ENTREVISTA | DAVID KARVALA, PORTAVEU D'UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME

“És molt perillós dir que tot és feixisme perquè debilita i difumina l’objectiu de combatre’l”

"Molta gent no veu la diferència entre PP, C's i el feixisme, i això és molt perillós", assegura David Karvala, un dels portaveus d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. Per ell, cal assenyalar i diferenciar entre què és racisme, feixisme o islamofòbia i què no ho és. La qüestió nacional i el descontentament de certs sectors sobre aquesta qüestió han ajudat al feixisme a aglutinar a més gent, tot i que la majoria de persones són vells coneguts

Sònia Calvó
 
 
 
David Karvala, uns dels portaveus d'UCFR / SÒNIA CALVÓ

David Karvala, uns dels portaveus d'UCFR / SÒNIA CALVÓ

Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) és una entitat que té com a objectiu “combatre el creixement del feixisme i el racisme”. Ja fa vuit anys que es van constituir davant de l’entrada de Plataforma de Catalunya (PxC) a les institucions amb 65.905 vots a les eleccions municipals de 2011, un partit que identifiquen com a “clarament feixista”. Des d’aleshores UCFR s’han dedicat a combatre, també, la islamofòbia i el racisme. Des d’aleshores, el feixisme no ha desaparegut, però que PxC ja no estigui a les institucions simbolitza, en part, “una batalla guanyada”.

Asseguren que el feixisme ja no es troba a les institucions, però sí al carrer. “Vivim una situació complicada en què es barreja el feixisme amb la qüestió nacional”, explica un dels seus portaveus, David Karvala (Helsinki, 1959). Parlem amb ell sobre agressions feixistes, com es pot aturar l’augment de la islamofòbia després dels atemptats de Barcelona i si s’haurien de permetre, o no, les manifestacions d’extrema dreta.

Des de setembre fins a finals de l’any passat, activistes contraris a la independència van provocar prop de 150 incidents violents a Catalunya, entre els quals una vuitantena d’agressions físiques, segons va publicar l’Anuari de Silencis Mediàtics de Mèdia.cat. Recentment hem vist atacs feixistes a casals i mesquites. Hi ha un augment d’aquests tipus d’agressions i incidents?

A partir de l’octubre es va veure un auge de les agressions, algunes en grans manifestacions com les de Sant Gervasi, l’atac a Catalunya Ràdio o la crema de l’Ateneu de Sarrià. Hi ha qui diu, com el fotoperiodista Jordi Borràs en el documental de TV3 ‘Arriba España’, que no hi ha un auge del feixisme, sinó que es visibilitza més. Alguns dels feixistes que es veuen actualment no són nous, són cares visibles des de fa anys.

El que és nou, però, és que utilitzen el marc de la qüestió nacional i el descontentament de certs sectors sobre aquesta qüestió. Jo crec que sí que han aconseguit aglutinar gent al seu entorn que dos anys enrere no tenia res a veure amb ells. És el cas, per exemple, d’alguns veïns del carrer de Japó, a Nou Barris (Barcelona), contra l’obertura d’una mesquita. Aquí hi va haver un augment de la islamofòbia. Tot això no ha sortit del no-res, hi havia gent de d’extrema dreta que abans es quedava a casa despotricant que ara surt al carrer. 

No obstant això, en el cas del carrer de Japó, molts veïns van baixar del vaixell en veure que les manifestacions les encapçalaven membres d’extrema dreta.

Això és, en part, veritat. De fet confirma una anàlisi que fem des d’UCFR. Cal assenyalar molt bé els feixistes que intentaven aprofitar aquest conflicte veïnal. Si hi ha dubtes o confusions entre el veïnat cal parlar i explicar tot el que sigui necessari, però amb el feixisme no s’ha d’asseure a parlar, sinó assenyalar-los i aïllar-los. Per això és important distingir i no dir que tots els veïns que estan en contra de la mesquita són feixistes, és molt perillós etiquetar a tothom en el mateix grup. És el mateix que passava amb PxC. No podem dir que les 65.000 persones que van votar PxC són feixistes; la gran majoria estan enganyades per votar un partit feixista.

