Entre mesures in extremis i retrets: què hi ha darrera de les propostes els alcaldables per l’habitatge a Barcelona?

La darrera setmana abans de les eleccions ha començat amb un debat sobre la crisi de l'habitatge. Les crítiques per mala gestió, ja sigui al consistori o al Govern, van determinar un debat en què Maragall va fer ús d'una proposta presentada in extremis des de la Generalitat per a la campanya a les municipals

Sandra Vicente
 
 
 

Els alcaldables a la ciutat de Barcelona han començat la darrera setmana abans de les eleccions amb un debat sobre un dels temes cabdals de la capital catalana: la crisi de l’habitatge. En una trobada organitzada al casal del Pou de la Figuera i organitzat per entitats com la PAH, el Sindicat de Llogaters, l’APE el DESC o el diari Crític, els aspirants al consistori han abordat una diverses problemàtiques com la gentrificació, els desnonaments o els preus del lloguer.

Amb les absències de darrera hora dels candidats de Canvi-C’s i el PP, Manuel Valls i Josep Bou, i Albert Civit en substitució d’Elsa Artadi, aquest debat ha estat l’únic organitzat per les entitats socials sobre aquesta temàtica. Les dues hores de trobada han consistit en una sèrie de preguntes que els alcaldables tenien un minut per a respondre. Aquesta celeritat ha deixat poca estona per a l’anàlisi i la interpretació de les propostes o afirmacions dels candidats.

Partint de la base -acceptada per tots els presents- que la situació de l’habitatge constitueix una crisi greu a la ciutat de Barcelona, el debat s’ha constituit com un creuament de declaracions que en algun moment ha assolit cert grau de tensió, sobretot entre els dos aspirants més clars a l’alcaldia i que, si res no canvia, estan destinats a pactar: Ada Colau i Ernest Maragall.


Fons voltors i el preu del lloguer: l’ou o la gallina?

“Una llar s’ha convertit en un bé poc assequible”, va comentar la relatora d’habitatge de l’ONU, Leilani Farha, que va centrar-se en preguntar els candidats sobre les propostes per “parar el monopoli de fons com Blackstone”. La relatora va proposar expropiar-ne les propietats i convertir-les en habitatge social, limitar el nombre de propietats d’un sol tenidor o imposar taxes més altes.

La candidata de la CUP, Anna Saliente, va obrir amb aquesta resposta la que seria la seva tònica de tot el debat: focalitzar en les expropiacions per a deixar clar que “l’habitatge ha d’estar fora del mercat” i ha assegurat que l’objectiu dels anticapitalistes és “fer fora els fons voltor de Barcelona”.

Colau ha apostat, de manera menys ferma, per l’expropiació i s’ha centrat en relatar els èxits del seu govern: “hem anat més lluny que mai i tenim l’orgull d’haver enviat el missatge que aquí no són benvinguts”.

Molt menys contundents han estat Albert Civit (Junts per Catalunya) i Ernest Maragall (ERC) que, de fet, no s’han decantat per cap de les tres opcions. “L’expropiació podria ser una opció però el dels fons no es un problema generalitzat”, segons Civit. Maragall, per la seva banda, ha obviat parlar dels fons i ha passat directament a parlar de la regulació del preu dels lloguers: “estem decidits a posar sobre la taula una regulació dels preus”.

D’aquesta manera, Maragall ha fet servir per a la seva campanya pel consistori una mesura per la qual compta amb el recolzament de la Generalitat. I és que des de l’executiu català es parla d’aprovar aquest dimarts un decret llei que permetria ajustar els preus per la via ràpida. Aquest text obre la porta a que tant el Govern com els ajuntaments puguin regular de manera autònoma el preu del lloguer. Però, tot i l’afirmació contundent de Maragall, des de l’executiu asseguraven fa uns dies que encara no hi havia acord.

