És possible reclamar la sobirania energètica des dels municipis?

Les eleccions donen una oportunitat per posar a l'agenda reclames dels moviments socials, com la sobirania energètica. El municipalisme ens obre la porta per transformar un model energètic que actualment és centralitzat, oligopòlic, injust i patriarcal i canviar-lo per un que sigui renovable, democràtic i ecofeminista

Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
 
 

El proper 26 de maig són les eleccions municipals a l’Estat espanyol. Aquestes eleccions, com totes, són un esdeveniment de politització de la societat i permet portar a l’esfera pública debats sobre les temàtiques que preocupen a la població. Aquest momentum també és aprofitat pels moviments socials. En el cas dels moviments socials energètics, aprofiten les eleccions municipals per situar a l’àgora pública el debat sobre l’energia i la sobirania energètica. Des de molts d’aquests s’ha partit des de la vocació municipalista com a element transformador per se.

Primerament, per la proximitat en la presa de decisions polítiques i, per tant, la major capacitat d’influència que té la població sobre aquestes decisions. Segon, la transformació del model energètic actual (i que podem qualificar de centralitzat, fòssil, oligopòlic, injust socialment i ambientalment, i patriarcal) vers un model distribuït, renovable, democràtic, just i ecofeminista, demana un canvi radical de la propietat , dels nous models de govern i, en definitiva, de la priorització del usos reproductius i comunitaris de l’energia

L’escenari que es dibuixa en el nou marc —distribuït, focalitzat en renovables— va molt més enllà d’una simple transició tecnològica. Això sí, en aquest cas la tecnologia pot jugar al nostre favor. Les renovables ens permeten construir una major autosuficiència energètica i aproximar la generació i el consum. Ens permeten recuperar, en definitiva, un major control sobre el sistema i aportar l’oportunitat transformadora de fer-ho col·lectivament, en xarxa. D’aquí la importància que més persones es sumin a l’impuls de la imparable transició energètica i que hi participin, no com a consumidores actives, sinó com a subjectes polítics.

El municipalisme doncs, està conformat per aquests grups humans que empenyen decididament, des dels seus espais, cap a la transformació social. No es tracta només de la institució o del consistori municipal, sinó de la interacció entre aquestes dues esferes: la institució i els moviments socials. I no de qualsevol manera, la institució hauria de facilitar i garantir, amb escrupulosa atenció a la independència dels moviments, l’autogestió.

De la mateixa manera, la societat civil organitzada ha d’incidir perquè les institucions facin i facilitin processos i mecanismes per assolir el marc definit anteriorment, respectant les condicions d’autonomia dels moviments. Les onades solars i les auditories ciutadanes són dos bons exemples. És necessari que els ajuntaments facilitin el procés d’instal·lació d’energies renovables simplificant els tràmits administratius i donin incentius en els impostos perquè els grups i col·lectius puguin impulsar projectes fotovoltaics als municipis. A més, han d’exigir a les empreses elèctriques la informació necessària perquè es puguin fer auditories ciutadanes de les xarxes de distribució.

Aquest tipus d’acció facilita que la població adquireixi un rol actiu i té un valor polític i simbòlic molt important: entén el municipalisme com a moviment ampli que depassa els cicles polítics i que s’impregna d’una cultura política d’apoderament, politització i participació activa que crea i consolida subjectes polítics.

En aquest context, des de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) hem decidit que és el moment de passar a l’acció i ha elaborat una proposta municipalista, que pretén ser una guia tant per a les candidatures municipalistes, òrgans de govern municipals o partits de l’oposició, com per entitats, col·lectius o grups de persones que vulguin impulsar la sobirania energètica.

Aquest document s’ha elaborat mitjançant la compilació tant de propostes i experiències pròpies de la Xse com de moviments socials i entitats tals com l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Som Mobilitat o Som Energia. El que proposem es tracta d’un canvi profund de l’actual model energètic. Des de la Xse entenem les limitacions competencials dels ajuntaments, però també som conscients dels avenços que es poden fer cap aquest horitzó necessari. Aprofitant les escletxes existents del sistema elèctric, ens podem dotar de mesures, si bé algunes parcials, que ens poden permetre caminar i avançar cap a la plena sobirania energètica.

Aquesta proposta treballa les àrees temàtiques de pobresa energètica, participació, ecofeminisme, generació, distribució, comercialització, propietat de les dades i mobilitat. Les esmentades àrees es centren en la reconfiguració del sistema elèctric perquè considerem que, fins i tot en el desitjable escenari de decreixement del consum energètic, el pes relatiu de l’electricitat augmentarà com a conseqüència de l’esgotament dels combustibles fòssils i de les accions necessàries per combatre el canvi climàtic. L’electrificació de la mobilitat, el sector més fòssil-dependent de l’activitat humana en l’actualitat, és un procés inevitable.

Aquesta proposta no pretén ser-ho tot ni ser el final de res. Sinó obrir debats, polititzar el discurs energètic, aprofundir-hi i impulsar accions.

Respecte a la pregunta que ens plantegem al principi, sobre la possibilitat de construir la sobirania energètica des dels municipis, nosaltres creiem fermament que sí. No es tracta del final del camí, però sí un pas indispensable per avançar cap a un model energètic més just social i ambiental. Fent nostre la frase tan usada pels moviments altermundistes, però encara plenament vigent del «pensa globalment, actua localment».

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*