Entitats pel dret a l’habitatge aposten per la via administrativa per denunciar casos d’assetjament immobiliari

El Sindicat de Llogaters, la PAH Barcelona i l'Observatori DESC han presentat una eina legal per intentar aturar i multar l'assetjament immobiliari –o mobbing– a través de la via administrativa. També han recordat que, a través de l'article 45 de la Llei del Dret a l'Habitatge de Catalunya, cometre assetjament és una infracció "molt greu" que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros.

Sònia Calvó
 
 
 
Entitats i veïns durant la roda de premsa / SÒNIA CALVÓ

Entitats i veïns durant la roda de premsa / SÒNIA CALVÓ

El Sindicat de Llogaters, la PAH Barcelona i l’Observatori DESC han presentat aquest dimarts al matí una eina legal per intentar aturar i multar l’assetjament immobiliari –o mobbing– que es viu actualment a la ciutat de Barcelona. Les entitats han recordat que, a través de l’article 45 de la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya,  cometre assetjament és una infracció “molt greu” que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros.

Si bé la llei no és nova, ja que està vigent des de l’any 2007, fins ara les denuncies o querelles que s’han interposat són per la via penal i no per la via administrativa, com proposen ara les entitats. Aquesta diferència comporta que ara, al ser via administrativa, l’Ajuntament es veurà obligat a actuar, fet que no passava al ser per via penal, ja que la denuncia es gestionava a través dels jutjats.

Les entitats han presentat ja les primeres cinc denúncies per assetjament immobiliari a les Oficines d’Habitatge i a les Oficines d’Atenció a la Ciutadania. “Volem enviar un missatge alt i clar als responsables de l’assetjament immobiliari, als grans operadors, SOCIMIS, fons voltors, propietaris i administradors de finques: a partir d’ara ja no podreu seguir actuant de forma impune vulnerant els drets dels llogaters”, ha denunciat la portaveu de la PAH Barcelona, Lucía Delgado. Les entitats han recordat que aquesta mesura és aplicable a tots els municipis catalans des de fa 10 anys, tot i que fins ara no s’ha utilitzat mai. 

Incomplir el deure de conservació per causar el deteriorament de l’immoble; repercutir despeses o serveis no pactats en el contracte; allargar indegudament les obres; amenaçar o pressionar psicològicament al llogater; ser passiu davant actes vandàlics que es produeixin a l’immoble: aquests són alguns dels exemples que han viscut els llogaters que ja han presentat les primeres denúncies per assetjament per la via administrativa.

Des del Sindicat de Llogaters, una de les seves portaveus, Marta Ill, ha alertat que “l’objectiu del mobbing és aconseguir un rendiment econòmic a base de degradar les condicions de vida dels llogaters”. Per això denuncien que “el mobbing és una peça clau en l’operativa de les expulsions de veïnes”. S’emparen, a més, en l’article 45 de la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, que entén per assetjament “tota actuació o omissió amb abús de dret que tingui per objectiu pertorbar a la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil”.

Un dels edificis afectats per assetjament immobiliari al Raval de Barcelona / SÒNIA CALVÓ

Alguns dels veïns que ha estat patint assetjament immobiliari són els del bloc del carrer d’Entença 151, propietat d’un fons d’Inversió d’origen francès, l’Abielle. Asseguren que la propietat ha intentat buidar els pisos abans de l’extinció dels contractes. “Hem estat víctimes de violència verbal i física per part de representants i persones contractades per la propietat, de la pressió i malestar generat per obres fetes sense permisos, i de la negativa de cobrar les rendes als llogaters per part de la propietat”, denuncien els veïns.

Per les entitats, aquest cas “s’insereix dins d’una realitat estesa a la zona adjacent a la Model, que està experimentant una revalorització de les rentes del sòl, atraient a fons voltor com l’Abielle, que tenen pràctiques que atempten directament contra el benestar i dignitat de les veïnes i veïns”.

Des de l’Observatori DESC confien que ara, anant per la via administrativa, l’Ajuntament actuii i impedeixi les actuacions d’assetjament immobiliari. “L’Administració està obligada a actuar i pot dictar ordres per acabar amb l’assetjament i sancionar”, ha recordat Guillem Domingo, membre de l’Observatori DESC. També han presentat denúncies per via administrativa veïns dels blocs del carrer del Carme 106 (propietat d’una SOCIMI anomenada Optimum); del carrer de la Floridablanca 92 (propietat de la gran tenidora Ana Maria Fradera); del carrer de la Diputació 206 (propietat del fons voltor de capitalitat finesa Vauras Investment SL); i del carrer d’Aigua Blava 36 (propietat del BBVA). 

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*