres, en què se sentin còmodes, en què es puguin expressar en llibertat. Una llibertat amb què la majoria no poden expressar-se en el seu dia a dia”, reivindica Barrientos.

“Va molt bé que hi hagi un espai que li permeti fer penya, veure que no és la única i conviure amb la diversitat”, valora Reyna, mare de Beatriz. “Ella −afegeix Reyna− com molts nois i noies que es troben amb persones homofòbiques i transfòbiques, ho ha passat molt malament, s’ha preguntat ‘per què em passa això a mi?’ i és fonamental que vegi que ella és normal i corrent”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*