“Esquerra i PDCAT, la paciència s’ha acabat”: forta pressió al Govern en el primer aniversari de l’1-O

La concentració, a les portes del Parlament de Catalunya, que havia de posar fi als actes de celebració del primer aniversari de l'1 d'octubre, ha acabat amb l'edifici legislatiu assetjat i envoltat per manifestants amb un clar missatge de pressió al Govern: "o desobediència o dimissió ". La jornada ha finalitzat amb fortes càrregues dels Mossos d'Esquadra que han desallotjat els manifestants que van aconseguir arribar a les portes del Parlament

Sandra Vicente
 
 
 
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En caure la nit del primer aniversari de l’1 d’octubre, 180.000 manifestants -segons la Guàrdia Urbana- s’aglutinaven als volts del Parlament de Catalunya. El Parc de la Ciutadella havia estat l’escenari escollit per les entitats part de la Plataforma 1 d’Octubre (ANC, Òmnium i CDR entre d’altres) per celebrar el que era l’últim acte de la jornada. La manifestació ‘Recuperem l’1 d’Octubre’ es va tenyir de tensió des del moment en què els manifestants van arribar a les portes del Parlament.

Al clam de “Buch dimissió”, també escrita en una gran pancarta, i cridant a la desobediència al Govern, els concentrats van exigir complir amb el mandat del referèndum des de la unilateralitat: “el poble mana, el govern obeeix”, van ser els càntics. Juntament amb una sentència clara: “O desobediència o dimissió”. Amb aquest panorama, van arribar a la concentració més de 100 representants de localitats de Catalunya, amb urnes l’1 d’octubre. Alguns representants de les mateixes van llegir un manifest, prèviament pactat, fins que una de les participants es va saltar el guió: “perdoneu, però arribats a aquest punt no puc seguir. Vam dir que seria un manifest de bon rotllo però veient que els Mossos dissabte passat, en lloc de enfrontar-se als que van venir a humiliar-nos es van enfrontar al poble, hem de demanar la dimissió de Miquel Buch”.

Concentrats amb les urnes a l’acte de l’aniversari de l’1 d’Octubre | Sandra Vicente

Quim Torra i Roger Torrent, presents a l’acte, van ser escridassats constantment i no van arribar a fer cap parlament. Tots dos es van retirar quan la concentració va ser desconvocada. Però qui no ho va fer van ser centenars de manifestants, que van acostar-se a les tanques que custodien el Parlament. La tensió anava en augment quan els concentrats, ja amb les cares tapades i exhibint pancartes, van saltar les tanques i van forçar desenes d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra formar un cordó policial. “ERC i PDCAT, la paciència s’ha acabat”, reclamaven els manifestants, exigint al govern la “fi de la submissió al Govern espanyol”. I alertaven: “els somriures s’han acabat”.

Després de lleus càrregues per contenir els manifestants, que a poc a poc, i amb les mans en alt, s’anaven acostant a les portes del Parlament, s’ha produït un allau dels concentrats, que ha acabat amb desenes d’ells a les mateixes portes de l’edifici. Mentre tot això succeïa, alguns manifestants que, per error, es van disgregar de la marxa principal de la tarda i es van quedar a Via Laietana, van presenciar dures càrregues per part dels Mossos d’Esquadra.

Així, mentre els cossos de seguretat alertaven que anaven a intervenir al centre de la ciutat, al Parc de la Ciutadella es van començar a sentir sirenes de furgones de la BRIMO a la llunyania. Els concentrats, que abatien les portes del Parlament, es trobaven assetjats per desenes d’antiavalots i un helicòpter de la Policia Nacional, que sobrevolava l’escena a escassos cinquanta metres d’altura. “Assaltarem el Parlament, deixeu-nos entrar, cal defensar el mandat democràtic”, cridaven alguns. “Si no voleu fer la República, aneu a casa. Aquest no és el vostre lloc “, alertaven d’altres. Alguns joves van enganxar a la porta del Parlament un adhesiu amb un desig o un auguri: “República en construcció”, sense saber que a l’altre costat de la mateixa hi havia més de 50 agents, esperant a sortir.

Els manifestants enganxen enganixines amb el text ‘República en construcció’ a les portes del Parlament | Sandra Vicente

Tot d’una, les sirenes dels furgons de la Brimo havien arribat als voltants del Parlament; sense donar avís de càrrega ni exigir la dissolució de la concentració, els agents es van baixar dels vehicles i van començar a disparar bales de goma, molt per sobre de les cames -que és l’altura màxima a la qual es poden disparar aquests dispositius. Amb els projectils volant des d’un extrem, i els agents carregant durament per l’altre, els manifestants van rebaixar la densitat de concentrats davant de les portes de l’edifici, deixant espai perquè la resta d’agents sortissin de l’interior, seguint els passos dels seus companys i carregant durament.

El càntic omnipresent de “Som gent de pau”, que va ser tan clamat durant la tardor passada, acompanyava encara els manifestants, que s’anaven retirant. “Ens teniu aquí, amb els braços enlaire, defensant el que vosaltres no voleu defensar”, cridava un jove, amb la samarreta com a passamuntanya, a un cordó d’antiavalots. “Els Mossos també són forces d’ocupació”, se sentia a la llunyania. El record de les contundents càrregues de la manifestació de la ‘Festa Holi’ de dissabte passat tenyia l’ambient.

Lluny quedaven ja els clams que defensaven que “els Mossos són la nostra policia”. Si alguna cosa ha quedat clara en aquest primer aniversari de l’1 d’octubre, és que la paciència ha durat només 365 dies. A les mateixes hores en què, un any enrere, els mateixos ciutadans que comptaven els vots en els col·legis electorals que quedaven oberts, celebrant l’èxit de l’organització popular, ahir seguien congregats a les rodalies del Parc de la Ciutadella, negant-se a allunyar-se del Govern al qual exigien que “complís la seva part. Estem cansats de ser independentistes “, es lamentava un dels concentrats.

Piquets al carrer Ronda Sant Pere de Barcelona, després que els Mossos carreguessin per dissoldre el setge al Parlament | Sandra Vicente

Dels 700 manifestants que van protagonitzar el setge al Parlament, uns 200 es van enfrontar als Mossos al carrer Lluis Companys, retrocedint fins al carrer Trafalgar, on es van llançar pedres a les furgones dels cossos de seguretat. En aquest punt es va iniciar un estira i arronsa entre els manifestants, que creaven piquets amb contenidors cremant i tanques, i els Mossos que acudien amb les furgones a tota velocitat a dissoldre’ls, amenaçant amb càrregues que, en rares ocasions es materialitzaven. Els piquets, símbol últim de la jornada de la frustració dels manifestants, van finalitzar poc abans de les dotze de la matinada. Deixant als carrers restes fumejants dels contenidors, llums i sirenes dels Mossos rebotant entre els carrers de l’Eixample i desenes de periodistes, abillats amb petos taronja que, com alguns manifestants, es resistien a tornar a casa. 

Així, la reclamada ‘tardor calenta’ comença com s’havia alertat: caldejada. Amb una forta pressió al Govern, que va liderar el procés fins a l’1 d’octubre, i que el poble va permetre. Els mateixos CDR que van protegir les urnes han reptat el president Quim Torra, qui va instar als Comitès a què “apretessin” per fer la República catalana. Ells van obeir i van apretar. I amb un avís clar: “la paciència s’ha acabat”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*