Entre 2 escenaris, 100% renovable

Reclamem el debat imprescindible per determinar com serà el futur sistema energètic: en mans d’oligopolis o d’aliances públic-comunitàries; l’especulació, expropiació de terres i maximització del benefici econòmic vers les necessitats i demandes del territori i la societat

Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse)
 
 
Aerogeneradors de propietat col·lectiva a Pujalt, Viure de l'Aire | Eolpop

Aerogeneradors de propietat col·lectiva a Pujalt, Viure de l'Aire | Eolpop

L’objectiu està clar: assolir el 2050 el 100% d’energia a partir de fonts renovables, juntament amb una flota de vehicles de transport elèctric. Des de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) reclamem el debat imprescindible per determinar com serà el futur sistema energètic: en mans d’oligopolis o d’aliances públic-comunitàries; l’especulació, expropiació de terres i maximització del benefici econòmic vers les necessitats i demandes del territori i la societat. Entre aquests dos extrems és on els municipis tenen el repte d’assentar una idiosincràsia local, basada en la presa de decisions i les fonts de finançament.

En el primer escenari només hi participarien les cinc grans empreses energètiques que tenen el control del sector i es caracteritza per una connivència entre corporacions i partits polítics. Les polítiques i projectes acostumen a decidir-se de manera opaca i acaben revertint en beneficis creixents i centralitzats per a les empreses, i oportunitats laborals als representants polítics que acaben legislatures per entrar als consells d’administració corresponents.

Molts d’aquests projectes consisteixen en grans macro-parcs que surten a subhasta pública, on les ofertes que tenen més números de guanyar-les són les que tenen major capacitat d’inversió i recolzades per la gran banca i fons d’inversió. A més, s’utilitzen procediments administratius que permeten que siguin construïts en espais naturals i protegits.

L’oligopoli utilitza l’argument de la urgència per arribar a la generació 100% renovable per promoure els procediments definits anterioment. Aquest fet suposa la vulneració de la sobirania energètica, que ens ha de permetre arribar a la generació 100% renovable, decidint sobre com, per a qui i per a què volem generar l’energia.

Per tant, des de la Xse apostem pel segon escenari, que és el que ens hauria de permetre exercir la sobirania energètica. En aquest, l’administració pública facilita espais efectius de co-creació i presa de decisions vinculants on es forma, s’informa, es debat, es contrasta i es decideixen les polítiques i projectes energètics. Les subhastes públiques es limiten per paquets a l’abast de petites i mitjanes empreses, contemplant no només costos econòmics, sinó socials i ambientals, i reservant fons per a la promoció de l’econòmica local. Es contemplen importants partides d’inversió pública en incentius i bonificacions, juntament amb el suport de la banca pública o ètica i projectes d’inversió col·lectiva.

L’administració també facilita el desplegament de les plaques fotovoltaiques, per tal que la producció es descentralitzi i una part important de la societat produeix electricitat des de les pròpies teulades, compartint l’energia amb les llars properes.

I què és el que volen els ajuntaments? Tant govern com oposició tenen l’opció d’encaminar la transició energètica cap a un extrem o altre. Les iniciatives que ens poden adreçar cap a la sobirania energètica es poden inspirar en projectes ja existents com són l’aerogenerador de propietat compartida de Viure de l’Aire (Eolpop), el Generation kWh de Som Energia o les compres col·lectives de fotovoltaica d’Ecooo, Col·lectiu Solar i Som Energia.

Aquestes iniciatives es poden promoure a través de diferents enfocaments, els quals són discutibles, com són descomptes en l’IBI, l’IAE o l’ICIO, que nombrosos municipis d’arreu de Catalunya ja han començat a aplicar-ho. Un dels municipis de referència sobre l’aplicació de mesures transformadores en l’àmbit de l’energia és Avià que, amb poc més de 2.000 habitants, ha encapçalat la llista de municipis en decreixement de costos, consums energètics i emissions de gasos d’efecte hivernacle en l’àmbit domèstic, en la recollida d’escombraries i en punts de consum de propietat pública, de la mateixa manera que ha elaborat plans estratègics entorn les ordenances, han creat espais de formació i projectes d’intercooperació.

Per tant, des de la Xse confíem que els resultats de les eleccions del proper diumenge permetin que els consistoris d’arreu del territori apostin per la generació 100% renovable distribuïda, apostant per la sobirania energètica i donant l’esquena als interessos mercantilistes de l’oligopoli energètic.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*