Especial 17-A

És Catalunya més islamòfoba després dels atemptats?

Després dels atacs terroristes es va detectar un repunt de casos de rebuig a la comunitat musulmana però que es va reduir dràsticament al setembre. Catalunya és una de les comunitats autònomes on històricament s’han produït més incidents islamòfobs, però les dades mostren que no han augmentat, tot i ser més visibles i mediàtics

Sandra Vicente
 
 
 
Manifestació de rebuig als atemptats | Ajuntament de Barcelona

Manifestació de rebuig als atemptats | Ajuntament de Barcelona

El 18 d’agost de 2017 Catalunya es va llevar després d’un dels dies més difícils que s’havien viscut en anys. L’endemà dels atemptats de Barcelona i Cambrils encara no se sabia ben bé què havia passat ni quines serien les conseqüències. Però algunes d’elles no van trigar a aparèixer. Enfront a les manifestacions ciutadanes que clamaven “No tinc por”, se’n van donar d’altres, no tan multitudinàries. El mateix dia 18, poques hores després dels atemptats, diverses mesquites, com la de Montblanc, van despertar cobertes de pintades que amenaçaven de mort els membres de la seva comunitat. Confonent, com molts temien que passaria, els musulmans amb els terroristes i donant pas a un pic en els atacs islamòfobs.

Dies més tard aquests atacs contra oratoris es van traslladar a diversos punts de l’estat espanyol, com a Fuenlabrada, on va aparèixer un cap de porc tallat davant un oratori. El rebuig, així mateix, no va quedar-se en cops a la comunitat a través dels símbols de la seva fe, com són les mesquites, sinó que es va passar als atacs personals. Quatre dies després dels atemptats, la regidora badalonina Fàtima Taleb va denunciar amenaces per xarxes socials. I poques setmanes després, es va passar al plànol físic, amb l’agressió a una dona embarassada a Barcelona per portar Niqab. I és que el mes que va seguir als atemptats terroristes es va viure un repunt dràstic en els incident islamòfobs registrats a tot l’estat: es va passar de 51 al juliol a 171 en agost, segons dades recollides en l’informe anual de la Plataforma Ciutadana Contra la Islamofòbia (PCI).

Tal com alertava el cap de la Unitat de Radicalitzacions dels Mossos d’Esquadra -que prefereix que el seu nom no sigui publicat- en una entrevista recent a l’ACN, “hi ha una connexió ràpida i evident entre els atemptats jihadistes i un repunt de conductes islamòfobes que no apunten als autors dels atemptats sinó a tot el col·lectiu musulmà”. Així alertava del risc que aquestes conductes discriminatòries augmentessin les possibilitats de radicalització. Catalunya ha estat la comunitat autònoma on més episodis d’islamofòbia s’han donat durant el 2017: dels 546 incidents recollits per la PCI, 51 es van donar a Catalunya, seguida de lluny per Andalusia (22), la Comunitat Valenciana (20) i Madrid (17).

Bárbara Ruiz, membre de la PCI, considera que la causa d’aquesta violència a Catalunya pot “tenir relació directa amb els atemptats, tot i que hem de recordar que aquesta comunitat autònoma acostuma a ser una regió conflictiva”. I és que el 2016, Catalunya va compartir la primera posició amb Andalusia en la llista de comunitats amb més atacs islamòfobs, amb 37 dels 573 registrats per la PCI. Així, es pot parlar clarament d’un auge en la islamofòbia a Catalunya després dels atemptats?

Del ‘No tinc por’ a la por a la islamofòbia

Segons les dades de la PCI, el repunt dràstic d’atacs que es va viure el mes posterior als atemptats (171 durant l’agost) es va reduir ràpidament en els mesos següents: es va baixar a 28 a l’octubre i 9 al novembre. Així mateix, consultant les dades de denúncies interposades als Mossos d’Esquadra per delictes d’odi i discriminació per motius religiosos, les xifres s’han mantingut estables en els darrers anys. Al 2017 hi va haver 34 diligències obertes a Catalunya; si bé és cert que es dobla la xifra de 2016 (amb 13), aquell any va ser una “excepció positiva” ja que al 2015 se’n van comptabilitzar 35 i al 2014, 34.

“En moments sensibles com aquest, els atacs transcendeixen més que quan ningú no tenia l’islam ni el terrorisme al cap”, apunta Lola López, comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona. Així, fa menció al cas de l’Oratori del carrer Japó, a Nou Barris, que ha estat objecte d’atacs, amenaces i manifestacions a les seves portes per impedir-ne, primer, l’apertura i després la continuïtat. “Però després d’un any i mig molt difícil, continua obert. Per què? Perquè són els mateixos veïns del barri els qui han ajudat a la comunitat musulmana. Són aquestes resistències pacífiques, les equivalents quotidianes al No Tinc Por, les que hem d’explicar”, considera López.