En el cas del carrer de Japó, un dels grups que va tenir més presència als carrers va ser Democracia Nacional. Alguns dels seus membres fins i tot van acabar amb ordres d’allunyament. Com definiries a Democracia Nacional (DN)?

Des d’UCFR acabem de publicar una octaveta on diem ‘Democracia Nacional, feixistes de manual’. Sorgeixen d’una combinació de gent del nucli dur del franquisme, amb neonazis de la llibreria Europa. No és un grup tan explícit com podria ser Alba Daurada però tampoc tenen el maquillatge que té el Front. Potser Marine Le Pen pot enganyar a algú, però DN no. Això, en part, és l’explicació de la falta de creixement del feixisme a escala estatal, ja que no han aconseguit allunyar-se dels símbols històrics del franquisme que els permetria vendre’s com a una cosa nova i aglutinar nous sectors.

Tot i això, l’entorn creat per ells, però també per partits institucionals que critiquen l’independentisme, ha comportat una situació més fàcil i còmode pels feixistes actuals. És el mateix que passa quan hi ha islamofòbia institucional, que fa que els racistes es vegin a ells mateixos com una solució. Democracia Nacional té més presència a Catalunya que la que tenien abans. Per això també qüestionem que una televisió pública com TV3 els donés veu en el documental ‘Arriba España’.

Com és que membres d’extrema dreta van a manifestacions a favor de la unitat d’Espanya, com podria ser les de Societat Civil Catalana (SCC)?

Hi ha una combinació de diferents factors. SCC ho funda gent de Somatemps, un grupuscle feixista que ve del que era la llibreria Europa, gent amb història neonazi. Als actes inicials de SCC hi havia gent d’extrema dreta però també del PP i de C’s. Però el que passa és el que comentàvem abans, que hi ha un entorn en contra de l’independentisme on es troben l’extrema dreta i partits institucionals de la dreta. Aquest entorn atrau l’extrema dreta.

Cal dir, però, que SCC ha fet esforços interns per allunyar l’extrema dreta de la seva organització a nivell orgànic. De fet, el seu fundador i expresident, Josep Ramon Bosch, ja està fora. Ara l’extrema dreta s’intenta fer forta dins dels entorns de Tabàrnia perquè, crec jo, que donen per perduda SCC. Fa anys a les manifestacions del 12 d’octubre a la plaça de Catalunya s’aplegaven des de PxC i el Casal Tramuntana però també membres del PP, C’s i el PSC. Ara intenten desmarcar-se de la imatge de confluència.

Fa un parell de setmanes un policia nacional va agredir al fotoperiodista Jordi Borràs al crit de ‘Viva España’ i ‘Viva Franco’. Creus que la sentència serà condemnatòria, vista la trajectòria d’altres agressions?

No tinc massa confiança amb el sistema judicial, no crec que tingui ganes ni capacitat de respondre al problema de l’extrema dreta. El que és interessant però és la crida que es va fer per aconseguir pagar les despeses judicials del procés i on es van aconseguir més de 12.000 euros en menys de 24 hores. Aquesta resposta en forma de moviment és molt important.

Està prevista una gran manifestació pel 9 de setembre de grups d’extrema dreta. Creus que s’haurien de prohibir aquest tipus de manifestacions?

La nostra preocupació és, per la informació que tenim, que hi participarà gent de Democracia Nacional, PxC, Somatemps i altres grups similars. Intenten plantejar-ho com una manifestació sense etiquetes amb la idea d’aglutinar el màxim de gent. És interessant perquè en aquesta ocasió també van en contra de Pedro Sánchez, per tant entenem que el PSC en aquesta ocasió no es manifestarà, com ho ha fet altres vegades, per tant la manifestació es limitarà a gent més a la dreta.

Des d’UCFR no demanem que es prohibeixin ni que es reprimeixin aquestes manifestacions, però sí que condemnem la impunitat i el fet de facilitar manifestacions de l’extrema dreta. La clau és la resposta popular. Hi ha gent que té dubtes sobre si s’ha de fer una contra manifestació, per això farem un acte polític pocs dies abans. Però també farem una cadena humana al Paral·lel el mateix dia per apostar per la convivència i en contra del feixisme.

