Fer front a les discriminacions a les xarxes socials amb un joc per a mòbil

Vora 400 alumnes de secundària creen el projecte MIST, Missió Internet Sense Trolls, una aplicació per lluitar contra la islamofòbia i el racisme a les xarxes socials

Victòria Oliveres
 
 
 
Alumnes provant el joc Missió Internet Sense Trolls (MIST) | Foto: Ajuntament de Barcelona

Alumnes provant el joc Missió Internet Sense Trolls (MIST) | Foto: Ajuntament de Barcelona

“Aquest forat que veus a la pantalla, és la via per on es filtren tots els missatges que corren per les xarxes socials. Els missatges dolents que s’escampen per Internet fan que la gent no sigui feliç. Per això s’ha creat l’equip MIST que té la missió d’atrapar aquests missatges i desactivar-los. Et convidem a participar amb nosaltres. T’hi apuntes?”.

Així arrenca la primera pantalla del joc per a dispositius mòbils Missió Internet Sense Trolls (MIST), una aplicació que han dissenyat 373 alumnes de set instituts de Barcelona. El seu objectiu és dotar els jugadors d’eines per desenvolupar un pensament crític a les xarxes socials, un entorn habitual dels més joves.

L’aplicació barreja un espai virtual amb un forat que condueix a les xarxes socials on corren uns missatges que cal aturar si són negatius, i petits testos per entrenar als jugadors a detectar missatges islamòfobs, racistes, xenòfobs, antisemites, LGTBIfòbics o contra el poble gitano, entre altres.

Un procés de creació molt diferent

Durant el curs passat es van fer sessions formatives als instituts dels diferents districtes a partir de les quals els alumnes feien el disseny del joc. “Primer una formadora ensenyava als alumnes vinyetes de còmic on ells havien d’identificar diàlegs on es faltava al respecte a la diversitat de gènere o de religió, i després dibuixaven maneres d’expressar-se correctament”, explica la Mar Coll, tutora a l’Institut Pablo Ruiz Picasso de Nou Barris, un dels centres participants.

Més endavant, els nois i noies van fer propostes de missions, de personatges i d’ambients pel joc, amb les quals es va fer un dossier. Aquest va arribar a les mans dels desenvolupadors de Jocs al segon, que van programar l’aplicació, i de l’il·lustrador Xavi Ramiro, qui en va fer el disseny gràfic.

“El que més m’agrada de la meva professió no és tant dibuixar, que també, sinó els reptes que em planteja”, diu Ramiro, “i transformar les idees dels nens i nenes, els seus dibuixos, amb el meu llenguatge gràfic ha sigut un repte gran però molt satisfactori”. L’il·lustrador explica que els alumnes pensaven el funcionament del joc però també proposaven diferents personatges i fons que ell poc a poc va anar seleccionant i adaptant per la pantalla.

“Els nens i nenes tenen molta imaginació, i com que calia incloure moltes idees diferents vaig pensar d’incloures dins de personatges que fossin bafarades”, diu Xavi Ramiro. D’aquesta manera l’il·lustrador aconseguia que els dibuixos de molts alumnes quedessin reflectits a l’aplicació però alhora que tinguessin una lògica pel joc.

Personatges creats per Xavi Ramiro a partir de les propostes dels alumnes

A l’inici d’aquest curs el joc va tornar a les escoles perquè en poguessin fer un testeig i introduir millores, i ara ja es pot descarregar a les principals plataformes d’aplicacions per a mòbil.

El projecte ha fet que els alumnes treballessin, d’una banda, aspectes d’aprenentatge de processos creatius i tecnològics i, de l’altra, el pensament crític per lluitar contra els missatges d’odi a les xarxes socials que els joves poden trobar a la seva vida quotidiana.

“Els nanos són usuaris de la tecnologia i participar en el disseny els va motivar molt. Feia que les proves que proposaven per ells tinguessin significació”, explica la María José Miranda, subdirectora de l’escola Virolai, centre que també van participar en el projecte.

MIST s’emmarca dins el programa ‘Escoles per la Igualtat i la Diversitat’ que impulsa l’Ajuntament de Barcelona i coordina el Consorci d’Educació de Barcelona. També en el compliment de la mesura de Govern “Barcelona Ciutat de Drets”, que fixa com a una de les prioritats la lluita contra tota mena de discriminació cultural, religiosa, racial, funcional, sexual, de gènere, d’identitat o d’orientació sexual.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*