Familiars d’un intern que es va suïcidar en règim d’aïllament demanen respostes a Brians I davant les “irregularitats” del cas

El col·lectiu Akelharre i Irídia - Centre per a la Defensa dels Drets Humans organitzen un acte en memòria de Lewys Alfaro, un jove que es va suïcidar a la presó de Brians I en règim d'aïllament. La família demana explicacions al Departament de Justícia davant la mort del jove de 29 anys

Sònia Calvó
 
 
 
Un momento del acto organizado por Alkelharre e Irídia en el Hospitalet / SÒNIA CALVÓ

Un momento del acto organizado por Alkelharre e Irídia en el Hospitalet / SÒNIA CALVÓ

“Us imagineu rebre un dia una trucada dient que un familiar s’ha penjat en una cel·la d’aïllament? Si ets de la Torrassa, això és possible, hi ha una família del barri a qui li ha passat”. Qui parla és un membre del col·lectiu Akelharre que al costat d’Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans han organitzat aquest dimarts un acte a l’Hospitalet per explicar el cas de Lewys Alfaro Orraca. El jove es va suïcidar el passat mes de novembre en una cel·la d’aïllament a Brians I.

La família demana a crits respostes des del moment en què van saber del succés. Però el que els van dir a Brians I va ser que “són coses que passen”. Lewys, pare d’un fill, tenia 29 anys i en feia 11 que vivia al barri de la Torrassa, a l’Hospitalet. Feia cinc mesos que havia ingressat al centre penitenciari per un delicte de robatori, a l’espera de judici. El 30 de novembre a la tarda es va penjar amb els llençols de la finestra de la cel·la del Departament Especial de Règim Tancat. Al cap de pocs dies va rebre la carta de llibertat immediata, ja que estava en presó preventiva. La de Lewys és una de les vuit morts per suïcidi que hi va haver al llarg de 2017 a les presons catalanes, segons xifres publicades pel Departament de Justícia.

La germana de Lewys i la resta de familiars “no entenen” per què es va suïcidar. A partir d’aquí, s’obren noves preguntes. “Per què si es va suïcidar a les quatre de la tarda, no ens diuen fins a les nou de la nit? Què han fet durant tot aquest temps? Per què no ens han avisat abans?”. Asseguren no tenir resposta a aquestes preguntes. No obstant això, el principal dubte és per què a l’autòpsia consten medicaments quan, segons la família, ell no es medicava. “Sabem que els funcionaris no poden conèixer a tots els interns, però no n’hi ha prou que ens donin la seva fitxa impresa i no sàpiguen res més”, es queixen els familiars, que durant l’acte han narrat com durant la primera entrevista quan els va rebre des de Brians I tenien un “desconeixement total” de com era la vida Lewys a la presó.

Fins que no van tornar l’endemà, no els van donar les cartes i llibres de Lewys. En elles Lewys va deixar escrit que “el dolent que els dolents fessin coses dolentes és que els bons no fan res”. La família ha agraït el tracte rebut pel centre Irídia i el col·lectiu Akelharre. “A poc a poc anem veient una mica de llum”, agraeixen, malgrat que es pregunten què hauria passat si no haguessin contactat mai amb l’equip d’advocats. “Com pot ser que una cel·la d’aïllament tingui les condicions propícies perquè una persona es tregui la vida?”, es pregunten, davant les “irregularitats” del cas.

Des d’Irídia, Andrés G. Berrio, advocat de la família, ha qüestionat la “falta d’explicacions perquè no hi hagi lloc a ombra sobre el que va poder passar”. Per això des de l’entitat demanen un protocol de comunicació de situacions greus als familiars. També demanen posar el focus social i mediàtic en aquestes institucions per “canviar la situació actual”. Demanen també crear un protocol de comunicació de “notícies d’especial gravetat, com defuncions” perquè no es repeteixi la història de Lewys. “Les presons han d’entrar en les agendes polítiques i mediàtiques”, conclouen des d’Irídia.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*