Però el Paral·lel és el mateix lloc on convoquen la manifestació…

Sí, també convoquen al Paral·lel. Demanem que ens cedeixin l’espai a nosaltres per fer una cadena humana. Si això implica que la seva manifestació no se celebri o es desplaci a la Zona Franca, doncs serà un pas endavant. Si no ens cedeixen l’espai per fer una cadena humana i tira endavant la manifestació feixista, haurem de fer algun acte simbòlic a prop. No busquem l’acostament físic, però sí que volem aixecar la veu i dir que no volem que hi hagi feixistes pel Paral·lel. Volem que la nostra cadena humana sigui el més ampli possible. Però insisteixo que no busquem baralles i sabem que hi haurà Mossos entremig. Tothom que s’oposa al feixisme es pot sentir còmode a les nostres accions.

Aviat farà un any dels atemptats del 17-A a Barcelona. Des d’aleshores, heu notat un augment de la islamofòbia?

L’amenaça d’enfortiment extrem de la islamofòbia hi era. Des de l’11 de setembre que veiem com els atemptats provoquen un augment de la islamofòbia. No és que l’atemptat augmenti la islamofòbia, és la resposta amplia dels mitjans i d’alguns partits que diuen “l’atemptat representa l’Islam”. Això és el que alimenta la islamofòbia. L’atemptat és condemnable, òbviament, però no s’ha d’oblidar que ha estat perpetrat per un petit grup de persones. En canvi, la islamofòbia afectarà a tota la comunitat islàmica.  Els moviments socials van fer molt bé en intervenir a la manifestació convocada per les autoritats pocs dies després dels atemptats a Barcelona per intentar aturar i criticar la islamofòbia.

Cal canviar el discurs, assenyalar el negoci del comerç d’armes i la participació de la monarquia. Aquella manifestació va ser un èxit precisament per això, per fer un canvi de discurs. També és una mostra de tota la feina feta des de fa anys, des d’Aturem la guerra des de l’any 2001 endavant. No obstant això, encara queda molta feina per fer. Només cal veure alguns dels discursos d’Albiol o del PP…

Discursos com el de Pablo Casado o Albert Rivera augmenten el racisme?

Són molt perillosos. És una mica com la reacció de Sarkozy a França. En comptes de lluitar contra el racisme el que provoca és un enfortiment del feixisme. Tot i això, és important no confondre que amb un tuit Casado no es destapa com a feixista, és de la dreta del PP, un partit institucional de dretes. Per això és molt important identificar què és feixisme i què no ho és. Amb el racisme és més difós. Però si vas en contra de tot i dius que tot és feixisme el que provoques és que es difumini l’objectiu.

On està la línia entre el que és i el que no és feixisme?

En termes de feixisme, són les organitzacions que intenten construir moviment amb l’objectiu d’acabar totalment amb la democràcia que tenim o amb organitzacions independents com el moviment obrer… Històricament hi ha una diferència entre la dreta conservadora dels anys 20 i 30 i el nazisme. Amb uns hi havia racisme, però existien els sindicats i els partits d’esquerres, la gent jueva patia l’antisemitisme però no patia l’holocaust. Actualment molta gent d’esquerra no veu la diferència entre PP, C’s i el feixisme, però és com si diguéssim que el PSOE és una amenaça de comunisme. És molt perillosa la idea que tot és feixisme, perquè debilita. Per això hem d’aprendre de la història.

L’objectiu d’UCFR és “combatre el feixisme i el racisme”. Com es fa?

El feixisme és una cosa molt específica que s’ha d’assenyalar i combatre. El racisme té moltes més formes i és més difós. Davant del feixisme cal que tothom vegi que és una amenaça per gairebé tothom: la gent racialitzada, LGTBI, sindicalistes, gent d’esquerres, etc. Gairebé tothom ho ha patit, excepte una petita minoria. Això s’ha de difondre i donar-ho a conèixer. El més important és la mobilització al carrer. Si es deixa que els feixistes es manifestin, poden aglutinar més gent i agafar confiança que es pot acabar traduint en agressions.

Davant del racisme… és un espai molt més divers i hi ha diferents moviments i col·lectius que ho treballen, a més d’UCFR. Cal lluitar en contra dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), defensar la gent migrada, tombar els discursos islamòfobs, treballar des de les diferents entitats, crear xarxa…

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*