Colau ha respost a aquesta proposta de regulació dels preus des dels consistoris ja s’havia plantejat des de Barcelona anys enrere i “podríem estar evitant aquesta bombolla i no ho vam fer per manca de voluntat política de la Generalitat. Ara, a cinc dies de les eleccions estan a favor de regular?”, ha qüestionat l’alcaldessa, recordant que, la regulació dels preus també era una de les propostes electorals de Pedro Sánchez però que “li van tremolar les cames a l’últim moment”. Tornant a dirigir-se als republicans, Colau ha dit: “Tard, però benvingut sigui: ara està tot preparat, més enllà de declaracions, per a regular els preus d’una punyetera vegada i qualsevol pacte vindrà determinat per això”, ha advertit la de BeC.

Saliente també s’ha mostrat sorpresa per aquesta afirmació d’ERC: “no han parlat mai amb la CUP. I si ara es pot fer, per què no ho hem fet abans i aturar milers de desnonaments?”. Colau ha pres el relleu de Saliente i ha tornat a dirigir-se a Maragall: “estem a favor de qualsevol proposta efectiva, però demanem que no enganyi a la gent perquè tots els juristes consultats diuen que regular això des de la Generalitat acabarà, provablement, en paper mullat. És al Congrés on s’ha de votar. No crec que existeixi aquesta mesura”.

Pancarta contra l’especulació immobiliària i pel dret a l’habitatge | Sandra Vicente

Ampliar la borsa d’habitatge social: “del 30 al 40% o el que calgui”

Collboni ha demanat tornar als “mil habitatges socials que es construien en època del PSC” per a ampliar la borsa d’habitatge. Colau, però, ha reiterat que en la seva entrada al consistori només hi havia un 1,5% d’habitatge protegit: “no hi havia els pisos que diu Collboni. Potser perquè ara són de propietat”. Així, el debat sobre com apliar la borsa s’ha centrat en la llargament debatuda i polèmica mesura de dedicar el 30% d’habitatges de nova construcció al lloguer social.

Tots els grups municipals presents al debat van votar a favor d’aquesta mesura, però amb reticences. Tant ERC com PSC han declarat que no es tracta “d’una fòrmula màgica i per si sola no resoldrà res”. Per part dels socialistes aposten per negociar de la ma de l’empresa privada i fent “còmplices” els constructors i propmotors. Els republicans han apostat per mesures “sistemàtiques” de recuperació dels pisos dels grans tenidors i ha obert la porta a, “no només el 30% de pisos de nova construcció, sinó el 40 o el que calgui”.

I davant aquesta afirmació, ha tornat la rèplica de Colau a tots dos partits: “proposen millorar aquesta mesura perquè els sembla ineficient quan van ser vostès els que van impedir aplicar-la des del principi de la tramitació, període durant el qual vam perdre mil llicències. I ara aposten per un 40%?”.

Els candidats del PSC i d’ERC, passat i possible futur soci de govern de BeC, han reiterat que no “ens podem sentir mínimament satisfets amb la gestió de l’habitatge”. Han seguit intencions de compra de mes pisos a la SAREB, reducció de les persones en llista d’espera a la mesa d’emergència o una millor gestió dels pisos ocupats. Però sense propostes. Davant aquestes intervencions, Saliente i Colau han demanat que es parli de “propostes concretes”.

“En campanya hi ha compromisos però hi hauria d’haver també rendició de comptes”, ha etzibat Colau. “Si la Generalitat fes el que ha de fer, no estaríem així. Per què no s’està fent? I no em diguin que és pel 155 perquè això ve d’abans”. Ha replicat al PSC i a ERC, que van governar “dècades plegats i ens diuen que nosaltres en quatre anys no hem fet el que vostès tampoc no van fer en 40”.

D’aquesta manera, començava a finalitzar un debat basat en creuaments de retrets en els que es barrejaven competències de la Generalitat i del consistori, pactes passats i advertències i crítiques a possibles futurs socis de govern per a marcar territori sobre un tema que serà cabdal a la legislaura.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*