Així, la comissionada explica que la reacció des del consistori després dels atemptats va ser ràpida en termes de prevenció de la islamofòbia, “però bàsicament perquè no vam haver de fer res que no estiguéssim fent. Simplement vam allargar projectes, vam apostar-hi més recursos i vam incorporar ítems nous, com la Xarxa Antirumors”, recorda López, fent referència amb aquest últim exemple a la prevenció a les xarxes socials. I és que, segons la PCI, el 70% d’atacs islamòfobs del 2017 es van dur a terme online.

Aquest pla d’acció va ser dibuixat conjuntament amb les comunitats musulmanes i, amb elles, “vam decidir focalitzar en l’acompanyament emocional, ja que els veïns i veïnes no ens cansàvem de dir que no teníem por, però ells sí que en tenien”, explica. López assegura que la por a la violència era la mateixa per tothom, independentment de la religió, però els musulmans en tenien dues d’afegides: “la por a la islamofòbia i al rebuig i a que els seus joves poguessin convertir-se en agressors”.

Manifestació de rebuig als atemptats | Ajuntament de Barcelona

Els líders d’opinió, islamòfobs

I és que la por a la islamofòbia, més enllà dels atacs més visibles que engruixen les estadístiques, també està motivada per un sentiment generalitzat de rebuig i discriminació cap a les comunitats musulmanes que, encara que sovint no passi de les paraules, va calant en l’imaginari col·lectiu. Així, una de les eines per a mesurar aquest sentir la va proporcionar -poc abans dels atemptats- l’Institut d’Estudis de la Mediterrànea (IEMed) amb l’Observatorio de la Islamofóbia en los Medios. Aquest projecte, que compta amb el recolzament de la Casa Árabe, la Fundació Tres Cuturas y Euroárabe, treballa per identificar exemples d’islamofòbia en la informació periodística (a nivell de l’estat espanyol).

Després dels atemptats, l’Observatorio va fer una estadística especial només dels mesos d’agost i setembre de 2017, en la qual va concloure que el 69% de noticies analitzades contenien “indiscutiblement idees islamòfobes o afavorien interpretacions islamòfobes de la realitat”, segons Lourdes Vidal, codirectora de l’IEMed. Aquesta tendència ha continuat durant el primer quatrimestre de 2018, amb un 76%. D’aquesta xifra s’ha de disgregar que el 52% de les noticies publicades són clarament islamòfobes i el 24% poden induir a la islamofòbia. Però aquestes dades no són, tampoc, una tendència a l’alça. I és que si prenem les xifres de la primera meitat de 2017 la xifra era del 66%.

Una altra de les xifres que destaca als informes de l’Observatorio la trobem si separem les noticies (explicacions de fets objectius) i els articles d’opinió (normalment signats per persones amb influència). Així, durant l’època més recent als atemptats, mentre només el 20% d’informacions eren “clarament islamòfobes”, la xifra ascendia al 45% si parlem d’articles d’opinió. I el mateix succeeix amb el 2018: només el 22% de noticies davant el 65% d’articles d’opinió. “No només és el que es diu, és el qui i el com”, considera Mohamed El Amrani, president de la Xarxa per la Convivència, que considera que predomina el “desconeixement” de la societat musulmana: “No hem d’atacar els mitjans de comunicació, és veritat que de vegades ho fan malament, però hem de treballar conjuntament i ajudar-los a comunicar millor”, conclou.

Una islamofòbia “políticament correcta”

Així després d’anys de feina, marcats en un punt concret, pels atemptats terroristes, per a Lola López la islamofòbia que hi ha a Catalunya no és “visiblement permanent” i per això pot semblar que hi hagi hagut un repunt. “Un observador que es passegi, que miri les xarxes o llegeixi els diaris pot pensar que som menys islamòfobs que a altres llocs”, tot i que les estadístiques diuen que no és així. “El que passa és que tenim una islamofòbia políticament correcta”, sentencia López.

“No tenim declaracions islamòfobes molt greus per part de dirigents públics, però per altra banda, som de les comunitats autònomes on és més difícil obrir un oratori i on més vegades s’ha impedit la seva inauguració. Potser no insultem el veí, però li posem difícil”, reflexiona la comissionada. Considera que, davant una islamofòbia subtil perenne, després del trauma dels atemptats, un fet puntual com l’apertura d’un oratori fa que “ens fixem més en els atacs islamòfobs”.

Per això López apunta cap a la pedagogia com a eina per a prevenir la islamofòbia, focalitzant sobretot en l’àmbit educatiu des de les administracions. “Hem d’inculcar un missatge de respecte, perquè pel fet de tenir una administració laica no significa que la societat ho sigui”. Però, en aquest sentit, considera que Barcelona té molt camí guanyat: “la identitat barcelonina es basa en la diversitat. Tot i que tinguem episodis d’extrema dreta i el racisme, l’orgull identitari de la ciutat és la cohesió. Per això va sortir allò de no tenim por. Aquesta realitat ciutadana fa que certs moviments es quedin en residuals”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*